Nicolás Salmerón y Alonso

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 17:51, 14 oct 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaNicolás Salmerón y Alonso

Salmeron retratat per Federico de Madrazo
Nom original(es) Nicolás Salmerón Alonso Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 d'abril de 1838
Spain (1785-1873 and 1875-1931) Alhama de Almería (Andalusia, Espanya)
Mort20 de setembre de 1908
France Pau (Pirineus Atlàntics, Aquitània, França)
SepulturaCementiri Civil de Madrid Modifica el valor a Wikidata
  3r President del Poder Executiu de la República d'Espanya
3r de la Primera República (1873 - 1874)
18 de juliol de 1873 – 7 de setembre de 1873
  Diputat al Congrés dels Diputats
1 de juliol de 1871 – 8 de gener de 1874
CircumscripcióBadajoz
Primera República Espanyola  Ministre de Gràcia i Justícia
12 de febrer de 1873 – 11 de juny de 1873
  Diputat al Congrés dels Diputats
11 d'abril de 1886 – 19 de desembre de 1887
CircumscripcióMadrid

6 de desembre de 1892 – 1 de juliol de 1895

3 d'abril de 1898 – 16 de març de 1899
CircumscripcióGràcia

22 de maig de 1903 – 20 de setembre de 1908
CircumscripcióBarcelona
Dades personals
NacionalitatEspanyola
FormacióFacultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Granada
Universitat Central
Universitat de Granada Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióPolític, historiador, pensador i catedràtic
OcupadorUniversitat d'Oviedo
Universitat Central Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Democràtic
(1858 - 1868)
Partit Republicà Democràtic Federal
(1868 - 1875)
Partit Republicà Progressista
(1875 - 1903)
Unió Republicana
(1903 - 1906)
Solidaritat Catalana
(1906 - 1908)
Família
CònjugeCatalina García Pérez
FillsExoristo Salmerón y García, Nicolás Salmerón y García, Catalina Salmerón y García Modifica el valor a Wikidata
PareFrancisco Salmerón López Modifica el valor a Wikidata
GermansFrancisco Salmerón y Alonso Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 26108619 Modifica el valor a Wikidata

Nicolás Salmerón Alonso (Alhama la Seca (Almeria), 10 d'abril de 1838 - Pau (França), 20 de setembre de 1908), polític, escriptor i filòsof krausista, fou ministre de Justícia del govern d'Estanislau Figueras i tercer president de la Primera República Espanyola, i reprimí l'aixecament cantonal. Dimití per no signar unes sentències de mort dictades per a restablir la disciplina de l'exèrcit. El seu mandat va durar només cinquanta-un dies, uns quants més que el del seu predecessor.

Biografia

El seu pare era metge, i el seu germà major fou el jurista i polític Francisco Salmerón (1822-1878). Va estudiar el batxillerat a Almeria. A Granada va cursar Dret i Filosofia i Lletres, i fou condeixeble de Francisco Giner de los Ríos. A Madrid va ser influenciat pel krausisme a través de Julián Sanz del Río, que va ser professor seu. En 1858 era professor de Filosofia en l'Instituto San Isidro de Madrid, i a l'any següent va ser designat professor auxiliar de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universidad Central de Madrid. El 13 de juliol de 1869 obté la càtedra de Metafísica de la mateixa universitat. Els articles que publicava als diaris La Discusión i La Democracia li van donar renom, i en 1867 va ser detingut per les seves activitats revolucionàries al Partit Demòcrata, al costat de Pi i Margall, Figueres i Orense, sofrint cinc mesos de presó. Durant el sexenni democràtic (1868-1874) va ser un dels capdavanters del republicanisme, a pesar de les discrepàncies doctrinals que tenia amb el federalisme de Pi i Margall. Diputat per Badajoz en 1871.

