Niuserre

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Niuserre
Estàtua doble del faraó Niuserre, Staatliches Museum Ägyptischer Kunst, Munic
Estàtua doble del faraó Niuserre, Staatliches Museum Ägyptischer Kunst, Munic
Faraó d'Egipte
Anys de regnat: 2420aC al 2389aC (segons James Peter Allen)
2455aC al 2420aC (segons Rolf Krauss)
2420aC al 2389aC (segons Jürgen von Beckerath)
2474aC al 2444aC (segons Donald B. Redford)
2408aC al 2377aC (segons Jaromir Málek)
2432aC al 2421aC (segons Aidan Mark Dodson)
Dinastia: Dinastia V (Imperi Antic)
Predecessor: Neferefre
Successor: Menkauhor
Consort(s): Reptinub (Reput-Nebu)
Fills: príncep Khamerernebti, princesa Khamerernebty A i princesa Reputnebty
Pare: faraó Nefererkare
Mare: reina Khentaus II
Sepultura: "La piràmide dels llocs establerts", a Abusir.
Monuments: Temple Solar a Abu Ghurab.


Niuserre fou un faraó de la Dinastia V de l'antic Egipte, que va governar entre 20 i 30 anys vers el 2350 al 2325 aC segons la cronologia mínima.

El seu nom horus fou Setibtaui, el nebti Setibnebti, el nom horus d'or Biknebuneter o Neterbiknebu, el netsu-biti Nebtaui o Neteraa o Niuserra (Niuserre = Posseït pel poder de Re), el Sa Ra In o Ini. Manethó l'esmenta com Ratures. Apareix a la llista d'Abidos i al Papir de Torí però en aquest darrer la part que li pertoca està deteriorada.

Era probablement el germà petit de Neferefre al que va succeir. Era fill del faraó Nefererkare i la reina Khentaus II.

La seva dona fou Reptinub (Reput-Nebu), esmentada a un fragment d'estàtua del seu temple de la vall; un altre possible dona fou Khentikus; i va tenir almenys un fill anomenat Khamerernebti.

Pel papir de Torí es veu que va regnar més de 10 anys, però no se sap quants. Manethó en dona 44. Segurament va arribar jove al poder, ja que el seu germà gran va morir amb una edat de no més de 23 anys. Ell tindria uns 20 anys, potser menys, de manera que regnar 44 anys (morir amb uns 60 o 65) tampoc és exagerat. A una representació del festival Seth sembla que va regnar un 30 anys.

Les tombes dels nobles encara són més espectaculars que abans. Força d'elles s'han excavat i estan ben documentades.

A una inscripció al Sinaí es veu al faraó triomfant dels seus enemics, però no se sap d'enemics a la zona; va explotar coure a Maghara. Potser també va fer una campanya contra el libis. Hi ha evidencies de comerç amb el Punt, a l'est de Núbia (malaquita, mirra, especies...) però ja Sahure hi havia comerciat abans.

Hi ha inscripcions que es refereixen a aquest rei al temple de Satis a Illa Elefantina, a objectes trobats a Biblos i a Djebel al-Asr Gneiss (al nord d'Abu Simbel) on es va trobar una estela amb el seu nom i el seu cartutx.

Al seu 13è any de regnat va celebrar el festival de Seth i se sap que en tal ocasió hi van haver 100.600 ofrenes de pa, cervesa i pastes. Trenta mil ofrenes foren registrades a un altre festival

Va construir un gran temple solar a Abu Ghurab, totalment en pedra, 1 km al nord d'Abusir. Conté nombroses representacions gràfiques del faraó, dels déus, de les estacions i de les províncies. Té un obelisc al centre amb una base tronco-piramidal Estava format pel temple de la vall, el temple superior i una calçada que connectava ambdós. El temple de la vall tenia una entrada monumental d'accés a la calçada; després una altra entrada amb quatre columnes i seccions laterals amb dos columnes. La calçada, d'uns 100 metres, portava al temple superior, construït sobre una plataforma de roca natural. Les vivendes dels sacerdots i treballadors estaven als dos costats del camí, que donava al temple propi que era un recinte sense sostre d'uns 110 x 80 metres,, des on s'arribava a la cambra d'estacions i a la capella d'ofrenes; una altra habitació portava directament a l'obelisc o benben, que tenia uns 35 metres d'altura i sobre un pedestal de 20 metres. La cambra de les estacions estava sud-est del obelisc i es diu així per la decoració (la naturalesa i els déus, amb les tres estacions egípcies: shemu, akhet i peret) que inclou la llista dels 22 nomós egipcis del Baix Egipte i 20 de l'Alt Egipte. A l'est hi havia una capella d'ofrenes amb els relleus; a la zona nord hi havia magatzems pels bestiar destinat als sacrificis; al nord hi ha un altre sala que sembla també destinada als sacrificis. Al centre del temple hi havia nombroses estàtues de Niuserre, de les que s'han trobat fragments. Al costat sud es va trobar una barca solar d'uns 30 metres. Aquest temple fou restaurat en temps de Ramsès II (pel seu fill Khaemwaset, gran sacerdot de Ptah a Memfis)

La piràmide està entre les de Sahure i Nefererkare sense seguir l'eix basic perquè la situació hagués suposat un cost excessiu. La piràmide tenia set capes de pedra calcaria. Tenia més de 50 metres i més de 80 a cada costat. La capa externa era de calcària blanca i fina. L'entrada estava al costat Nord, al nivell del terra. L'entrada porta a un pas i un corredor que porta a un vestíbul i continua després el corredor fins a una recambra i després la cambra funerària on no es va trobar res; les cambres estan cobertes de pedra de Tura. La cambra funerària està per sota del nivell del sòl i cimentació. Al voltant de la piràmide hi havia un pati i una petita piràmide de culte, que cal no confondre com a piràmide d'una reina. Part del material emprat venia del temple solar de Sahure. Aquesta piràmide bou batejada com "La piràmide dels llocs establerts".

També hi havia una petita piràmide subsidiària d'uns 11 metres d'altura a la cantonada del sud-est. Tenia un temple al costat, adossat a la cimentació, semblant al de Sahure; l'entrada tenia un pòrtic amb 8 columnes de granit vermell amb els títols del faraó gravats; es passava a una sala i després a un altre que donava a la calçada d'accés; altres dos habitacions donaven la una a un pòrtic amb quatre columnes i un altre a la teulada. Hi havia un altar d'alabastre a una part del pati. El temple funerari és més petit que d'altres i està orientat a l'est de la piràmide.

Li va succeir Menkauhor.

Fotografies[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Niuserre Modifica l'enllaç a Wikidata