Nimrod

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Nimrod amb un cérvol.

En el Gènesi del capítol desè, Nimrod (en hebreu נִמְרֹד בן-כּוּשׁ Nimrōd ben Kûš) és un fill de Cuix, nét de Cam i besnét de Noè.

Segons la tradició bíblica fou el primer cabdill de la Terra. Era un valent caçador que rebia el favor del Senyor. La tradició jueva i musulmana diuen que va fundar Babilònia fa quatre mil cinc-cents anys, i també va construir la famosa Torre de Babel. La seva filla Azurad es va casar amb Éber qui va refusar ajudar Nimrod a la torre i per això el seu idioma (l'hebreu) es va mantenir pur.

Va començar dominant Babel, Èrec, Accad i Calan, a les terres de Xinar. Després va estendre els seus dominis a Assur, on hi va edificar Nínive, Rehobot-Ir, Quèlah i la capital Ressen, entre Nínive i Quèlah.

Versió Bíblica[modifica | modifica el codi]

En la Bíblia s'esmenta Nimrod de manera limitada. Segons la "hipòtesi documental" sobre l'origen de la Bíblia, la tradició javista és la primera a esmentar a Nimrod. Ell es descriu com el fill de Cuix, nét de Cam, besnét de Noè.

La traducció de Gènesi 10:8 està discutida actualment, algunes traduccions el descriuen com un personatge heroic:

Altres traduccions el qualifiquen de personatge enemic de Déu:

Seguidament es diu que Nimrod és el fundador i rei de les ciutats de Babel (Babilònia), Èrec (Uruk) i Accad, totes elles ciutats mesopotàmiques. Aquest punt es contradiu amb l'arqueologia donat que la ciutat d'Uruk fou fundada entre el 5300 i el 4500 aC, per tant ja era una ciutat consolidada en època de Nimrod.

També apareix en el Primer Llibre de Cròniques «Cuix va ser pare de Nimrod, el primer guerrer de la terra». (1 Cròniques 1:10) i en el Llibre de Miquees.

Tradició jueva[modifica | modifica el codi]

Segons el judaisme, Nimrod acollí durant un temps a un jove Abram a qui el seu pare Tèrah havia castigat per destruir-li un altar amb ídols pagans. Anys més tard, s'enemistaren fins al punt que mentre Abram estava acampat a l'oasi d'Haran, Nimrod va calar-hi foc per assassinar-lo. El jove va poder escapolir-se.

Flavi Josep historiador romà, però d'origen jueu, declarar de Nemrod: Fou canviant gradualment el seu govern en una tirania, al no trobar altra manera d'apartar la gent de temor de Déu.

Versió egípcia[modifica | modifica el codi]

La tradició egípcia de la Bíblia afirma que fou assassinat pel faraó Semsem de la Dinastia I, que assimila al seu parent Sem, fill de Noè.

Segons Herodot[modifica | modifica el codi]

Segons Herodot els elements de la llegenda de Sesostris es corresponen exactament amb el relat de Nimrod. En els dos relats, un fill d'Egipte que controlava Etiòpia entrà en Mesopotàmia i conquerí Babilònia i Assíria.

L'única diferència significativa entre els dos relats és el nom de l'heroi. Herodot i altres el identifiquen com Sesostris, mentre que la Bíblia l'anomena Nimrod. Sesostris no era el verdader nom del faraó. Era una corrupció grega del nom Senurset. El nom­ Nemrod sembla ser fonéticament semblant a l'última part del nom­ de Senusret, i la interpretació hebrea pot ser una corrupció de l'egípcia, d'igual manera que Sesostris és una corrupció grega.

Versió musulmana[modifica | modifica el codi]

En la Història dels Profetes i els Reis del historiador musulmà del segle IX al-Tabari, Nemrod va construir la torre de Babil, Allah la va destruir, i el llenguatge de la humanitat, que segons aquest escrit era el siríac, es va confondre en 72 llengües. Un altre historiador musulmà del segle XIII, Abu al-Fida explica la mateixa història, afegint que a Eber (un ancestre d'Abraham) se li va permetre mantenir la llengua original, que en aquest cas és el hebreu, gràcies al fet que ell no prengué part en la construcció de la torre.

Interpretacions actuals[modifica | modifica el codi]

Segons l'Arqueologia, la Torre de Babel va ser construïda en el segle VI aC, més de 1.000 anys després de l'existència del Nimrod de la Bíblia. Per tan Nimrod no podia ser el constructor de la Torre de Babel.

Alguns autors creuen veure en aquest vigorós caçador la figura del déu assiri Ninurta, déu de la guerra i de la caça que, com Nimrod, es complaïa a caçar als seus enemics.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nimrod