Nieuwpoort

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Nieuwpoort
Bandera deNieuwpoort Escut deNieuwpoort
(En detall) (En detall)
Localització
Nieuwpoort situat respecte BèlgicaBèlgica
Nieuwpoort
Situació de Nieuwpoort
Casa de la vila
Casa de la vila
País
• Regió
• Comunitat
• Província
• Districte
Bèlgica Bèlgica
Flandes
comunitat Flamenca
Flandes Occidental
Veurne
Gentilici n/d
Predom. ling. neerlandès
Superfície 31,00 km²
Altitud n/d msnm
Població (2010)
  • Densitat
11,308 hab.
364,77 hab/km²
Coordenades 51° 07′ N, 02° 45′ E / 51.117,2.750Coord.: 51° 07′ N, 02° 45′ E / 51.117,2.750
Organització
Nuclis
• Burgmestre:

3
Roland Cragge
Codi postal 8620
Majoria política CD&V
Escons
21 regidors
Taxa d'atur 8,13% (2009)
Zona telefònica +32-(0)58
Web

Nieuwpoort és una ciutat de Bèlgica, situat a l'embocadura del riu IJzer a la província de Flandes Occidental, que forma part de la regió flamenca. El 2010 tenia uns 11.308 habitants.[1]

Geografia i economia[modifica | modifica el codi]

Utilització del terra:
0,06% bosc
64,72% conreu
27,94% construccions
7,28% aigües

La ciutat de Nieuwpoort est troba a l'embocament del riu IJzer a uns tres quilometres de la costa. La ciutat es troba a la frontera entre els pòlders fèrtils i la zona sorrenca de les dunes.

El seu port va impregnar la seva activitat econòmica: peix i transformació de peix, turisme amb platges i un port esportiu amb més de 2000 emplaçaments. El port de comerç va perdre la seva importància.

El port s'ha connectat amb les vies navegables interiors amb Bruges i Oostende pel canal Plassendale-Nieuwpoort, amb Diksmuide i Ieper per l'IJzer i el canal Ieper-IJzer, i amb Duinkerke (França), pel canal Nieuwpoort-Duinkerke. Tret del peix i d'una mica de materials de construcció el transport de mercaderies va gairebé desaparèixer. Al nucli de Sint-Joris, prop de la resclosa de l'enllaç de Nieuwpoort s'ha creat un port de turisme pels rius i canals.

Nuclis[modifica | modifica el codi]

Situació dels nuclis
nucli superficie
(km²)
habitants
(1999)
Mapa
I Nieuwpoort
II Sint-Joris
III Ramskapelle
14,57
5,54
15,28
9437
259
555
Mapa de Nieuwpoort

Història[modifica | modifica el codi]

Nieuwpoort al 1641[2]
Compte: el nord es troba abaix

El primer esment escrit data del segle XI quan el nom Neoportus o Novus Portus o Novum Oppidum va reemplaçar un nom més vell Santhooft (que significava en neerlandès “moll de sorra”).[3] La ciutat fa part d'una sèrie de ports que els comtes de Flandes van crear per a defensar la costa i estimular el desenvolupament econòmic del comtat. Els altres són Grevelingen, Mardijk, Duinkerke, Damme i Biervliet.

Nieuwpoort es troba a un lloc estratègic a l'embocadura del riu, per a defensar la costa del comtat de Flandes. Durant Guerra dels Vuitanta Anys, al 2 de juliol de 1600, Nieuwpoort va ser l'escenari de la Batalla de Nieuwpoort entre les tropes espanyols i les tropes de la república de les Set Províncies Unides. El paper del port va esdevenir força important al segle XVII. Els Països Baixos espanyols van perdre els sues dos ports marítims: Dunkerke que França va annexionar al 1662 i el Port d'Anvers quan les tropes de la república neerlandesa van bloquejar l'embocadura de l'escalda al 1685 després del setge d'Anvers. Els canals interiors, paral·lels a la costa formaven a aquesta època una alternativa a la via marítima, poca segura en aquests segles de guerres quasi permanents. Cinc vegades, (1647, 1658, 1745, 1793 i 1794), els francesos van assetjar-la per annexionar-se la ciutat. La ciutat fou finalment annexada per França a l'any 1795 i integrada al Regne Unit dels Països Baixos al 1815 i després a Bèlgica a l'any 1830.

El nucli de Nieuwpoort-Bad va desenvolupar-se des del 1864 quan el turisme balneari va fer-se de moda i quan va construir-se un primer hotel termal al mig de les aleshores dunes intactes. Es van construir hotels i vil·les en estil de Belle Époque que gairebé totes van ser destruïdes a la segona guerra mundial.

Durant la primera guerra mundial, l'exèrcit belga va obrir les rescloses del canal de desguàs Veurne-Ambacht per a inundar una part de la plana de l'IJzer. Així van parar l'avanç de les tropes prussianes. Així, les terres a la riba esquerra del riu mai no van ser ocupades. Tot i això, els danys humans i econòmics van ser enormes. Al 1918, no quedava quasi cap edifici habitable. La vida dels soldats a les trinxeres humides era duríssima.

Com ho fer amb tot el regne de Bèlgica, l'exèrcit alemany va ocupar la ciutat a la segona guerra mundial. Les tropes canadencs van alliberar la ciutat del 7 al 9 de setembre 1944.[4]

Al 1947, un referèndum va celebrar-se per a la població de Nieuwpoort-Bad, que va optar per al transfer del barri d'Oostduinkerke a la ciutat de Nieuwpoort. La transferència va tenir lloc al 1949. Al 1971, els municipis de Ramskapelle i Sint-Joris es van fusionar i al 1977, la riba dreta de l'embocadura de l'IJzer va transferir-se de Lombardsijde: així, per a la primera vegada en la seva història, tota l'embocadura del riu serà nieuwpoortenca.

L'obertura de l'autopista E40 al 1997,[5] que connecta el port de Calais amb Ridder al Kazakhstan va desenclavar la ciutat i contribuir a l'expansió del turisme i del polígon industrial de Sint-Joris.

Monuments, museus i curiositats[modifica | modifica el codi]

Belfort i mercat de blat cobert

Galeria[modifica | modifica el codi]

Fills predilectes de Nieuwpoort[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nieuwpoort Modifica l'enllaç a Wikidata
Bandera de Flandes Occidental Província de Flandes Occidental Bandera de Flandes Occidental

Alveringem • Anzegem • Ardooie • Avelgem • Beernem • Blankenberge • Bredene • Bruges • Damme • Deerlijk • De Haan • Dentergem • De Panne • Diksmuide • Gistel • Harelbeke • Heuvelland • Hooglede • Houthulst • Ichtegem • Ieper • Ingelmunster • Izegem • Jabbeke • Knokke-Heist • Koekelare • Koksijde • Kortemark • Kortrijk • Kuurne • Langemark-Poelkapelle • Ledegem • Lendelede • Lichtervelde • Lo-Reninge • Menen • Mesen • Meulebeke • Middelkerke • Moorslede • Nieuwpoort • Oostkamp • Oostrozebeke • Oostende • Oudenburg • Pittem • Poperinge • Roeselare • Ruiselede • Spiere-Helkijn • Staden • Tielt • Torhout • Veurne • Vleteren • Waregem • Wervik • Wevelgem • Wielsbeke • Wingene • Zedelgem • Zonnebeke • Zuienkerke • Zwevegem •

Veure : BèlgicaFlandesMunicipis