Noël de Berlaimont

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaNoël de Berlaimont

Portada d'una edició del 1677 del Colloquia et Dictionariolum octo linguarum, obra provinent del "Vocabulare" de Noël de Berlaimont Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle XVI Modifica el valor a Wikidata
Mort1531 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Anvers Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócatedràtic Modifica el valor a Wikidata

Noël de Berlaimont (o de Berlaymont, Berlainmont, Barlaimont o Barlamont) (? - Anvers, 1531), fou un professor i autor de dos llibres de text.[1]

Vida[modifica]

Tot i que poc se'n sap, de la vida de Noël de Berlaimont, consta que era professor de francès i membre de la Germandad de Sant Ambrosi, o Germandad dels Mestres,[2] d'Anvers.

Estava casat amb Anna van den Beempde, amb qui va tenir, com a mínim, un fill, Jan, nascut cap al 1526, i que fou notari.[3]

Obra[modifica]

De Berlaimont va escriure dos llibres, el primer, conegut per Vocabulare, aparegué el 1527,[4] i del segon, Die conjugacien in Franchoys ende in Duytsch oft in Vlaems, se'n coneix, com a primera edició (tot i que poden podrien haver-n'hi d'altres d'anteriors), la de 1545, per part de l'impressor d'Anvers Hans de Laet van Stabroeck.[5]

La primera edició que es conserva del Vocabulare és la de 1536, (impresa a Anvers per W.Wortsterman), que no se sap si es correspon totalment amb la primera edició perduda. L'obra responia a una necessitat pràctica, derivada de l'intens tràfic comercial dels Països Baixos de l'època. L'èxit que va tenir va fer que es reimprimís més de cent vegades fins a finals del segle xviii, afegint-hi successivament altres idiomes.[6]

El Vocabulare contenia tres diàlegs, alguns models de cartes, un glossari, algunes regles de pronúncia del francès i algunes pregàries.[7] Del Vocabulare de Berlaimont se'n derivaren, doncs, una multitud de reedicions, amb ampliacions quant als idiomes inclosos, de tal forma que després de la seva mort aquestes reedicions van anar apareixent com a obres anònimes, sorgint tres línies o tradicions principals, en les que es poden classificar, d'acord amb Caroline Bourland[8] aquestes obres:

  • 1) Les quatre edicions quadrilingües publicades per l'impressor de Lovaina B. de Grave;
  • 2) Una petita edició oblonga o apaïsada de vocabularis en quatre llengües, denominats Dictionario, Coloquios o Dialogos en Quatro Lenguas, essent-ne el primer exemple la impressió de 1569 per J. Bellere, d'Anvers;
  • 3) Els Colloquia en sis, set o vuit llengües, també oblongs, el primer exemple dels quals són els Colloquia cum Dictionariolum sex linguarum publicat per H. Henyndricx, d'Anvers, el 1583.[9]

D'aquestes obres se'n feren edicions arreu d'Europa, ja fos a Londres, a Varsòvia o a Venècia, per exemple. Es considerava, fins fa uns anys, que no hi havia cap edició a la península Ibèrica de tals obres, fins que es determinà que n'hi ha una versió catalana.

Pàgina del Colloquia et Dictionariolum octo linguarum

La versió catalana dels Colloquia et Dictionariolum, provinents del Vocabulare[modifica]

Portada del Diccionari de Pere Lacavalleria, versió catalana de l'obra de Noël de Berlaimont

Fins als anys 60 del segle XX[10] no es va determinar que existia una edició ibèrica, en aquest cas catalana.

Aquesta obra és el Diccionari francès-castellà-català de Pere Lacavalleria, imprès a Barcelona el 1642, també en format oblong o apaïsat, en el que el referit impressor, partint d'algun exemplar de la tradició dels Colloquia et Dictionariolum en sis o vuit llengües, va copiar la part en francès i castellà i va afegir-hi la versió catalana.

Referències i notes[modifica]

  1. Nicolin van der Siskin, "Berlaimont, N.", obra citada a Bibliografia.
  2. Caroline B. Bourland, "The Guild of St. Ambrose, or Schoolmasters' guild of Antwerp, 1529-1579", Northhampton, Mass., Smith College, 1951.
  3. Nicolin van der Siskin, op.cit.
  4. Nicolin van der Siskin, op.cit., tot i que Ricardo Rizza (vid. Maria Helena Arbreu, et al. a la Bibliografia) i Maniel M. Sáez (vid. Bibliografia), estableixen com a data de la primera publicació el 1530
  5. Sáez Rivera, Daniel M., "La lengua de las gramáticas ...", pàg. 196. Obra citada a Bibliografia.
  6. Sáez Rivera, Daniel M., "La lengua de las gramáticas ...", pàg. 197.
  7. Ricardo Rizza (a. Maria Helena Arbreu, et al.), pàg. VII
  8. Caroline Bourland, "The Spanish Schoole Master ..." (vid. Bibliografia), citada per Daniel M. Sáez, La lengua de las gramáticas..., pàg. 197.
  9. Vegeu a l'apartat "Enllaços extrens" el vincle a l'edició de l'obra disponible en línia
  10. Segons Damiel M. Sáez Rivera, La lengua de las gramáticas ..., pàg. 210, Sofía Martín Gamero, en la seva obra La enseñanza del inglés en España (desde la Edad Media hasta el siglo XIX), Madrid, Gredos, 1961, pág. 61, n. 1, seria qui primer va determinar aquest fet

Bibliografia[modifica]

  • Maria Helena Abreu, Encarnación García Dini, Enrico Giaccherini, Walter Pagani, Ricardo Rizza, Peter Wolfgang Waentig, "Colloquia, et Dictionariolum Octo Linguarum", a cura de Ricardo Rizza. Mauro Baroni, editore, Viareggio-Lucca-Italy, 1996 ISBN 888540832X
  • Caroline Bourland, "The Spanish Schoole-Master and the polyglot derivatives of Noel de Berlamont's Vocabulare", Revue Hispanique LXXXI, 1933.
  • Caroline B. Bourland, "The Guild of St. Ambrose, or Schoolmasters' guild of Antwerp, 1529-1579", Northhampton, Mass., Smith College, 1951
  • Nicolin van der Siskin, biografia de Berlaymont, N. a la digitale bibliotheek vorr de Nederlandse letteren. Disponible en línia.
  • Daniel Moisés Sáez Rivera, "La lengua de las gramáticas y métodos de español como lengua extranjera en Europa (1640-1726)" (Tesi doctoral Universitat Complutense de Madrid), pàg. 207 i ss. Disponible en línia Arxivat 2014-12-14 a Wayback Machine. PDF

Enllaços externs[modifica]