Nina Hagen

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Nina Hagen
Nina Hagen el 2010
Nina Hagen el 2010
Dades biogràfiques i tècniques
Nom de naixement Catharina Hagen
Naixement 11 de març de 1955 (1955-03-11) (59 anys) Berlín Est, República Democràtica d'Alemanya
Gènere(s) Punk, New Wave, Post-punk, Neue Deutsche Welle, Reggae, Òpera
Ocupació Música, presentadora, actriu
Instruments Veu
Veu Mezzosoprano, Contralto, Tenor lleuger
Discogràfiques Universal Music
Artistes relacionats Apocalyptica, Oomph!, Lene Lovich
Lloc web oficial nina-hagen.com

Nina Hagen (nascuda a Berlín Est l'11 de març de 1955), és una cantant alemanya, famosa per la seva barreja d'estil punk i cant operístic.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Filla de Hans Hagen, un guionista d'origen jueu, i d'Eva-Maria Hagen, una actriu i cantant, va néixer a Berlín Est quan Berlín i l'actual Alemanya estaven dividits en dues parts.

El seu pare va morir quan ella era tan sols una nena, i la seva mare va contreure matrimoni amb Wolf Biermann, un cantautor. El seu padrastre va ser acusat diverses vegades de contrarevolucionari a la llavors República Democràtica Alemanya, per fer crítiques i burles contra el règim.

Nina va aprendre ballet quan era petita i va demostrar una sorprenent habilitat com a cantant, essent considerada una nena prodigi per les seves interpretacions d'òpera. Va deixar l'escola quan cursava el desè curs i es va unir a la banda de covers Fritzens Dampferband.

Carrera Musical[modifica | modifica el codi]

Dècada dels 70[modifica | modifica el codi]

Nina Hagen en concert l'any 2003.

Nina Hagen va ser membre de la banda Automobil, la qual va tenir una bona acceptació a la República Democràtica Alemanya. El 1976 el seu padrastre, Wolf Biermann, cantautor i artista de conegudes opinions contràries al govern de la RDA, ​​va ser convidat a presentar-se en un espectacle televisat a l'altre costat del teló d'acer: a Colònia, Alemanya Occidental. Però el govern de l'Alemanya Oriental va advertir que no podria portar la seva família i se li impediria tornar a la RDA si creuava la frontera. Malgrat això, Biermann va viatjar a la RFA i va realitzar la seva presentació televisiva; quan les autoritats de la RDA es van negar a permetre-li passar novament la frontera, la seva dona, Eva-Maria Hagen protestar públicament per aquest impediment. Nina Hagen, ja convertida en estrella musical juvenil, es va unir a la protesta de la seva mare i va advertir llavors que seguiria els passos del seu padrastre en els camps musical i polític, però dins de la RDA; davant aquesta situació les autoritats germanoorientals van atorgar el permís de sortida a tota la família Biermann-Hagen, però sense opció de retorn.

El 1977 Nina Hagen va formar a la RFA la banda The Nina Hagen Band amb la qual un any després gravaria el disc homònim que inclou temes com "TV-Glotzer (White Punks On Dope)" (un cover de The Tubes) i "Auf'm Bahnhof Zoo".

Durant la subsegüent gira europea, Hagen decidí deixar la banda, encara que seguiria complint amb el contracte per gravar un segon àlbum el 1979. Unbehagen (que en català significa «incomoditat» o «inquietud») va ser eventualment produït amb gravacions que la banda feia a Berlín i amb les parts vocals que Nina gravava a Califòrnia. Aquest va incloure el tema "African Reggae" i "Lucky Number", un cover de Lene Lovich.

Mentrestant, la persona pública de Nina Hagen va cridar l'atenció dels mitjans de comunicació massiva. Va protagonitzar un escàndol durant una aparició en un talk show austríac anomenat Club 2, on va simular una masturbació. A més va participar en la pel·lícula Cha Cha conjuntament amb la llegenda neerlandesa del rock, Herman Brood i la seva amiga Lene Lovich.

Anys 80[modifica | modifica el codi]

El 1982 Hagen realitzà el seu primer disc com a solista: NunSexMonkRock, una dissonant barreja de punk, funk i òpera, i aquell mateix any començà una gira mundial amb No Problem Orchestra.

El 1983 gravà l'àlbum Angstlos i va fer un petit tour europeu. En aquella època les aparicions públiques de Nina Hagen es feien estranyes i era freqüent que en les seves discussions inclogués temes relacionats amb Déu, els extraterrestres i amb la seva postura social i política. També es declarava defensora dels drets dels animals.

