Nissaga de poder

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de sèrie de televisióNissaga de poder
GènereDrama
Època d'ambientació1996-1998
Espai d'ambientacióPenedès
CreadorJosep Maria Benet i Jornet
Jordi Galceran
Lluís Arcarazo
ProductorTVC
CompositorAlbert Guinovart
Actors
Companyia productoraTelevisió de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
PaísCatalunya
Llengua originalCatalà
Canal originalTV3
Durada dels capítols30 minuts aprox.
Primer episodi28 de gener de 1996
Últim episodi3 de maig de 1998
Temporades3 Modifica el valor a Wikidata
Episodis476
Més informació
Web oficialhttp://www.tv3.cat/nissaga/
IMDB: tt0315690 Filmaffinity: 508809 Modifica el valor a Wikidata
Imatges externes
Portada

Nissaga de poder és una telenovel·la emesa per Televisió de Catalunya. La idea original fou de Josep Maria Benet i Jornet i adaptada per Jordi Galceran i Lluís Arcarazo. El repartiment, amb més de 30 actors principals, estava encapçalat per Emma Vilarasau i Jordi Dauder, que a la sèrie feien d'Eulàlia i Mateu Montsolís, dos germans propietaris d'unes caves al Penedès, membres d'una rica família que es movia en la hipocresia de l'aristocràcia.

Argument[modifica]

L'argument gira al voltant d'un incest entre l'Eulàlia (Emma Vilarasau) i en Mateu Montsolís (Jordi Dauder), fruit del qual fou el naixement d'un fill, l'Eduard (Eduard Farelo). Però els Montsolís no es poden permetre l'escàndol que sorgiria en cas que això sortís a la llum, de manera que guarden el secret i fan creure a tothom que l'Eduard és fill d'una relació entre en Mateu i Àngels Estivill, amants de joventut (alhora, la matriarca de la família es pensa que l'Eduard és fill de l'Eulàlia i un desconegut i no coneix l'existència de l'incest). Quan al primer capítol de la sèrie Àngels és assassinada alguns fets es precipiten i la lluita dels dos germans per ocultar el secret davant el món i davant la pròpia família pren una dimensió més violenta i aferrissada. Mentrestant veiem, capítol rere capítol, com avança la vida de cadascun dels membres de la família Montsolís.

L'eix de la sèrie, de fet, és la seva temàtica, molt polèmica quan es va emetre, en la que hi trobem en abundància els enganys i les traïcions, els assassinats, les juguesques frívoles, l'enveja, l'avaricia, les relacions incestuoses, la crítica a la hipocresia, l'homosexualitat, els xantatges i el joc brut així com les relacions més tèrboles entre els membres d'una poderosa família enmig d'una atmosfera asfixiant. Tot i ser també l'origen de la polèmica, aquests van ser, en gran part, els motius de l'èxit de la sèrie, que va ser allargada en dues ocasions. Nissaga de Poder va ser una de les sèries més populars a Catalunya.

Repartiment[modifica]

Audiències[modifica]

Durant la seua emissió, va tenir una mitjana de 661.000 teleespectadors. El seu últim capítol emès el 3 de maig de 1998 va ser seguit per 1.491.000 teleespectadors. L'evolució de la mitjana d'espectadors per temporada va ser la següent:[1]

Temporada Capítols Període d'emissió Espectadors Quota (%)
Primera 1 a 121 28/01/1996 a 15/07/1996 541.000 29,8
Segona 122 a 317 16/09/1996 a 06/07/1997 671.000 36,9
Tercera 318 a 476 08/09/1997 a 03/05/1998 737.000 41,9

Nissaga: l'herència[modifica]

Degut a l'èxit de la telenovel·la va sorgir un any més tard la seqüela "Nissaga: l'herència" en què l'acció se situava uns anys més tard de "Nissaga de Poder" de manera que els personatges eren més grans. La sèrie però, no va tenir la mateixa acceptació que la seva precedent.

Referències[modifica]

  1. EL PUNT - 23/12/2009: L'últim batec d'«El cor»

Enllaços externs[modifica]