Nitiòbroges

Els nitiòbroges o nitiòbriges foren un poble celta que vivia al modern Agenès (francès Agenais). Estaven manats per un rei

Les fonts literàries antigues (Juli César, Estrabó o Claudi Ptolemeu) esmenten la forma « Nitiobriges », però en alguns llocs Cèsar i la Taula de Peutinger els esmenten com a « nitiobroges ». A Mailly-le-Camp a l'Aube és va descobrir un collar celta (torque) de meitat del segle I aC on figura la inscripció Nitiobroges per tres vegades, en alfabet grec, el que fa que avui es consideri aquesta forma la correcte. El nom « nitiobroges » es podria traduir per « Els que estan integrats en una unitat territorial o política establerta» o "Els que tenen el seu propi país".

S'haurien instal·lat a la vall mitja del Garona bastant tard, probablement al segle III aC, potser fins i tot al inici del segle II aC. Al segle I aC el seu oppidium o capital estava a Aginnum (Plana de lErmita al damunt de la moderna ciutat d'Agen). A la guerra de les Gàl·lies apareixen al costat dels arverns quan aquestos amenaçaven la Narbonesa el 52 aC. Llavors tenien com a rei a Teutomatos, fill i probable successor d'Ollovico, que va tenir participació al setge de Gergòvia; hauria aportat cinc mil homes a l'exèrcit de socors a Vercingetorix assetjat a Alèsia (César, De Bello Gallico, VII, 46 i 75).

Referència

• Fages Brieuc i Maurin Louis, Inscriptions latines d'Aquitaines Nitiobroges, Suplement al volume CXVIII, n° 1, gener-març 1991 de la Revue de l'Agenais, p.9
• Lejeune M., Les graffites gallo-grecs du torque de Mailly-le-Camp, a Monuments Piot, volum 56, 1969, pàg. 71.