Nois de la via Panisperna

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Els nois de la Via Panisperna (Italià: I ragazzi di Via Panisperna) fou un grup de joves científics liderats per Enrico Fermi. L'any 1934, a Roma, van fer el famós descobriment dels Neutrons lents que va obrir la realització del reactor nuclear i posteriorment la bomba atòmica. El sobrenom del grup prové del nom del carrer on estava el Departament de Física de la Universitat de Roma La Sapienza. El carrer tenia el nom del monestir proper San Lorenzo in Panisperna.

A més de Fermi, els altres membres del grup eren: Edoardo Amaldi, Oscar D'Agostino, Ettore Majorana, Bruno Pontecorvo, Franco Rasetti, i Emilio Segrè. Tots ells eren físics, excepte d'Agostino, que era químic.

El grup va créixer sota la supervisió d'Orso Mario Corbino, un físic, ministre i senador i director de l'Institut de Física de la Via Panisperna, el qual va reconèixer les qualitats d'Enrico Fermi, pel qual va crear la primera càtedra de Física Teòrica a Italia el 1924. A partir del 1929, Fermi i Corbino es van dedicar a transformar l'institut en un modern centre de recerca.

La primera versió del seu laboratori de recerca es va dedicar a l'espectroscòpia atòmica i molecular; més tard van canviar cap a estudis experimentals de Nuclis atòmics. Entre les línies de recerca mencionades hi havia el bombardeig de diverses substàncies amb neutrons, obtinguts irradiant beril·li amb partícules partícules alfa emeses per radó, un gas altament radioactiu que genera nombrosos elements radioactius artificials. En la part teòrica, la feina de Majorana i Fermi van permetre la comprensió de l'estructura del nucli atòmic i les forces actuant en ell, conegudes com a Forces de Majorana. Van publicar els fonaments de la teoria d'Emissió Beta els anys 1933 i 1934.

El 1938 per motiu de les lleis racials feixistes, i donada la imminència de la Segona Guerra Mundial, el grup es va dispersar i la majoria dels seus membres van emigrar. Només Edoardo Amaldi es va quedar a Itàlia, i va reconstruir la física italiana, contribuint significativament a la fundació del CERN.

El director Gianni Armelio va fer una pel·lícula sobre la seva vida.

Actualment, l'edifici a la Via Panisperna està inclòs en el complex Viminal, al cim Romà homònim on es troba l'edifici de l'interior. En un futur proper, està planejat que l'edifici allotgi un centre de recerca i un museu de física anomenat Enrico Fermi.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  • La scienza. Molecole, atomi, particelle. Vol. 12. La biblioteca di Repubblica. Rome, La Repubblica-UTET, 2005.

Enllaços externs[modifica]