Nitrat de plom (II)
| Nitrat de plom(II) | |
|---|---|
_nitrate_1.jpg) |
|
 |
|
-nitrate-unit-cell-3D-balls.png) |
|
-nitrate-xtal-3D-SF.png) |
|
| Altres noms | Nitrat de plom Nitrat plumbós Dinitrat de plom Plumb dulcis |
| General | |
| Nombre CAS | [10099-74-8] |
| RTECS | OG2100000 |
| Propietats | |
| Fórmula molecular | Pb(NO3)2 |
| Massa molar | 331,2 g/mol |
| Aspecte | Sòlid inodor blanc |
| Densitat i fase | 4,53, g/cm3 20 °C |
| Solubilitat en aigua | 52 g/l00 mL |
| Solubilitat en àcid nítric | insoluble |
| Solubilitat en metanol | 1,3 g/100 mL |
| Solubilitat en etanol | Insoluble |
| Punt de fusió | 270 °C (descomposició) |
| Perills | |
| MSDS | [ICSC 1000] |
| Classificació UE | Repr. Cat. 1/3 Tòxic (T) Nociu (Xn) Perillós pel medi ambient (N) |
| Frases R | R61, R20/22, R33, R62, R50/53 |
| Frases S | S53, S45, S60, S61 |
| NFPA 704 |
 0
3
3
OX
|
| Punt d'inflamabilitat | no inflamable |
| Altres anions | Sulfat de plom(II) Clorur de plom(II) |
| Altres cations | Clorur d'estany(II) |
| Compostos relacionats | Nitrat de tal·li(I) Nitrat de bismut(III) |
| Si no s'indica el contrari, les dades són pels materials en condicions estàndard (25 °C, 100 kPa) Avís d'exempció de responsabilitat |
|
El nitrat de plom(II) és un compost inorgànic de fórmula química Pb(NO3)2. Existeix habitualment com a cristall incolor o pols blanca i, a diferència de la majoria d'altres sals de plom(II), és soluble en aigua.
Conegut des de l'edat mitjana amb el nom plumb dulcis, la producció de nitrat de plom(II) a partir de plom metàl·lic o òxid de plom en àcid nítric era a petita escala, per un ús directe en la producció d'altres compostos de plom. Al segle XIX, es començà a produir nitrat de plom(II) amb fins comercials a Europa i els Estats Units. Històricament, el seu ús principal era per la producció de pigments per pintures de plom, però aquestes pintures han estat substituïdes per pintures menys tòxiques a base de diòxid de titani. Altres usos industrials són com a estabilitzador en nilons i polièsters, i en recobriments de paper fototermogràfic. Des de voltants de l'any 2000, s'ha començat a utilitzar nitrat de plom(II) en la cianidació d'or.
El nitrat de plom(II) és tòxic, un agent oxidant, i és categoritzat com a "probablement carcinogen pels humans" pel Centre Internacional de Recerca sobre el Càncer. Per consegüent, cal tractar-lo i emmagatzemar-lo amb les mesures de seguretat apropiades per evitar-ne la inhalació, la ingestió o el contacte amb la pell. Degut a la seva naturalesa perillosa, els usos limitats del nitrat de plom(II) estan sota escrutini constant.
Història [modifica]
Des de l'edat mitjana, el nitrat de plom(II) ha estat produït com a matèria primera per la producció de pigments colorits en pintures de plom, com ara groc crom (cromat de plom(II)), taronja crom (cromat hidròxid de plom(II)) i compostos de plom similars. Aquests pigments eren utilitzas per la tinció i la impressió de calicó i altres tèxtils.[1]
El 1597, l'alquimista alemany Andreas Libavius fou el primer en descriure el compost, encunyant els noms medievals plumb dulcis i calx plumb dulcis, que signifiquen "plom dolç", a causa del seu sabor.[2] Tot i que originalment no fou compresa durant els segles posteriors, la propietat de decrepitació del nitrat de plom(II) féu que fos utilitzat en llumins i explosius especials com ara l'azida de plom.[3]
El procés de producció era i encara és químicament senzill; es tracta de dissoldre plom en aigua forta (àcid nítric) i després recollir-ne el precipitat. Tanmateix, la producció fou a petita escala durant molts segles, i la producció comercial de nitrat de plom(II) com a matèria primera d'altres compostos de plom no començà fins el 1835.[4][5] El 1974, el consum de compostos de plom als Estats Units, deixant de banda els pigments i additius per la benzina, fou de 642 tones.[6]
Vegeu també [modifica]
Referències [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nitrat de plom (II) |
- ↑ Partington, James Riddick. A Text-book of Inorganic Chemistry. MacMillan, 1950, p. 838.
- ↑ Libavius, Andreas. Alchemia Andreæ Libavii. Frankfurt: Iohannes Saurius, 1595.
- ↑ Plantilla:Cite article
- ↑ «Lead». Encyclopædia Britannica (edició del 1911). [Consulta: 11-10-2006].
- ↑ Macgregor, John. Progress of America to year 1846. Londres: Whittaker & Co, 1847. ISBN 0665517912.
- ↑ Greenwood, Norman N.; Earnshaw, A.. Chemistry of the Elements. 2a edició. Oxford: Butterworth-Heinemann, 1997, p. 388, 456. ISBN 0-7506-3365-4.
  |
Açò és un esborrany sobre compostos químics. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
