Nicolau de Cusa
Nicolau de Cusa (Cusa, Trèveris 1401 - Todi, Úmbria 11 d'agost de 1464) va ser un teòleg i filòsof tardomedieval, considerat el pare de la filosofia alemanya i personatge clau en la transició del pensament medieval al del Renaixement, un dels primers filòsofs de la modernitat.
Nicolau de Cusa parteix d'una idea per la qual entén que tot el creat, inclòs l'home, són imatge de Déu. Tot és manifestació d'un únic model, però no és una còpia, sinó un signe d'aquest Ésser Suprem. A través de les coses materials ens podem acostar al Ser Suprem, però l'Ésser Suprem és inassolible, perquè com la imatge no és perfecta l'Ésser Suprem és inassolible. “La veritat de la imatge no pot ser vista tal com és en si a través de la imatge perquè la imatge mai arriba a ser el model” tota perfecció ve de l'exemplar que és raó de les coses. Aquest és la manera com Déu relluïx en les coses. Com a conseqüència l'Absolut és incomprensible, ja que l'invisible no pot reduir-se al visible, l'infinit no es troba en el finit. Com dirà: “Perquè en Déu es produïx una contradicció” és degut al fet que Déu en l'Absolut i alhora és ho uneixo i múltiple. Nosaltres coneixem per comparança, per diferenciació, al separar una cosa d'una altra se sap que és cada cosa. Així per comparança s'adquireix el coneixement. Cal acostar-se a l'absolut des del concret que és visible, d'aquesta manera l'invisible es fa visible, almenys a través dels seus senyals. Déu és la síntesi de contraris, de la unitat i de la multiplicitat alhora. Per això Déu no és captat en cap objecte perquè cap objecte es limita, per això Déu és el no altre.
La ignorància d'una ment infinita enfront d'una finitud no és la indiferència. El reconeixement de la ignorància és una ignorància instruïda, docta. No obstant això la naturalesa intel·lectiva se sent atreta per conèixer l'incomprensible. Déu és inassolible, d'aquí el concepte clan del pensament de Nicolau de Cusa de Docta Ignorància.
L'expressió de les seves ideen fa referència als escrits de Ramon Llull.[1]
Obres[modifica]
Les seves principals obres (moltes d'elles reculls de sermons dispersos) són les següents:[2]
- De concordantia catholica (1433-1434)
- De docta ignorantia (1440)
- De coniecturis (1440-1444)
- De quaerendo deum (1445)
- Apologia doctae ignorantiae (1449)
- Idiota de sapientia, de mente, de staticis experimentis (1450)
- De theologicis complementis (1453)
- De visione dei, De pace fidei (1453)
- De beryllo (1458)
- De principio (1459)
- De possest (1460)
- Cribratio Alkorani (1461)
- De li non aliud (1462)
- De ludo globi, de venatione sapientiae (1463)
- Compendium (1463, data probable)
- De apice theoriae (1464)
Referències[modifica]
- ↑ «Nicolau de Cusa | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 agost 2021].
- ↑ Volpi, F. Enciclopedia de obras de filosofía. Herder.
Vegeu tembè[modifica]
- Josep Castanyé NICOLAU DE CUSA: EL DÉU AMAGAT; LA RECERCA DE DÉU
- Universitat Niccolò Cusanopàgina en italià
- Cardenals alemanys
- Cardenals creats per Nicolau V
- Camarlencs del Col·legi Cardenalici
- Cardenals franciscans
- Bisbes alemanys
- Bisbes de les ciutats d'Itàlia i les illes
- Filòsofs alemanys
- Filòsofs medievals en llatí
- Franciscans observants
- Místics renans
- Venerables franciscans
- Venerables alemanys
- Teòlegs franciscans
- Filòsofs catòlics
- Teòlegs del segle XV
- Filòsofs del segle XV
- Alumnes de la Universitat de Heidelberg
- Alumnes de la Universitat de Pàdua
- Alumnes de la Universitat de Colònia
- Morts a l'Úmbria
- Escriptors franciscans
- Escriptors de Renània-Palatinat
- Religiosos de Renània-Palatinat
- Teòlegs catòlics alemanys
- Naixements del 1401