No està escrit a les estrelles

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

No està escrit a les estrelles és una novela de John Green publicada el gener de 2012. Green va dir que "El títol va ser inspirat per la famosa frase de l'obra Julio César (Acte 1, escena 2) de Shakespeare. Casio li diu a Bruto, 'The fault, dear Brutus, is not in our stars, / But in ourselves, that we are underlings.'" ("La culpa, estimat Bruto, no recu a les nostres estrelles/ Sinó en nosaltres, que estem sota d'elles.")

L'1 de febrer de 2012, 20th Century Fox[1] adquireix els drets de la novel·la, i el 19 de febrer de 2013 va ser anunciat que Josh Boone seria el director de la películ·la.

Trama[modifica | modifica el codi]

La jove de 16 anys Hazel Grace Lancaster és forçada per la seva mare a assistir a un grup d'ajuda per a joves amb càncer. La Hazel va ser diagnosticada amb un [ [ Càncer tiroïdal ] ] en fase 4 quan tenia 13 anys, però se les va arreglar per sobreviure més del que s'esperava gràcies a una droga experimental. En el grup de suport ella coneix a Augustus 'Gus' Waters, un jove que era una estrella de bàsquet en la secundària, però va perdre la seva cama esquerra per culpa d'un [ [ Osteosarcoma ] ] i ara està en remissió. La Hazel el convenç de llegir ' Un Mal Imperial ' de Peter Van Houten, el seu llibre favorit, i ell desenvolupa una obsessió ( encara que menor que la de Hazel ) cap al llibre. Gràcies a missatges i trucades, la seva relació comença a aprofundir-se cada vegada més. En Gus havia guardat el desig que la fundació 'The Genies ' ( la versió fictícia de la [ [ Fundació Make - A- Wish ] ] ) els lliura als nens amb càncer i decideix fer-lo servir per viatjar amb Hazel a Holanda per conèixer al solitari autor de ' Un Dolor Imperial '. Ella està molt feliç pel viatge, però també decideix que no vol que ella i Gus siguin ' més que amics ', per potser minimitzar el dolor que la seva mort eventual podria causar.

Personatges[modifica | modifica el codi]

Hazel Grace Lancaster[modifica | modifica el codi]

És la narradora de la novel·la. Una noia de 16 anys que es fa dir només 'Hazel', tot i que en Gus insisteix a dir-la 'Hazel Grace'. És filla única i té por que la seva mort inesperada afecti la relació dels seus pares. Tenia càncer de pulmons, i va ser diagnosticada quan tenia 13 anys. Coneix a l'Augustus en grup d'ajuda, primer només busca una amistat amb ell, per no fer-li mal si és mort. Tenia pocs amics i preferia passar els dies acompanyada dels seus llibres, especialment amb Una Aflicció Imperial el seu llibre favorit.

Augustus Waters[modifica | modifica el codi]

Augustus "Gus" de 17 anys. Va ser diagnosticat d'osteosarcoma, i va perdre la seva cama esquerra per culpa de la malaltia. És un gran fanàtic dels videojocs, especialment de Counterinsurgence 2: the Price of Dawn i de la novel·la del joc. Primer s'interessa per Hazel, ja que ella s'assembla molt físicament a la seva última xicota, Caroline Mathers.

Isaac[modifica | modifica el codi]

Isaac és el millor amic d'Augustus, i Hazel és la seva companya al grup d'ajuda. Va tenir càncer a un ull quan era un nen, i ara per culpa d'això té un ull de vidre. Els metges l'avisen que hauran d'extirpar-li el seu altre ull deixant-lo sec. La seva xicota Mònica, el deixa perquè segons ella 'no pot suportar la seva malaltia ' cosa que molesta molt a l'Isaac, fins i tot més que quedar-se sec.

Peter Van Houten[modifica | modifica el codi]

En Peter és un solitari autor, que el seu primer i únic treball és ''Un Dolor Imperial'', el que serveix a Hazel com a base de totes les seves creences en torn la seva vida i la seva relació amb Augustus. Peter és un alcoholic.

Senyora Lancaster[modifica | modifica el codi]

La Senyora Lancaster és la mare de Hazel. Al final de la novel·la l'adolescent descobreix que la seva mare ha estat fent classes per Internet, per a ser treballadora social.

Senyor Lancaster[modifica | modifica el codi]

El pare de Hazel, era un home molt sentimental, i estimava molt a la seva família.

Senyora Waters[modifica | modifica el codi]

És la mare de Augustus, i es diu Emily. Se la descriu com una senyora petita i tímida.

Senyor Waters[modifica | modifica el codi]

És el pare d'Augustus, i es diu Mark.

Caroline Mathers[modifica | modifica el codi]

És l'ex-xicota de Gus, que va morir a causa d'un càncer cerebral.

Lidewij Vliegenhart[modifica | modifica el codi]

És l'asistenta de Van Houten. Té un novio que es diu Bas.

Kaitlyn[modifica | modifica el codi]

És una de les úniques amigues de la Hazel.

Patrick[modifica | modifica el codi]

És el treballador social que s'encarrega del grup d'ajuda.

Mònica[modifica | modifica el codi]

Mònica és la xicota d'Isaac al començament del llibre, però va acabar amb la relació abans que ell perdés l'ull i es quedés cec.

Publicació avançada[modifica | modifica el codi]

El 21 de desembre de 2011, Barnes & Noble accidentalmente va entregar 1500 còpies de "No està escrit a les estrelles" a les persones que ho van ordenar amb anticipació.

Història de la publicació[modifica | modifica el codi]

El llibre va arribar al número 1 a les listes de best sellers de Amazon.com i Barnes & Noble el juny de 2011 després que el títol fos enunciat.

Recepció de la crítica[modifica | modifica el codi]

The New York Times va dir "una mescla de melencolía, dolçor, filosofía i gràcia" a més que "segueix el curs de la tragèdia realista". Time va dir a No està escrit a les estrelles "maldaidement proper a la genialitat".[2]

A més Times el va col·locar com el llibre número 1 a la seva llista anual de Top 10 Llibres de Ficció de 2012.[3]

Adaptación cinematográfica[modifica | modifica el codi]

Els drets d'autor van ser comprats per Century Fox el febrer del 2012. La fimlació va ser l'estiu del 2013.


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Fox 2000 Options 'The Fault in Our Stars' by John Green». Media Bistro. [Consulta: 1 de febrer de 2012].
  2. Stephan Lee. «The Fault in Our Stars». Entertainment Weekly, 11 de gener de 2012. [Consulta: 29 de gener de 2012].
  3. Lev Grossman. «Top 10 Libros Ficción 2012» (en anglès). Time Entertainment, 4 de desembre de 2012. [Consulta: 27 de febrer de 2014].