Nicolás Estévanez Murphy
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
 Nicolás Estévanez en un retrat a l'oli de 1914  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 17 febrer 1838 Las Palmas de Gran Canaria (Las Palmas) |
| Mort | 19 agost 1914 (76 anys) París |
 Diputat a Corts | |
| 16 maig 1903 – 17 agost 1905 Circumscripció electoral: Madrid | |
| Ministre de Guerra | |
| 11 juny 1873 – 28 juny 1873 ← Ramon Nouvillas i Ràfols – Eulogio González Íscar → | |
 Diputat al Congrés del Sexenni Democràtic | |
| 5 juny 1873 – 8 gener 1874 | |
 Governador civil de la província de Madrid | |
| 24 febrer 1873 – 11 juny 1873 ← Joaquim Fiol i Pujol – Juan José Hidalgo y Caballero (en)  → | |
| Diputat al Congrés del Sexenni Democràtic | |
| 30 abril 1872 – 28 juny 1872 | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | polític, escriptor, poeta |
| Gènere | Poesia |
Nicolás Estévanez Murphy (Las Palmas de Gran Canaria, 17 de febrer de 1838 - París, 19 d'agost de 1914) fou un poeta, militar i polític canari.
Biografia[modifica]
Era fill del capità Francisco de Paula Estévanez i de donya Isabel Murphy y Meade. Molt jove, el 1852, va ingressar en l'Acadèmia d'Infanteria de Toledo i després va participar en la guerra d'Àfrica de 1859-60 on va servir amb distinció pel que li va ser concedida la Creu Llorejada de Sant Ferran.
En 27 de novembre de 1871, estant destinat a Cuba com capità, se li va encomanar que complís la sentència de mort contra vuit estudiants que havien estat condemnats en consell de guerra, però es va negar a complir-la dient que abans que la pàtria estan la humanitat i la justícia. Per aquest motiu va ser expulsat de l'exèrcit, però mai es va penedir del que havia fet. Fins avui existeix una placa a la façana de l'Hotel Anglaterra a l'Havana que recorda el lloc i el fet.
Va participar en la revolució de setembre de 1868, es va unir a la insurrecció republicana de 1869 i va ser empresonat. Posteriorment fou diputat en el parlament i ministre del govern sota Francesc Pi i Margall durant la Primera República Espanyola. De militància republicana (de les faccions més revolucionàries del Partit Republicà Federal), defensà l'autonomia per a Cuba i Canàries, visitant a la presó Secundino Delgado.
Amb la Restauració borbònica marxà a l'exili i residí a Portugal, Cuba i França. És autor de diversos poemes, en els quals trobem un fort sentiment nacionalista canari. També és autor dels llibres Fragmentos de mis memorias i Diccionario militar. El terrorista anarquista Mateu Morral va tenir en Nicolás Estévanez un dels seus principals mentors ideològics, i va escriure una obra titulada Pensamientos revolucionarios de Nicolás Estévanez. Pío Baroja, a les seves Memorias diu que podia haver estat Nicolás Estévanez l'encarregat de transportar des de França a Barcelona, embolicada en una bandera francesa, la bomba amb la qual deu dies després Mateu Morral va intentar posar fi a la vida d'Alfons XIII, el 31 de maig de 1906 en un atemptat del qual els reis van sortir indemnes però que va costar la vida a trenta espectadors.
Va morir el 21 d'agost de 1914 a París.
Enllaços externs[modifica]
- Biografia i bibliografia de Nicolás Estévanez a Proyecto filosofía en español
- Biografia de Nicolás Estévanez a la revista Rincones del Atlántico
- Fitxa al Congrés dels Diputats
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Ramon Nouvillas i Ràfols |
Ministre de Guerra 1873 |
Succeït per: Eulogio González Íscar |
