Nintendo DS

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Nintendo DS
Nintendo DS
Nintendo DS
fabricant Nintendo
família de productes Videoconsola
tipus Videoconsola portàtil
generació Setena generació
Data de llançament Amèrica del Nord 21 de novembre del 2004
Japó 2 de desembre del 2004
Austràlia 24 de febrer del 2005
Europa 11 de març del 2005
Xina 23 de juliol del 2005
Unitats venudes 154,30 millions d'unitats
CPU ARM946E-S @ 67 MHz
ARM7TDMI @ 33 MHz
capacitat d'emmagatzematge Cartutx
connectivitat Nintendo Wi-Fi Connection
retrocompatibilitat Game Boy Advance
Predecessor Game Boy Micro
Successor Nintendo DS Lite

Nintendo DS (abreviatura de Dual Screen, de l'anglès «pantalla dual» o, segons Satoru Iwata, president de Nintendo, abreviatura de Developer's System, de l'anglès «la consola dels desenvolupadors»). Segons Nintendo, és una tercera línia de productes i no es tracta de la successora tecnològica de Game Boy Advance. El nom d'aquesta consola acostuma a abreviar-se a "NDS" o senzillament "DS". És oficialment la videoconsola més venuda de la història i la videoconsola portàtil més venuda en l'actualitat a tot el món (amb més de 150 milions de sistemes venuts, davant els prop de 70 milions de la competència, PSP) i també la que més ràpid ha aconseguit superar el milió d'unitats venudes de la història dels videojocs.

Aquesta consola va néixer de la filosofia de Nintendo basada en la innovació o, com la pròpia empresa l'anomena, "expansió". Lluny de centrar-se en una simple evolució gràfica, en oferir una vegada més el mateix però amb millor qualitat visual, van optar per afegir característiques que fessin de la seva nova consola quelcom totalment nou i únic, que expandís l'experiència jugable i que permetés que el jugador deixés de jugar només amb els sentits de la vista i l'oïda, que pogués interaccionar i sentir els jocs.

Dues pantalles que permeten dos punts de vista d'un mateix lloc, accedir a mapes i menús de manera ràpida i fàcil, etc. Una pantalla tàctil que permet interaccionar amb l'entorn del joc, prémer interruptors amb el dit, treure la pols d'un llibre, escriure amb un llapis òptic, fer carícies, esquinçar, gratar, fregar, etc.. Un micròfon que reconeix la veu mitjançant el qual el jugador pot donar ordres als jocs, interaccionar amb els personatges, bufar per inflar un globus, fer-li el boca a boca a un personatge ferit o fins i tot xatejar amb algú que sigui a l'altre extrem del món mitjançant la Nintendo Wi-Fi Connection,... Connexió sense fils a internet (Nintendo Wi-Fi Connection requereix accés previ a internet (preferiblement per banda ample) que, encara que actualment només permeti jugar online a uns quants jocs (MARIO KART DS, TONY HAWK, ANIMAL CROSSING: WILD WORLD, METROID PRIME HUNTERS, TETRIS DS, FINAL FANTASY III, etc.), en un futur proper s'espera que permeti accedir a qualsevol plana web. I moltes d'altres opcions que han fet d'aquesta portàtil la líder de vendes i la que major quantitat i varietat de jocs posseeix actualment.

Característiques Tècniques[modifica | modifica el codi]