De l'àlbum Angstlos es va publicar una versió en anglès anomenada Fearless (en català: «Intrèpid») que va generar dos dels màxims hits que es van sentir a les discoteques nord-americanes: "Zarah" (un cover de la cançó "Ich weiss, és wird einmal ein Wunder geschehen" de Zarah Leander) i l'èxit de l'operació punk/disco, "New York, New York" (que va arribar al top 9 al Billboard). Aquesta cançó és diametralment oposada al clàssic del mateix títol cantat per Frank Sinatra i Liza Minnelli, i possiblement per evitar confusions és citada per algunes fonts com a "New York, NY". La cantant era tan cèlebre en aquesta època, que el 1985 va participar en el famós concert col·lectiu Rock in Rio.

També el 1985 l'estrella alemanya va llançar Nina Hagen In Ekstasy; aquest àlbum no va tenir l'èxit de l'anterior encara que va generar alguns hits com "Universal Ràdio" i la versió punk de "My Way" (tema popularitzat per Frank Sinatra). Dos anys després com a celebració pels seus 18 anys amb el punk gravà Punk Wedding EP. Realitzà un nou àlbum el 1989 que va anomenar simplement Nina Hagen, el qual va ser acompanyat per un altre tour europeu.

Anys 90[modifica | modifica el codi]

Nina Hagen es mudà a París amb la seva filla Cosma Shiva, i hi va viure tota la dècada. el 1991 amb un nou disc anomenat Street començà una nova gira pel vell continent. Un any després va conduir un programa televisiu a la cadena alemanya RTLplus. El 1993 realitzà Revolution Ballroom i dos anys més tard íntegrament en alemany Freud Euch, gravat en anglès coma Beehappy a 1996. Aquest mateix any Hagen va col·laborar amb el productor de música electrònica Christopher Franke per a la cançó de la pel·lícula Tenchi Muyo! in Love titulada "Alchemy of Love". Durant aquesta etapa Hagen va mantenir la seva personalitat xocant amb vestits i coreografies inusuals, en 1994 va anar a un programa de televisió a Espanya mostrant els seus pits sota una brusa de tul i lluint una cua a manera de cavall.

El 1998 Hagen va conduir un xou setmanal de ciència-ficció per al canal British Sci-Fi, i l'any següent va gravar l'àlbum Namah Shivay, el qual va ser distribuït exclusivament a Internet. A més va cantar "Witness" en l'àlbum Adios del grup de rock industrial KMFDM.

El 1999 va gravar conjuntament amb l'Ensemble Modern, Max Raabe i sota la direcció de HK Gruber, una aclamada nova versió de L'òpera dels tres rals (Die Dreigroschenoper), òpera de Bertolt Brecht i Kurt Weill, en la qual va interpretar el paper de Mrs Peachum amb gran qualitat.

Dècada de 2000[modifica | modifica el codi]

A 2000, el seu tema "Schön ist die Welt" va ser la cançó oficial de l'Expo 2000. "Der Wind hat mir ein Lied erzählt", un altre cover de Zarah Leander, es convertiria en el seu nou hit aquell mateix any. El febrer de 2001 realitzà l'àlbum The Return of the Mother, acompanyat per un nou tour al seu país natal. Aquell mateix any col·laborà amb Rosenstolz i Marc Almond en el single "Total eclipsi/Die schwarze Witwe that reached#22".

Hagen dóna veu al personatge de Sally en el doblatge a l'alemany de The Nightmare Before Christmas, pel·lícula de Tim Burton. A més´, col·laborà amb altres bandes com Oomph! en el tema "Fieber". Més recentment al costat d'Apocalyptica va fer un cover de la cançó "Seemann" de la banda alemanya Rammstein.

Com a actriu ha sortit recentment en un polèmic espot de protesta juntament amb Pamela Anderson, en contra de l'ús de les pells animals en general, i en els avions en particular.

Discografia[modifica | modifica el codi]

  • Nina Hagen Band (1978)
  • Unbehagen (1979)
  • Cha-Cha (banda sonora de la pel·lícula, amb Herman Brood, Lene Lovich; 1979)
  • NunSexMonkRock (1982)
  • Angstlos (1983), regravat en anglès com a Fearless (1984)
  • In Ekstase (1985), regravat en anglès com a In Ekstasy (1985)
  • Punk Wedding EP (1987)
  • Nina Hagen (1989)
  • Street (1991)
  • Du hast den Farbfilm vergessen from the Rock aus Deutschland series, compilació dels senzills previs a Nina Hagen Band (1992)
  • Revolution Ballroom (1993)
  • Freud Euch (1995), regrabat en anglès com a Beehappy (1996)
  • Om Namah Shivay (1999)
  • Return of the Mother (2000)
  • Big Band Explosion (2003)
  • Irgendwo auf der Welt (2006)
  • Personal Jesus (2010)
  • Volksbeat (2011)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nina Hagen Modifica l'enllaç a Wikidata