Noli me tangere

Noli me tangere (ca. 1518)
d'Antonio da Correggio

Noli me tangere, traduït literalment del llatí com "no em toquis" o "deixa'm anar"^[1], són les paraules que Jesucrist digué a Maria Magdalena després de la seva resurrecció. Aquest fet està documentat en l'Evangeli segons Sant Joan (Jo. 20,17), quan Maria Magdalena reconeix a Jesús vestit com un hortolà prop del seu sepulcre, després d'haver ressuscitat.

L'expressió original en grec koiné és Μή μου ἅπτου (mē mou haptou) que suggereix una acció que continua en el temps. Per aquest motiu, la traducció en català de l'edició de la Bíblia (1970) feta pels Monjos de Montserrat indica que Jesús demana a Maria Magdalena que li deixi estar perquè vagi a anunciar als deixebles la seva resurrecció:

«

Deixa'm anar. Cert que encara no he pujat al Pare, però vés a trobar els meus germans.^[1]

»

Art [modifica]

Tradicionalment, aquest fet bíblic ha sigut un tema molt recorrent en l'iconografia i l'art cristià, com per exemple en els quadres de Ticià (1514) o Antonio da Correggio (1518), entre d'altres.