Nit polar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Nit polar (foto del començament de la tarda) a Tromsø, Noruega.

La nit polar s’esdevé quan la nit dura més de 24 hores. Això només passa dins del cercle polar àrtic i antàrtic. El fenomen que oposat, quan el sol està per sobre de l’horitzó durant un temps llarg (durant les 24 hores del dia) s'anomena dia polar, o sol de mitjanit.

En altres planetes del sistema solar també hi ha nit polar i sol de mitjanit. On s’ha estudiat més les implicacions d’aquest fenomen, a part de la mateixa terra, és a Mart.[1][2]

Un error molt comú és el de pensar que en tots els llocs on hi ha el sol de mitjanit, el dia més curt és totalment fosc. Això no sempre és cert degut al crepuscle. En els llocs molt propers als pols geogràfics de la Terra sí que la foscor és total, però en les zones properes als cercles polars àrtic o antàrtic hi ha sol de mitjanit però no pas nit polar. De fet, les regions polars acostumen a rebre més llum de crepuscle al llarg de l’any que les zones situades més a prop de l’equador.

A les regions dins dels cercles polars la durada del moment en el qual se sol està per sota de l’horitzó varia des de 20 hores just en el cercle polar àrtic i cercle polar antàrtic a 179 dies en els pols geogràfics de la Terra. Tanmateix, no tot aquest temps rep la classificació de nit polar, ja que hi pot haver molta llum solar per motiu de la refracció. A més es diu que el temps que el sol roman sobre l’horitzó és de 186 dies (enfront dels 179). Aquesta asimetria en el nombre de dies es deu al fet que el temps en què el sol està parcialment sobre l’horitzó es considera com temps de dia.

Tipus de nit polar[modifica | modifica el codi]

Nit polar a la península Nordkinn, la península situada més al nord de l’Europa continental

Hi ha diversos tipus de nit polar. Això es deu al fet que la nit polar es defineix com el període en el qual no hi ni sol ni crepuscle, i hi ha diversos tipus de crepuscle. Les següents definicions segons la latitud estan basades en mesures del firmament sense núvols. Quan el cel està ennuvolat és més fosc.

Nit polar civil[modifica | modifica el codi]

La nit polar civil és el període durant el qual no hi ha crepuscle civil. El crepuscle civil es produeix quan el sol es troba entre 0 i 6 graus sota l’horitzó. Per causa de la refracció, encara hi ha prou llum per activitats normals a l’aire lliure. La nit polar civil es limita a latituds per sobre de 72° 33′, que estan exactament sis graus dins del cercle polar. A l’Europa continental no hi ha cap lloc a aquesta latitud. Tanmateix al territori noruec de Svalbard, la nit polar civil es produeix des d’aproximadament el 12 de novembre fins al final de gener. A Dikson (Rússia), la nit polar civil dura aproximadament un mes. Si el cel està molt ennuvolat es torna més fosc, y llocs com la costa de Finnmark (sobre 70º de latitud) a Noruega poden tenir un dia força fosc.

Nit polar nàutica[modifica | modifica el codi]

La nite polar nàutica és el període durant el qual només hi ha una lleugera brillantor de llum visible durant el migdia. Això passa quan no hi ha crepuscle nàutic. El crepuscle nàutic es produeix quan els sol es troba entre sis i dotze graus sota l’horitzó. Per causa de la refracció, encar hi ha una zona en l’horitzó on clarament hi ha més llum que en altres zones. La nit polar nàutica està limitada a latituds per sobre de 78° 33′, cosa que està exactament 12 grados dins del cercle polar, o onze graus i mig des dels pols. Alert, Nunavut,l’assentament humà més al nord del món, experimenta la nit polar nàutica des de finals de novembre a mitjans de gener.

Nit polar astronòmica[modifica | modifica el codi]

La nit polar astronòmica és el període en el qual no es pot veure ni rastre de llum ni hi ha crepuscle astronòmic. El crepuscle astronòmic es produeix quan el sol es troba entre dotze i divuit graus sota l’horitzó. Així la nit polar astronòmica es produeix en latituds per sobre de 84° 33′, cosa que està exactament a divuit graus del cercle polar o cinc graus i mig des dels pols. Dursnt la nit polar astronòmica estelles de la sisena magnitud, que són les més tènues que es poden veure a ull nu, es poden veure durant tot el dia.

No hi ha cap assentament humà permanent en aquesta banda de latitud. Aquesta zona de l’oceà àrtic està generalment permenentment coberta de gel. Algunes estacions de l’Antàrtida, incloent la Base Amundsen-Scott en el pol sud experiementen aquest fenomen on també s’ha estudiat l’efecte sobre la capa d’ozó[3]

Efects en humans[modifica | modifica el codi]

El període de nit polar pot produir depressió en algunes persones. Els dies polars o sol de mitjanit poden també afectar les persones. S’ha investigat el maldecap i la migranya[4] Els qui pateixen trastorn afectiu estacional són particularment susceptibles. La nit polar també pot estar implicada en alguns casos de síndrome de solipsisme.[5]

Efectes en altres animals[modifica | modifica el codi]

En ocells com els cormorans (Phalacrocorax carbo)[6] s’ha demostrat que consegueixen pescar sense contacte visual.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. [enllaç sense format] http://www.agu.org/pubs/crossref/2001.../2000JE001284.shtml
  2. [enllaç sense format] http://www.agu.org/pubs/crossref/2002/2001JE001758.shtml
  3. [enllaç sense format] http://www.agu.org/pubs/crossref/2000/2000GL011441.shtml
  4. [enllaç sense format] http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1111/j.1526-4610.2000.00149.x/abstract
  5. Hansen V.Lund E. Smith-Sivertsen T. 1998 març Self-reported mental distress under the shifting daylight in the high north Psychological Medicine Volum 28,2 pàg 447–452 10.1017/S0033291797006326
  6. [enllaç sense format] http://rsbl.royalsocietypublishing.org/content/1/4/469.abstract

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nit polar Modifica l'enllaç a Wikidata