Nino Rota

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Nino Rota

Nina Rota adolescent, el 1923
Naixement 3 de desembre de 1911
Milà
Defunció 10 d'abril de 1979 (als 67 anys)
Roma
Nacionalitat Itàlia Itàlia
Ocupació Compositor

Nino Rota (Milà, 3 de desembre de 1911 - Roma, 10 d'abril de 1979) fou un compositor italià especialment conegut per la seva feina com a compositor de música per a pel·lícules, d'entre les quals cal destacar El Padrí (The Godfather, 1972), a més d'un bon grapat de col·laboracions amb el director italià Federico Fellini.

Rota va néixer en el si d'una família de músics de Milà. Va estudiar al conservatori d'aquesta ciutat amb Ildebrando Pizzetti. Més tard, el director Arturo Toscanini l'encoratjà a viatjar als Estats Units per completar la seva formació sota el mestratge de Fritz Reiner, entre altres. El 1932 va tornar a Milà, on va escriure una tesi sobre el compositor renaixentista Gioseffo Zarlino.

El 1944 va escriure la seva primera partitura per a una pel·lícula, Zazà, dirigida per Renato Castellani. Va conèixer Federico Fellini quan aquest estava treballant en el seu primer film, Lo Sceicco Bianco, que va suposar l'inici d'una relació que donaria fruits tan aconseguits com la música per a (1963). També va treballar en films de Luchino Visconti, com Il Gattopardo (1963).

D'entre els seus treballs més populars sobresurten la música per al Romeu i Julieta de Franco Zeffirelli, la ja esmentada El Padrí, de Francis Ford Coppola i la seva segona part.

Rota va ser nominat a un Oscar per la partitura d'El Padrí, però en descobrir-se que part de la música per a aquesta pel·lícula ja havia estat emprada, amb canvis, per ell mateix en una pel·lícula italiana quinze anys abans (Fortunella), el jurat va retirar la candidatura en decidir que no es podia incloure dins de la categoria de "música original". Tot i amb això, Rota va ser nominat dos anys més tard per la partitura de la segona part del film, ocasió en què sí que va guanyar l'Oscar, tot i que l'hagué de compartir amb Carmine Coppola, el pare del director, que també va compondre part de la música.

A més a més de la seva coneguda música per al cinema, Rota també va compondre deu òperes, d'entre les quals destaca Il cappello di paglia di Firenze, cinc ballets i altres obres instrumentals.

Nino Rota va morir el 10 d'abril de 1979.

Bandes sonores[modifica | modifica el codi]

Anys 30[modifica | modifica el codi]

  • 1933:

Treno popolare, direcció de Raffaello Matarazzo

Anys 40[modifica | modifica el codi]

Anys 50[modifica | modifica el codi]

Anys 60[modifica | modifica el codi]

Anys 70[modifica | modifica el codi]

Després de la seva mort, diverses de les seves composicions s'han utilitzat en pel·lícules i ficcions de televisió.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nino Rota