  • Dos processadors:
    • Un ARM7 treballant a 33MHz 36.3 MIPS aprox
    • Un ARM9 treballant a 67MHz 77.3 MIPS
  • Com mitjà d'emmagatzematge de dades, empra un format propi de memoria flash de 128 MB de capacitat, encara que s'ha anunciat que n'hi haurà versions de més capacitat.
  • Un portal per cartutxos de Gameboy que permet ésser compatible amb tots els jocs de Gameboy Advance (més de 800 joc, segons dades publicades el 2006), però no amb els de la GameBoy clàssica i GameBoy Color, ja que no compta amb processador Z80 d'aquestes últimes. Tot i això, s'ha establert que la funció primària del portal serà d'expansió de les capacitats de Nintendo DS (com es va fer llavors amb el xip FX per SNES), o expansions de jocs en forma de cartutxos de GameBoy. També existeix la possibilitat de reproduir àudio (mp3) i vídeo (mpeg4) mitjançant un adaptador de Nintendo anomenat Play-yan.
  • Bateria de liti recarregable amb durada mínima de 10 hores, amb les dues pantalles retroil·luminades i en ple rendiment. El nombre d'hores es multipliquen apagant la il·luminació quan sigui innecessària o es redueixi si es juga en el mode WiFi.
  • Opcions de multijugador sense fils (gràcies al WiFi, un protocol especial per DS, propietat de Nintendo, que permet connectar fins a 16 equips entre si a una distància superior als 30 m), funció de xat integrada i cercador de rivals en un radi d'acció (només en alguns jocs). Una de les característiques que DS té al seu favor referent al servei multijugador es refereix a que només n'hi ha prou amb un joc perquè diverses persones puguin gaudir alhora (amb una sola targeta de Mario Kart, per exemple, n'hi ha prou perquè fins a 8 persones puguin jugar simultàniament).
  • Un port de comunicació sense fils sota l'estàndard IEEE 802.11b (Wi-Fi)
  • Joc en línia. Mitjançant la Nintendo Wi-Fi Connection els usuaris de Nintendo DS amb aquells jocs que tinguin aquesta capacitat, podran jugar-hi contra contrincants de tot el món gràcies a les capacitats sense fils de Nintendo DS i el Servei Game-Spy de IGN, totalment de franc, sense haver de pagar el jugador cap mena de quota. El servei fou posat en venda el 14 de novembre i el primer joc en ocupar el Nintendo WiFi Connection va ser Mario Kart DS. Els següents jocs llançats per aquest servei foren Animal Crossing: Wild World i Metroid Prime Hunters seguits per una llista de més de 35 jocs previstos pel 2007 que inclouen sèries d'Square-Enix com Final Fantasy i moltes d'altres franquícies Konami, Capcom, EA, SEGA, Namco, Activision, Bandai,... Nintendo també va posar en venda Nintendo Wi-Fi USB Connector que és un adaptador Wi-Fi per a ordinador i que no depèn d'Hotspots amb connexió sense fils oberta (restaurants, cafès, aeroports, estacions de tren, etc.). Nintendo ha signats, a més, acords amb Telefònica i Ya.com a Espanya perquè els seus routers sense fils i els seus hotspots públics siguin compatibles de manera gratuïta amb la connexió de DS.

També hi ha disponible un navegador web, desenvolupat per Opera Software, amb dues versions, una per a la primera i segona versió de la consola i una altra per a la més nova, la DSi.

Interfície d'usuari:

  • Sis botons (2 dels quals són laterals), un pad direccional i dos botons selectors (A,B,X,Y -R,L- ▲, ▼,◀, ► -on/off,Select,Start)
  • Dues pantalles de cristall líquid. La inferior és sensible al tacte i compta amb una pel·lícula protectora de manera d'ordinador de butxaca. Gràcies a aquesta pantalla el jugador pot prémer interruptors, fregar, esquinçar, empènyer o llançar objectes amb els seus propis dits o amb l'ajut òptic inclòs amb la consola.
  • Compta amb un micròfon integrat que explota el control bocal en jocs com Nintendogs o Wario Ware Touched!

Dimensions[modifica | modifica el codi]

Pesa al voltant de 275 grams, mesura 14,8 cm x 8,4 cm x 2,8 cm, la mida és similar al de Game Boy Advance. Té la forma de Game Boy Advance SP.

Jocs destacats[modifica | modifica el codi]

Jocs que empren Nintendo Wi-Fi Connection[modifica | modifica el codi]

Nintendo Wi-Fi Connection

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]