Nimfàlid

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Nymphalidae
Caligo mnemon
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Arthropoda
Classe: Insecta
Ordre: Lepidoptera
Superfamília: Papilionoidea
Família: Nymphalidae
Rafinesque, 1815
Diversitat
Uns 600 gèneres
unes 6.000 espècies
Subfamílies

Vegeu el text

Nymphalidae o nimfàlids és una família de lepidòpters que consta d'unes 6.000 espècies de distribució cosmopolita. Normalment són papallones de mida mitjana a grossa. Es distingeixen dels altres ropalòcers pel fet de tenir només dos parells de potes funcionals, mentre que el primer parell està atrofiat i no té cap funció.[1][2]

Morfologia[modifica | modifica el codi]

L'envengadura alar de l'imago oscil·la entre els 25 i 200 mm generalment. Acostumen a tenir un vol poderós i ràpid, complementant-lo amb moments de planeig.[3] Predominen els colors càlids, sobretot els marronosos i vermellosos (excepte el gènere Melanargia, que són blanques i negres). El dimorfisme sexual acostuma a ser inexistent.[1] Moltes espècies presenten ocels, alguns tan vistosos com els del paó de dia (Inachis io), estructures que tendeixen a desviar de les parts vitals de l'organisme els atacs d'aus i rèptils.[4]

Moltes erugues són espinoses mentre que les dels satirins estan recoberts d'una fina i curta pilositat. La majoria de pupes es caracteritzen per restar penjades a l'aire per l'abdomen, a les tiges de plantes, amb freqüència sobre gramínies altes, al revers de les fulles o fins i tot a les pedres;[4] d'altres reposen semienterrades al sòl.[1]

Comportament[modifica | modifica el codi]

Són atretes habitualment per flors de jardins i en alguns casos per matèries àcides en descomposició. Algunes espècies com Danaus plexippus o Vanessa cardui, són migradores i arriben a fer fins a uns mil km, en l'últim cas.[3] Espècies com Hipparchia semele, després de la còpula els mascles col·loquen un "tap" (sphragis) a les femelles per què no puguin aparellar-se amb altres mascles.[1] Moltes hibernen com a adult, mentres que els satirins ho fan com a larva.[4]

Les erugues dels satirins s'alimenten exclusivament de gramínies i la majoria ho fan durant la nit.[4]

Taxonomia[modifica | modifica el codi]

Subfamílies
[5]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Nymphalidae» (en castellà). Asturnatura. González Fernández, J.. [Consulta: 14 de juliol de 2012].
  2. Associació per a la Defensa de la Natura. Papallones d'Andorra (en català/castellà/francès/anglès). Fundació Crèdit Andorrà, 1999. ISBN 99920-1-281-1. 
  3. 3,0 3,1 «Nymphalidae» (en castellà). Waste Magazine. Merche S. Calle i Juan Enrique Gómez. [Consulta: 14 de juliol de 2012].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Tolman, Tom; Lewington, Richard. Mariposas de España y Europa (en castellà). Lynx, 2011. ISBN 978-84-96553-84-2. 
  5. Niklas Wahlberg, Elisabet Weingartner & Sören Nylin. «Papers presented at the Mammalian Phylogeny symposium during the 2002 Annual Meeting of the Society for Molecular Biology and Evolution, Sorrento, Italy, June 13–16, 2002» (Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF). Molecular Phylogenetics and Evolution. Gisella Caccone & Giacomo Bernardi, 28, 3, 2003, pàg. 473–484. DOI: 10.1016/S1055-7903(03)00052-6. PMID: 12927132.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nimfàlid Modifica l'enllaç a Wikidata
Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.