Noli me tangere

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Noli me tangere (ca. 1518)
Noli me tangere (ca. 1518)
d'Antonio da Correggio

Noli me tangere, traduït literalment del llatí com "no em toquis" o "deixa'm anar",[1] són les paraules que Jesucrist digué a Maria Magdalena després de la seva resurrecció. Aquest fet està documentat en l'Evangeli segons Sant Joan (Jo. 20,17), quan Maria Magdalena reconeix a Jesús vestit com un hortolà prop del seu sepulcre, després d'haver ressuscitat.

L'expressió original en grec koiné és Μή μου ἅπτου (mē mou haptou), que suggereix una acció que continua en el temps. Per aquest motiu, la traducció en català de l'edició de la Bíblia (1970) feta pels Monjos de Montserrat indica que Jesús demana a Maria Magdalena que el deixi estar perquè vagi a anunciar als deixebles la seva resurrecció:

« Deixa'm anar. Cert que encara no he pujat al Pare, però vés a trobar els meus germans.[1] »

Art[modifica | modifica el codi]

Tradicionalment, aquest fet bíblic ha sigut un tema molt recurrent en la iconografia i l'art cristià, com per exemple en els quadres de Ticià (1514) o Antonio da Correggio (1518), entre d'altres.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Evangeli segons Sant Joan». A: La Bíblia. Alacant: Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives, 2006. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Noli me tangere Modifica l'enllaç a Wikidata