Nixon in China
| Nixon a la Xina | |
 Vida real, Nixon saludant en Chou-En-lai en baixar de l'avió a Pequín |
|
| Títol original: | Nixon in China |
| Llengua original: | Anglès |
| Gènere: | singspiel |
| Música: | John Adams |
| Llibret: | Alice Goodman |
| Font literària: | Viatge de Nixon a la Xina |
| Actes: | tres |
| Època de composició: | 1986 |
| Estrena: | 22 d'octubre de 1987 |
| Teatre: | Opera House Houston Texas |
| Personatges: | |
|
|
Nixon in China és una òpera en tres actes del compositor nord-americà John Adams que fou estrenada a la ciutat de Houston de l'estat de Texas, el 22 d'octubre de 1987.
Taula de continguts |
Argument [modifica]
Acte I [modifica]
La recepció del president Nixon i la seva esposa es desenvolupa segons el més estricte protocol, tant en l'aeroport (quadre I), com durant la primera conversa entre els estatunidencs i els xinesos (quadre II) o duran un banquet (quadre III). Ambdues parts donen mostres d'estranyesa i incomprensió, tan amenaçadores com còmiques, però la etiqueta i preval.
Acte II [modifica]
La primera dama compleix amb la seva agenda cultural i visita els llocs d'interès de Pequín, tant del present comunista com de l'antiga època imperial (quadre I). Al capvespre, els hostes estan convidats a la tradicional òpera de Pequín. Allà l'esposa de Mao Tse-tung els hi presenta amb orgull el ballet revolucionari El batalló femení roig (quadre II).
Acte III [modifica]
L'última nit dels estatunidencs a Pequín. Ha tingut la visita significat històric?. Si. Però Nixon i Mao Tse-tung es pregunten si han assolit llurs somnis de joventut.
El polític xinès desitjava realitzar l'ideal d'una gran revolució asiàtica, i l'objectiu en la vida de l'americà havia estat ser propietari del seu propi lloc d'hamburgueses. Únicament l'ancià Chou En-lai ha renunciat a qualsevol desig i ja no té res que témer ni esperar.
Art minimalista i humor americà [modifica]
| « | <<Ni tant sols Mozart, Verdi, Wagner o Puccini aconseguiren representar llurs obres en tants teatres en tant poc de temps. I, a més, Nixon in China és la seva primera òpera>>. | » |
Aquesta fou la reacció dels sorpresos crítics contemporanis davant la desconcertant carrera triomfal d'aquesta obra i els seu compositor. L'argument es basa en la rellevant visita oficial de Nixon a la Xina, encara que no es tracta d'una obra política. Adams estava molt més interessat en l'encontre entre les dues cultures i formes de vida completament diferents. Un exemple d'això és l'ària inicial de Nixon (en arribar a l'aeroport de la Xina), que juga enginyosament amb les possibilitats de la música minimalista, tals com el repetiment dels mateixos models:
| « | News news news news news news news news news news news a has a has a has a has a has a kind of mistery has a has a has a kind of mistery>>. | » |
L'esposa de Mao, responsable de la brutal destrucció de l'antiga cultura xinesa, es presenta com una autentica diva europea dels teatres d'òpera occidentals. Per contra, Adams dotà al ballet revolucionari xinès del so més genuí de Hollywood, creant un efecte kitsch notable. Predomina la música minimalista pura, mesclada amb grans conjunts i àries variades harmònicament. Adams concebí el pols musical ininterromput com una contraposició crítica a les frenètiques activitats que emprenen els protagonistes.
Referències [modifica]
- ÒPERA, volum Opera-Komponisten, Werke, Interpreten, pàg. 10 d'András Batta. Könemann (ISBN 3-8290-2830-X)
