Nikita Mikhalkov

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Director chair.png
Nikita Mikhalkov
Nikita Mikhalkov, director de cinema soviètic i rus
Nikita Mikhalkov, director de cinema soviètic i rus
Nom de naixement: Nikita Sergeiewitch Mikhalkov-Kontchalovski
Naixement: 21 d'octubre de 1945 (1945-10-21) (69 anys)
Moscou (URSS)
Nacionalitat: Unió Soviètica Unió Soviètica / Rússia Rússia
Cònjuge/s: Anastasiya Vertinskaya (1967-?)
Tatyana Mikhalkova (197?-present)
Premis Oscar
Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa
1994 - Utomlyonnye solntsem (Cremat pel sol)
Mostra de Venècia
Lleó d'Or
1991 - Urga
Festival de Canes
Gran Premi del Jurat
1994 - Utomlyonnye solntsem (Cremat pel sol)

Millors pel·lícules
(Puntuació mínima de 7 a FilmAffinity o IMDb)
1974 Svoy sredi chuzhikh, chuzhoy sredi svoikh
1976 Raba lyubvi
1977 Neokonchennaya pyesa dlya mekhanicheskogo pianino
1979 Pyat vecherov
1980 Neskolko dney iz zhizni I.I. Oblomova
1981 Rodnya
1987 Oci ciorne
1991 Urga
1993 Anna: Ot shesti do vosemnadtsati
1994 Utomlyonnye solntsem
(Puntuació mínima de 7 a FilmAffinity o IMDb)
Fitxa sobre Nikita Mikhalkov a IMDb

Nikita Sergeiewitch Mikhalkov-Kontchalovski (rus: Никита Сергеевич Михалков, Nikita Sergeievitx Michalkov) (Moscou, URSS, 21 d'octubre de 1945) és un actor, director de cinema, guionista i productor de cinema soviètic i rus.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nikita Mikhalkov és fill d’una família amb una llarga tradició dins el món de l'art. El seu pare, Serguei Mikhalkov, va ser un conegut poeta que, entre d’altres, va contribuir a escriure l'himne nacional soviètic i l'himne rus. La mare, Natalia Kontchalovskaia, va ser també una poetessa, filla del conegut pintor Piotr Kontchalovski i neta del també pintor Vasili Surikov. Nikita Mikhalkov és a més germà del també director de cinema Andrei Kontxalovski (de nom real Andrei Sergeievitch Mikhalkov-Kontxalovski).

La primera muller de Nikita Mikhalkov va ser la popular actriu russa Anastasia Vertinskaia, filla d’Alexandre Vertinski. Els seus fills Nadia, Anna, Stefan i Artiom són així mateix actors que han participat en diverses pel·lícules russes. La segona esposa de Michalkov, Tatiana Mikhalkova, és una model russa molt popular.

Carrera[modifica | modifica el codi]

Actor[modifica | modifica el codi]

Mikhalkov va debutar com a actor el 1961 a la pel·lícula Tutchi nad Borskom, del director Wassili Ordinskis. Entre el 1963 i el 1966 Michalkov es va graduar a l’Escola de Teatre Schtchukin del Teatre Vachtangov i posteriorment va participar en un curs de direcció cinematogràfica impartit per Michail Romm, a l’Escola Superior VGIK de Moscou. En aquesta època Mikhalkov va obtenir el seu primer paper important en la pel·lícula Ja shagaiu po Moskve (1963) del director rus Georgi Danelias.

Sota la direcció del seu germà Andrei, Mikhalkov va interpretar el duc de Nedidov a la pel·lícula Dvorianskoie gnesdo (1969) i va obtenir també un paper de protagonista a Siberiade (1979). Amb el seu paper a les pel·lícules Voksal dlia dvoich (1983) i Shestoki romans (1985) del director Eldar-Riasanov, Mikhalkov va guanyar popularitat entre el públic rus i va obtenir el premi al millor actor de la revista de cinema Sovietski Ekran, elegit pels lectors.

Nikita Mikhalkov ha actuat en més de 40 pel·lícules, algunes de les quals han sigut dirigides per ell mateix. Entre elles destaquen per exemple Sibirski sirkijlnik, on Michalkov interpreta el tsar rus Alexandre III o Cremat pel sol, on interpreta el coronel Serguei Kotov en una pel·lícula que li va valer un Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa el 1994.

