Nicolai Hartmann

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Nicolai Hartmann (1882-1950) va ser un filòsof nascut a Riga (Imperi Rus), però d'influència alemanya. Allà va desenvolupar tota la seva obra i va treballar com a professor, especialment a la Universitat de Marburg. Es considera el principal descobridor de les propietats emergents i un dels autors més rellevants del segle XIX en ontologia.

Considerava que la realitat es divideix en quatre nivells: l'inorgànic, l'orgànic, l'emocional i l'intel·lectual, basant-se en Aristòtil. Entre aquests nivells es donen una sèrie de lleis. La primera, anomenada de recurrència, indica que les categories inferiors es donen a les superiors però no a la inversa, és a dir, existeix una jerarquia entre els nivells unidireccional. La segona llei, la de modificació, explica que les categories conceptuals dels nivells inferiors són modificades i enteses segons els nivells superiors. La tercera llei afirma que en el nivell superior existeix un element nou que no pot existir a l'inferior. Les fronteres entre els nivells, segons la quarta llei, són nítides i es produeix un canvi abrupte entre ells.

Reformulant les tesis de Kant, va diferenciar les categories objectives, pertanyents als diferents nivells de la realitat, i les subjectives, les usades per entendre-les, separant l'epistemologia de l'ontologia (i donant primacia a la segona). Considerava que la llibertat humana era una categoria objectiva, com demostra l'existència de conceptes com la responsabilitat o el remordiment. Pel que fa als valors, pensava que la seva acceptació era la clau de la seva força i per tant aquells valors més comuns i compartits són els que més força i cohesió donen a una comunitat

Entre els seus alumnes destaquen Borís Leonídovitx Pasternak i Hans-Georg Gadamer.