Ninlil

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Ninlil és una divinitat sumèria. El seu nom, nin-líl, «Senyora del vent», és el femení d'Enlil, el seu espòs diví. Potser era en l'origen la dea Sud; el nom de Ninlil li va ser donat quan va ser indissociable d'Enlil, però és igualment possible que Ninlil i Sud van ser assimilades l'una a l'altra sense ser en origen la mateixa divinitat.

És la filla de la dea Ninshebargunu i del déu Haya. De la seva unió amb Enlil, nasqueren diverses divinitats, entre les més importants del panteó sumeroaccadi: Sîn, Ninurta, Ningishzida, Ninazu, Urash i, de vegades, es fa d'ella la mare d'Ishkur.

Els seus atributs semblen ser els d'una divinitat de la fertilitat, ja que se l'assimila a Ashnan, dea del gra, i Nintur, dea que presideix els parts, o també amb Ninhursag, la principal dea-mare dels sumeris. Però s'evoca generalment Ninlil en tant que esposa d'Enlil, i per tant reina dels déus.

La seva unió amb Enlil és narrada en dos mites. El primer, Enlil i Ninlil, relata com Enlil la viola després d'haver-la vista banyant-se. Condemnat per aquest acte (que té com a conseqüència el naixement del déu-lluna Nanna), Enlil és exiliat als Inferns pels altres déus, però Ninlil no li ho reprotxa i s'hi torna a unir per tres vegades. D'aquestes tres unions neixen tres criatures divines. Enlil acaba sent perdonat i pot pujar al Cel amb Ninlil al seu costat. L'altre mite, Matrimoni de Sud, tracta també de la unió de la dea amb Enlil, que passa aquesta vegada de manera més convencional, Enlil fa la cort a Sud abans de casar-se amb ella i després d'aquesta unió rep el nom de Ninlil.

El nom accadi de Ninlil és Mullissu. En els textos en assiri, és l'esposa del déu nacional Asshur, quan aquest pren els atributs d'Enlil. Pren llavors alguns trets d'Ishtar, ja que ella també és de vegades considerada l'esposa d'Assur.