Nino Bravo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Nino Bravo
Dades biogràfiques i tècniques
Nom de naixement Luis Manuel Ferri Llopis
Altres noms Nino Bravo
Naixement Aielo de Malferit, Vall d'Albaida, 3 d'agost de 1944
Lloc d'origen País Valencià País Valencià
Defunció Villarrubio, Tarancón, 16 d'abril de 1973 (als 28 anys)
Gènere(s) Cançó lleugera
Ocupació Cantant
Instruments Veu
Veu Tenor dramàtic
Lloc web oficial www.ninobravo.net

Nino Bravo (el seu nom real era Luis Manuel Ferri Llopis), (3 d'agost de 1944 - 16 d'abril de 1973) fou un cantant del País Valencià.

Va nàixer a Aielo de Malferit, localitat situada a la comarca de la Vall d'Albaida (València). Ben aviat els seus pares es van traslladar a la capital, concretament al carrer Visitació, paral·lel al carrer Sagunt.

La seua primera ocupació va tenir lloc a una joieria, més tard va realitzar a Cartagena el servei militar (a Marina). En tornar va treballar a una oficina, on combinava la seua tasca laboral amb la seua afició pel cant. Allò el va portar a unir-se amb diversos amics amb qui va conformar conjunts musicals que actuaven a diversos locals. Amb estes agrupacions musicals va formar part en diferents festejos fallers del barri on cantava melodies als típics balls i revetlles. Los Hispánicos i més tard Los Superson van ser els grups musicals més importants de què va formar part, fins que va conéixer el seu primer representant, Miguel Siurán, qui el va descobrir i li va atorgar el nom artístic amb què abastiria la fama.

Va realitzar les seues primeres gales i un recital al Teatre Principal de València que sols li van suposar pèrdues. Posteriorment, la casa discogràfica Fonogram el va contractar per un temps de 5 anys. El seu primer senzill es grava amb cançons de Manuel Alejandro: "Como todos" i "Es el viento". Va anar al festival de la cançó de Barcelona amb el tema "No debo pensar en ti", on va ser eliminat.

Tanmateix, a l'estiu de 1970, Augusto Algueró li va donar "Te quiero, te quiero", cançó que per diversos motius, tot i tenir-la gravada el cantant Raphael i la cantant Lola Flores, no havia eixit encara al mercat. Nino va aconseguir amb esta peça un gran èxit cosa que va provocar que fóra elegida cançó de l'estiu. A "Te quiero, te quiero" la van seguir "Noelia", "Perdona", "Mi gran amor", "Ésa será mi casa", "Mi querida mama", "Voy buscando", etc.

Va inscriure's en la selecció per participar en el Festival d'Eurovisió. Allí actua al programa televisiu "Pasaporte a Dublín", on va quedar en un meritori segon lloc. La cantant Karina va resultar ser l'elegida.

El 20 d'abril de 1971 es va casar secretament amb María Amparo Martínez Gil. Al novembre d'aquest any va viatjar al Festival de Rio de Janeiro, on va representar Espanya. Allí va competir amb les millors veus d'aquell moment. Va aconseguir un segon lloc però, tot i això, este fet li va causar un cert regust decebedor.

El gener de 1972 va nàixer la seua primera filla a qui van batejar amb el nom de sa mare: María Amparo. La seua segona filla no va arribar a conéixer son pare.

Durant l'any 1972 va portar els seus èxits per tot l'estat i, sense saber-ho, el 14 de març de 1973, en la cridòria de les Falles, Nino va fer gaudir, com a agraïment per la seua fidelitat, els valencians amb la seua última i embogidora actuació.

El 16 d'abril de 1973 Nino Bravo, acompanyat pel duet Humo i per Pepe Juesas, va sofrir un accident a la carretera quan viatjava en el seu nou BMW de València cap a Madrid per motius professionals. Este desafortunat fet es va produir al terme de Villarrubio, a la comarca de Tarancón, i li va causar la mort al cantant quan tan sols tenia 28 anys.

A partir de l'homenatge celebrat al setembre de 1998 en què Aielo de Malferit va reunir aproximadament 5.000 persones amants i entusiastes de Nino Bravo, va sorgir la idea de crear un museu per a mantenir viva la seua memòria. Des del festival de 1998 han sigut nombrosos els fans que s'han desplaçat des de Múrcia, València i altres ciutats al municipi de la Vall d'Albaida per a fer entrega de discos, revistes o gravacions gràcies als quals ha estat possible fer realitat el projecte museístic a la casa on va nàixer l'artista.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nino Bravo Modifica l'enllaç a Wikidata