Nicomedes III Evergetes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Nicomedes III Evergetes (grec antic Νικομήδης Εὐεργέτης, Nikomḗdēs Euergétēs) fou rei de Bitínia del 128 aC al 91 aC.

Va succeir al seu pare Nicomedes II Epífanes el 131 aC. El 103 aC Gai Mari li va demanar enviar auxiliars per ajudar-lo en la lluita contra els cimbres, però va refusar per raó de les exaccions i opressions dels terratinents romans. El 102 aC es va unir amb Mitridates VI Eupator del Pont per conquerir Paflagònia, tron que havia quedat vacant per la mort del rei Pilemenes, però el Senat romà va ordenar als dos reis (que s'havien repartit el país) d'evacuar-lo. Nicomedes va donar la corona al seu fill que va agafar el nom de Pilemenes i es declarava legítim hereu sembla que per via femenina.

El 96 aC Laodice, la vídua d’Ariarates VI de Capadòcia, es va posar sota la seva protecció per defensar als seus fills – Ariarates VII i Ariarates VIII – de les pretensions de Mitridates VI Eupator. Nicomedes es va casar amb Laodice i va assolir la corona del regne de Capadòcia però en fou expulsat després per Mitridates. Després de la mort dels dos fills de Laodice, Nicomedes va presentar a un impostor que va al·legar era un tercer fill d'Ariarates VI i tanmateix va enviar a Laodice a Roma a demanar el suport romà per aquest fill, reclamació que fou rebutjada pel Senat igual que les reclamacions de Mitridates VI. Aquest va haver d'evacuar Capadòcia i Nicomedes també va haver de renunciar a Paflagònia.

Va morir el 91 aC i el va succeir el seu fill Nicomedes IV Filopàtor.