Nicolas Poussin
Nicolas Poussin (Les Andelys, Normandia 15 de juny, 1594 - Roma, 1665) fou un pintor francès. El 1624 arribà a Roma on estudia l'estatuària romana i s'influencià notablement dels pintors Rafael i Ticià. El seu art es troba dins una estètica esteticista i classicista, i per això fa servir molts temes mitològics i històrics.
Taula de continguts |
Biografia [modifica]
Nicolas Poussin, va néixer en una humil llar a la zona rural de Normandia i aconseguí convertir-se en un dels pintors més cotitzats del segle XVII. Passa la major part de la seva carrera a Roma, i en el seu moment fou el pintor més seriós i influent de la ciutat.
La primera trobada de Poussin amb la pintura fou a traves dels artistes de segona fila del nord de França. El 1612 es traslladà a París per estudiar l’ofici, i allà intentà sobreviure durant deu anys. El 1622 se li encarregà la realització de sis pintures per una església jesuïta. Llavors decidí provar sort a Roma, i finalment arribà a la ciutat que hauria de convertir-se en la seva llar el març de 1624. Allà estudià les valuoses relíquies de l’Antiguitat i les obres mestres del Renaixement, i rebé la influença de Rafael i Tiziano. Fou protegit del nebot del Papa, el cardenal Francesco Barberini, i trabà amistat amb els intel·lectuals, poetes i antiquaris de la ciutat.
El 1630, davant la manca d’encàrrecs per a realitzar retaules religiosos, Poussin trobà el seu propi estil artístic pintant petits llenç per a col·leccionistes privats i erudits.
Els seus afers eren de tipus històric, extrets d’antics texts, mites, llegendes i històries bíbliques. El seu art estava arrelat amb en els ideals clàssics basats en la raó, l’harmonia, l’equilibri, l’odre i la proporció. Les històries dels seus llenç estan protagonitzades per petites figures de cós sencer, com actors en escena, però congelades en el temps, el moviment i l'expressió. El resultat són una sèrie d’imatges rigorosament organitzades i basades en construccions geomètriques. Cada forma resta definida per un entorn nítid i modelada amb colors vibrants. Poussin construïa petits escenaris amb models de cera com a base per les seves composicions.
Les obres de Poussin es feren enormement populars entre les classes adinerades, i no tan sols a Roma. Després de moltes súpliques, el 1640 tornà a París per ser anomenat un any més tard primer pintor de cort per el rei Lluís XIII, però Poussin no era feliç allà, i el 1642 retornà a Roma, on hi va romandre fins la seva mort.[1]
Obres Famoses [modifica]
- Et in Arcadia ego (1638),
- El rapte de les sabines (1637),
- El Regne de Flora (1631),
- La matança dels innocents (1628),
- Paisatge amb dues nimfes i una serp (1659)
- Sèrie de Bacanals que li va encarregar el cardenal Richelieu.
- El pas del Mar Roig (1634)
- Les cendres de Foción recollides per la seva vídua (1648
- Els pastors de l'Arcàdia (1628-1629)
- Una dansa per la música del Temps (1640)
Galeria d'autoretrats [modifica]
-
Autoretrat (1649)
Quadres [modifica]
-
Venus humiliada (1626)
Les estacions [modifica]
Vegeu també [modifica]
Referències [modifica]
- ↑ Editorial Grijalbo 501 Grandes Artistas, pags. 118-19 de Stephen Farthing (ISBN 978-84-253-4383-4)
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nicolas Poussin |