Nina (cantant)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Nina
Dades biogràfiques i tècniques
Nom de naixement Anna Maria Agustí i Flores
Naixement 1 d'octubre de 1966
Lloc d'origen Barcelona, Catalunya
Ocupació Cantant
Instruments Veu
Anys en actiu 1987-present
Influències Cançó, musicals

Nina és el nom artístic d'Anna Maria Agustí i Flores (Barcelona, 1 d'octubre de 1966) és una cantant i actriu, tot i que és lloretenca d'adopció.[1]

Trajectòria artística[modifica | modifica el codi]

Començà de molt jove, emparada per Xavier Cugat i com a hostessa del programa de TVE Un, dos, tres.

El 1989 va representar Espanya al Festival d'Eurovisió, a Lausana, interpretant el tema Nacida para amar. Va quedar en sisena posició amb 88 punts.

Al llarg dels anys noranta del segle XX es va fer molt popular a Catalunya gràcies a les seues intervencions televisives (interpretà un dels personatges principals del serial de TV3 Nissaga de poder), i participa en diversos muntatges teatrals, bàsicament musicals (Cabaret; Casem-nos una mica; T'odio amor meu, Company...).

L'any 1995 publica un disc en català (ja n'havia enregistrat dos en castellà anys enrere): Començar de zero (inclou temes clàssics, versions dels Eagles, cançons originals escrites per Lluís Gavaldà d'Els Pets i una versió del poema de Miquel Martí i Pol "No demano gran cosa"). De 1995 a 1997 va intervenir a les sèries Pedralbes Centre, Nissaga de poder, a TV3, i a Entre naranjos, a TVE.

El 1998 presenta un espectacle (també recollit en CD) titulat Corre, corre, diva, on interpreta temes molt diversos en idiomes diferents (entre ells, alguns del repertori de Joséphine Baker i Édith Piaf en francès).

El 1999, al disc produït per TV3 Coblafusió, interpreta una versió de la cançó de Joan Ollé i Ramon Muntaner La plaça del diamant amb un arranjament per a cobla. El mateix any, presenta (i hi interpreta temes molt diversos) el programa de TV3 Cent anys de cançons.[2]

El 2001 es fa molt popular a tot l'Estat espanyol en ser seleccionada com a directora del "reality" musical Operación Triunfo (Espanya) que va tenir un gran èxit d'audiència. El seu paper com a directora de l'Acadèmia musical va durar dues edicions més.

El 2005 celebrà els seus 20 anys de trajectòria artística amb l'espectacle dirigit per Andreu Buenafuente 20 anys i una nit editat en CD-DVD amb una selecció de cançons de tota la seva carrera. Nina és una gran amant de les cançons de Joan Manuel Serrat i de Lluís Llach, en el seu disc 20 anys i una nit (2005) els hi va fer un petit homenatge conjunt amb un tema anomenat Mix Llach-Serrat, amb cançons entrellaçades d'ambdós cantautors.[3]

El 2007 participa en el triple disc col·lectiu d'homenatge a Joan Manuel Serrat, de títol Per al meu amic Serrat (Discmedi, 2007), en el què canta la cançó Fins que cal dir-se adéu, ja en el seu disc Quan somniïs fes-ho en mi (2002) havia cantat Paraules d'amor, en aquest mateix disc Nina va cantar també el tema Amor particular de Lluís Llach.

També el 2007 participa en el musical Mamma Mia! amb cançons del grup suec Abba, presentat a Madrid i Barcelona els anys 2007 i 2008, i és la presentadora a TV3 del programa Mania que cada setmana tracta un tema, un grup o un estil musical (Abbamania, Discomania, Cinemania i d'altres).

L'any 2009 forma part de la banda sonora de la pel·lícula Cher ami, composta per Manel Gil i interpretada per l'Orquestra Simfònica de Bratislava. Participa en el programa de TV3 Buscant La Trinca (2010).

El 2011 va tornar com a Directora de l'Acadèmia del programa de televisió Operación Triunfo de Telecinco, a més el 2011 la discogràfica Picap edita el disc A prop del mar que Nina enregistra amb el grup d'havaneres Port Bo. Des d'octubre de 2011 i el 2012 presenta en diferents teatres un espectacle amb l'Orquestra de Cadaqués: De Broadway al Paral·lel, en el que repassen clàssics de musicals nordamericaos i també catalans.

El 2013, Nina participa en el quart disc de La Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya amb un repertori integrat per les bandes sonores més emblemàtiques del cinema del Segle XX, amb la col·laboració del cantant Cris Juanico i del saxofonista Pep Poblet, la cobla La Principal de La Bisbal i la Jove Orquestra de les Comarques Gironines, el disc porta per títol Llegendes del cinema,[4] presentant-se en directe el 19 d'abril de 2013 a l'Auditori Unnim de Terrassa.

També el 2013, Nina celebra 30 anys de carrera musical amb l'espectacle "Nina. 30 anys" acompanyada per la GiOrquestra i que s'estrena el 18 de maig de 2013 a l'Auditori de Girona[5] A finals de 2013 publica el llibre "Amb veu pròpia" (Editorial Columna), un homenatge a la veu i a l'ofici de cantar.[6]

Discografia[modifica | modifica el codi]

  • Una mujer como yo (1989)
  • Rompe el tiempo (1990)
  • Començar de zero (1995)
  • Corre, corre Diva (1998)
  • Espai pel somni (2000)
  • Stephen Sondheim (2001)
  • Quan somniïs fes-ho en mi (2002)
  • 20 anys i una nit (2005)
  • Bàsic (2007)
  • A prop del mar - Nina amb el grup d'havaneres Port Bo (2011)
  • Llegendes del cinema - amb La Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya, la veu de Cris Juanico i el saxofonista Pep Poblet. (2013)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. El Mundo, 13 de març de 2003
  2. Pujadó i García, Miquel: Diccionari de la Cançó: D'Els Setze Jutges al Rock Català. Enciclopèdia Catalana, Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-412-0467-5, planes 207-208.
  3. Nina: Mix Llach-Serrat
  4. CD Llegendes del cinema
  5. Diari Ara Girona. 16 de maig de 2013
  6. Nina reivindica la importància de la veu en un llibre autobiogràfic. Cugat.cat

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Any anterior:
La Década
Representà Espanya al Festival d'Eurovisió
1989
Any posterior:
Azúcar Moreno