Es preocupava molt de la influència negativa de l'Església catòlica sobre les idees modernes i el desenvolupament de la ciència. El 1876 escrigué: «Davant les declaracions i anatemes del Syllabus i del concili vaticà, qui pot sostenir la conciliació del catolicsme i la Ciència?»[1]

República

En proclamar-se en 1873 la República, va ser nomenat Ministre de Gracia y Justícia amb Estanislau Figueras. Va intentar reformar el sistema judicial i establir una legislació laica. Del 18 de juliol al 7 de setembre de 1873 exercí la presidència de la Primera República Espanyola. Accedeix a la presidència després de la dimissió de Pi i Margall pels violents esdeveniments durant els aixecaments cantonals. Salmerón, qui encarrega a l'Exèrcit acabar amb la insurrecció. Ho aconsegueix en tota Espanya excepte a Cartagena, on els insurrectes compten amb suport i armament militars. Els republicans federals es veuen desacreditats per l'aixecament cantonal. Després de la dimissió de Salmerón (deguda a la seva oposició al restabliment de la pena de mort), és nomenat President Emilio Castelar, unitari, qui aconsegueix el suport dels monàrquics contra els cantonalistes, els carlistes i els independentistes cubans. El 9 de setembre de 1873, Salmerón fou escollit president del Congrés. Des d'aquest lloc, va iniciar una dura campanya contra Emilio Castelar, que el va succeir com a president de la República, i del que s'havia enemistat arran de la provisió que aquest havia fet de les vacants en nombrosos bisbats. La nit del 3 de gener de 1874 es va negar a donar un vot de confiança al govern d'Emilio Castelar, pel que va triomfar el cop d'estat del general Pavía, i Salmerón es va desprestigiar com polític en precipitar el final de la República.

Restauració borbònica

Després del cop militar del general Martínez Campos, a Sagunt, de 29 de desembre de 1874 que va liquidar la República i va proclamar la restauració borbònica, Salmerón, com altres professors, fou desposseït de la seva càtedra, com altres professors, per la Real Ordre de 17 de juny de 1875, revocada en 1881. S'exilià a París, on va col·laborar estretament amb Manuel Ruiz Zorrilla i va participar en la fundació del Partit Republicà progressista. En 1884, després de ser amnistiat i d'haver recuperat la seva càtedra, va tornar a Espanya. Va ser triat diputat en 1886 pel partit Progressista, es va convertir en el capdavanter de la minoria republicana en el congrés. En 1887 va fundar el Partit Centralista. Va ser cofundador del diari La Justicia i cap de la Unión Republicana des de 1890, sent triat diputat en totes les legislatures des de 1893 a 1907.

Donava suport les aspiracions nacionalistes catalanes quan fossin compatibles amb les republicanes i en fundar-se en 1906 la Solidaritat Catalana, fou triat president, i amb això provoca l'escissió dintre del moviment republicà del sector espanyolista d'Alejandro Lerroux. Va morir a Pau (França) quan es trobava de vacances el 20 de setembre de 1908. Les seves restes van ser traslladats a Madrid i inhumats en el cementiri civil de l'Est en 1915. El poble on va néixer, Alhama la Seca (Almeria), es va canviar el seu nom en 1932, inicis de la Segona República,en el seu honor: Alhama de Salmerón.

Càrrecs

Nicolás Salmerón y Alonso
Càrrec de govern
Precedit per:
Francesc Pi i Margall
President de la República
Primera República Espanyola

(Llista de caps d'Estat d'Espanya)
(18 de juliol 1873 - 7 de setembre de 1873)
Succeït per:
Emilio Castelar
Precedit per:
Eugenio Montero Ríos
Ministre de Gràcia i Justícia
Primera República Espanyola

(Llista dels Ministres de Justícia d'Espanya)
(12 de febrer 1873 - 11 de juny de 1873)
Succeït per:
José Fernando González Sánchez
Presidents de la I República Espanyola
Estanislau Figueras (Rep. Federal) febrer -juny 1873
Francesc Pi i Margall (Rep. Federal) juny-juliol 1873
Nicolás Salmerón y Alonso (Rep. Unitari) juliol-setembre 1873
Emilio Castelar (Rep. Unitari) setembre 1873 - gener 1874
Francisco Serrano Domínguez (Rep. Liberal-conservador) gener 1874 - desembre 1874

Referències

  1. Nicolàs Salmerón, «Prólogo», a J. G. DRAPER, Historia de los conflictos entre la religión y la ciencia (castellà), Madrid, Imprenta de Aribau y Ca, 1876, pàgina LII. citat per Jordi Bohigas i Maynegre, ordi Bohigas i Maynegre, «», "Per Déu i per la Ciència". L'Església i la ciència a la Catalunya de la Restauració (1874-1923), Girona, Universitat de Girona, 2011, pàgina 73
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nicolás Salmerón y Alonso