Director[modifica | modifica el codi]

A partir dels anys 1960 Michalkov va iniciar-se també en la direcció de pel·lícules. Entre els treballs més exitosos dels anys 1970 destaquen A casa entre estranys, un estrany a casa seva (Свой среди чужих, чужой среди своих, Svoi sredi txugish, txujoi sredi svoich, 1974), pel·lícula sobre la Guerra Civil Russa que va obtenir el premi Concha de Oro al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià; i la pel·lícula Alguns dies de la vida d’Oblomov (Несколько дней из жизни И. И. Обломова, Neskolko dnei is gisni I.I. Oblomova, 1979), adaptació cinematogràfica d’una obra de l’escriptor rus Ivan Alexandrovitx Gontxarov amb l’actor Oleg Tabakov com a protagonista.

El 1983, amb el seu drama conjugal Sense testimonis (Без свидетелей, Bes svidetelei), Mikhalkov va obtenir el premi FIPRESCI del Festival Internacional de Cinema de Moscou, del qual n’és el president des de l’any 2000.

El 1987 el director rus va filmar Ulls negres (Очи чёрные, Oxi txiornie), una pel·lícula formada de diversos relats curts inspirats en l’obra d’Anton Txékhov. Actors destacats de la pel·lícula són Silvana Mangano i sobretot Marcello Mastroianni, el qual s’en va endur el premi al millor actor del Festival de Canes de 1987.

Mikhailkov ha sigut nominat en dues ocasions a la millor pel·lícula estrangera dels premis de cinema francès César, per les seves obres Ulls negres (Очи чёрные, Oxi txiornie), el 1988, i el road movie Urga, el 1992. Va ser amb aquesta darrera pel·lícula que Mikhailkov va aconseguir un ampli repertori de premis i nominacions: Urga va guanyar el Lleó d'Or del Festival Internacional de Cinema de Venècia de 1991, un premi de cinema rus Nika per a la millor direcció el 1993, una nominació als Independent Spirit Awards i encara una altra nominació per a l’Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa de la gala del 1993.

El 1994, va ser l’any de la consagració del director rus, que va acaparar tota l’atenció de la crítica internacional amb la pel·lícula Cremat pel sol (Утомлённые солнцем, Utomlionnie solntsem), guanyadora del Gran Premi del Jurat del Festival de Canes i amb la qual Mikhailkov se’n va endur per fi l’Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa de la gala de 1995.

Pel que fal als premis BAFTA, Mikhailkov ha sigut nominat en dues ocasions: el 1989 amb Ulls negres (Очи чёрные, Oxi txiornie) i el 1996 amb Cremat pel sol (Утомлённые солнцем, Utomlionnie solntsem).

El 1996 Mikhalkov va ostentar el càrrec de president del jurat de la 46ª edició del Festival Internacional de Cinema de Berlín i el mateix any el director rus va ser premiat amb el Grand Prix Spécial des Amériques.

El 1999 Mikhalkov va ampliar la seva col·lecció de trofeus al rebre el premi Town of Karlovy Vary Award, atorgat al Festival Internacional de Cinema de Karlovy Vary.

Després de prendre’s una pausa com a director de cinema, de diversos anys de durada, el 2007 Mikhalkov va reprendre la direcció cinematogràfica amb el thriller 12, que va suposar la seva 20ª direcció. El remake de Dotze homes sense pietat (1957) de Sidney Lumet, en el qual Mikhalkov interpreta també el personatge principal, va ser estrenat en ocasió de la 46ª edició del Festival Internacional de Cinema de Venècia, on va competir pel màxim guardó del festival italià. Malgrat no guanyar el Lleó d'Or, el director rus va rebre en canvi un Lleó especial per la seva trajectòria cinematogràfica. El mateix any, 12 va ser nominada a l’Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa.

El 2010 Mikhalkov va filmar Утомлённые солнцем 2, la segona part de l'aclamada Cremat pel sol. De nou, el director rus va interpretar una figura principal, juntament amb l’actor rus Oleg Menshikov. A diferència de la primera part, en aquesta ocasió la pel·lícula del popular cineasta rus no va obtenir una bona acollida a la 63ª edició del Festival de Canes, certàmen on la pel·lícula va ser presentada a nivell mundial.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nikita Mikhalkov Modifica l'enllaç a Wikidata