Noguera

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Noguera (desambiguació)».
Noguera
Bandera de la Noguera Escut de la Noguera
(En detall) (En detall)
Localització
Localització de la Noguera
Comarca de Catalunya
La Mare de Déu de Pedra (Àger)
La Mare de Déu de Pedra (Àger)
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit territorial
Espanya
Catalunya
Lleida
Ponent
Capital Balaguer
Gentilici Noguerenc, noguerenca
Superfície 1784,06 km²
Població (2009)
  • Densitat
40.213 hab.
22,54 hab/km²
Coordenades 41° 54′ 12″ N, 0° 56′ 0″ E / 41.90333°N,0.93333°E / 41.90333; 0.93333Coord.: 41° 54′ 12″ N, 0° 56′ 0″ E / 41.90333°N,0.93333°E / 41.90333; 0.93333{{#coordinates:41|54|12|N|0|56|0|E|region:ES-CT_type:adm2nd|primary|name=}}
Organització
Municipis
Forma de govern
• President:

30
Consell comarcal
Pere Prat Torra (CiU)
Codi Idescat 23
PIB per capita 21,7 milers €/hab
Web

La Noguera és la comarca més extensa de Catalunya (representa un 5,56% de la superfície del Principat), tot i que en la seva delimitació actual abasta una àrea una mica més petita que la de la divisió territorial de Catalunya de 1936, ja que se n'ha segregat tres municipis per formar part de la nova comarca del Pla d'Urgell i dos més han estat incorporats al Segrià. La ciutat més poblada i capital de la comarca és Balaguer.

Municipi Habitants
Àger 485
Albesa 1.561
Algerri 482
Alòs de Balaguer 179
Artesa de Segre 3.696
Avellanes i Santa Linya, les 467
Balaguer 15.281
Baronia de Rialb, la 277
Bellcaire d'Urgell 1.274
Bellmunt d'Urgell 228
Cabanabona 122
Camarasa 926
Castelló de Farfanya 583
Cubells 395
Foradada 213
Ivars de Noguera 353
Menàrguens 845
Montgai 780
Oliola 254
Os de Balaguer 885
Penelles 523
Ponts 2.378
Preixens 498
Sentiu de Sió, la 486
Térmens 1.503
Tiurana 46
Torrelameu 590
Vallfogona de Balaguer 1.577
Vilanova de l'Aguda 242
Vilanova de Meià 436

Geografia[modifica | modifica el codi]

Panoràmica de la vila d'Alòs de Balaguer

Els principals relleus de la Noguera són un conjunt de serres orientades en direcció est-oest, i constituïdes per materials mesozoics encavalcats durant l'orogènia alpina que aixecà els Pirineus, i que es disposen a la meitat nord de la comarca formant el Prepirineu; la més important d'aquestes serres és la Serra del Montsec, que separa la conca de Tremp (al Pallars Jussà) de la conca d'Àger.

La comarca és travessada pels principals rius catalans de la conca del Segre: el mateix Segre, la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana. Com que aquests rius drenen en direcció nord-sud, tallen perpendicularment les serres del Prepirineu, formant estrets congosts com el de Terradets o el de Mont-Rebei, que a vegades s'aprofiten per construir-hi embassaments.

La vegetació més habitual de la zona és el pi blanc, el faig i el roure.

Climatologia[modifica | modifica el codi]

Embassament de Camarasa, a la Noguera Pallaresa

El clima de la Noguera és Mediterrani Continental Sec, si bé, a l'àrea del Montsec és de tipus Prepirinenc. La precipitació mitjana anual a gran part de la comarca és escassa, entre 400 mm i 550 mm. Els valors més baixos es donen a la banda meridional i els més alts a la meitat nord. Fins i tot, els valors assoleixen els 700 mm al Montsec. Les estacions més plujoses de l'any són les equinoccials, sobretot la primavera. Els hiverns són freds, amb mitjanes de 3 °C a 5 ºC, i els estius calorosos, entre 23 °C i 25 ºC. Al Montsec aquests valors són més baixos. El període lliure de glaçades comprèn els mesos de maig a setembre.[1]

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Ermita romànica de la Mare de Déu de la Pertusa, al nucli de Corçà (Àger)
Vegeu també: Llista de monuments de la Noguera

Tot i ésser una comarca amb una gran extensió, no està molt poblada ni tampoc massa transformada. Encara conserva grans elements paisatgístics i naturals com succeeix en tota la zona de la Serra del Montsec; una serralada que separa la plana de Lleida de l'inici dels Pirineus i que en congostos com el Pas de Terradets aconsegueix expressar tota aquesta bellesa. En aquestes contrades, fruit d'èpoques passades, s'hi erigeixen construccions com l'església de Sant Pere d'Àger, el Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes o el de Santa Maria de Gualter. Un altre punt d'interès és el Parc Astronòmic del Montsec, prop del poble d'Àger. D'altra banda, durant el segle XX es varen construir embassaments per a l'aprofitament fluvial com són el pantà de Terradets, el de Camarasa o el de Rialb.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
2.069 1.911 2.485 9.285 17.526 46.103 43.127 42.834 42.130 41.314
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
43.451 42.444 39.229 39.820 39.239 38.425 35.589 35.738 34.852 35.128
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
34.390 34.482 34.727 35.225 36.394 38.394 - - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Servei Meteorològic de Catalunya. «Climatologies comarcals». Web. [Consulta: 31 d'octubre del 2014]. CC-BY-SA-3.0

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Comarquescatalunyapetit.jpg
Al nomenclàtor trobareu els topònims relatius a: Noguera

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Noguera