Nicolau Oresme

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Representació de Nicolau Oresme.

Nicolau Oresme (1323-1382) va ser un erudit medieval conseller de Carles V de França i divulgador científic. Un cràter de la Lluna porta el seu nom.

Filosofia[modifica | modifica el codi]

Va afirmar que en l'ésser humà conviuen dos tipus d'atenció, una conscient i una inconscient, anticipant les teories modernes de la percepció. La conjunció de les dues crea els cossos externs, que no són per tant objectius, com es pot provar per fenòmens com els miratges o altres similars.

Els éssers estan compostos de repeticions complexes d'elements molt simples, igual que la música pot crear cançons ben variades a partir de combinar de mode diferent les mateixes set notes. Cada individu busca l'autoperfecció malgrat la percepció imperfecta de l'exterior i les agressions del medi ambient.

Va defensar el nominalisme i es va oposar a l'astrologia, que considerava una simple superstició.

Ciència[modifica | modifica el codi]

Els seus escrits sobre magnituds el fan un precursor de la geometria analítica i els sistemes estocàstics. Va idear un mètode per fer càlculs amb exponents fraccionaris, que va aplicar al temperament igual en musicologia. En aquest camp va fer importants estudis sobre acústica i els factors que determinen el timbre musical. Entre d'altres, Oresme va ser el descobridor del canvi de direcció de la llum a través de la refracció atmosfèrica,[1] Va afirmar que la Terra es movia, en contra de la creença popular que era el cel que girava al seu voltant, usant la refracció de la llum com a prova.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Glick, Thomas F.; Livesey, Steven J.; Wallis, Faith. Medieval Science, Technology, and Medicine: An Encyclopedia (en anglès). Routledge, 2005, p.378. ISBN 0415969301. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nicolau Oresme