Nom dels dies de la setmana

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els antics hebreus simplement numeraven els dies de la setmana, excepte el setè, el sàbat (shabbat), que era el dia de descans.

Sobre l'ordre i nom dels dies de la setmana

En àrab també es numeren els dies, i igualment, el setè és el sàbat (asSabt). El sisè dia actualment es diu al-Jum'ah, el dia de la reunió (jum), quan els musulmans resen a la mesquita (jâmi).

En grec modern, els dies també es numeren, i de la mateixa manera, el setè és el sàbat (sávvato), i el primer dia és el 'dia del Senyor' (kireakê). El sisè dia, en grec s'anomena 'preparació' (paraskeuê). Aquest terme, en realitat, és d'origen hebreu, ja que fà referència a la preparació del shabbat.

Mentre que els llenguatges mediterranis orientals reflecteixen variacions de la numeració dels dies de la setmana, els llenguatges d'Europa Occidental (excepte el portuguès) reflecteixen noms basats en els noms dels planetes perceptibles a simple vista. Els noms llatins dels déus són simples transliteracions dels noms grecs, els quals eren al seu torn transliteracions dels noms babilònics, els quals es remunten als sumeris.

En català, el nom dels dies de la setmana també té com a origen el nom dels astres. Així, dilluns ve de dies lunis (dia de la lluna), dimarts de dies martis (dia de mart)... etc. Pel que fa al dissabte, aquest nom procedeix de la festa hebrea del shabbat (dia del sàbat), i el diumenge de la paraula llatina domus o domine (dia del senyor).

En el cas de la llengua anglesa, els noms dels dies de la setmana tenen algunes similituds i algunes diferències amb l'origen llatí: El primer, segon i setè dies segueixen tenint el mateix origen: Sunday, Monday i Saturday (Sol, Lluna i Saturn respectivament). El sisè dia, Friday, sembla relacionar-se amb Freya, una deesa germànica de l'amor que es podria correspondre amb Venus. El cinquè dia, Thursday, prové de Thor, el déu del tro en la mitologia nòrdica, que té el mateix significat que Júpiter en la mitologia llatina. El tercer dia, Tuesday, prové de Tiw, un déu de la llei o de la guerra, el qual podria tenir el seu homòleg en Mart. El quart dia, Wednesday, prové del rei dels déus Wotan (mitologia germànica) i/o Odin (mitologia nòrdica). La correspondència en aquest cas no és tan clara, encara que Odin com a déu de la saviesa podria prendre el paper de Mercuri en el cas de l'aprenentatge i el coneixement esotèric.

En el cas de la llengua japonesa, els dies de dimarts a dissabte es representen estrictament mitjançant els kanji dels 5 elements xinesos (foc, aigua arbre/fusta, or/metall, terra). Tot i així, en realitat aquests símbols s'estan referint als cossos celestes associats a cada element (els kanji de yôbi contenen el significat de "cos celeste" i "dia"). Per tant, en realitat els noms dels set dies de la setmana en japonès es corresponen als noms dels set cossos celestes: el Sol i la Lluna ja directament amb el seu pictograma, el foc pel planeta Mart, l'aigua per Mercuri, la fusta per Júpiter, l'or per Venus i la terra per Saturn. Curiosament, exactament igual i en el mateix ordre que pel cas del llatí.

Català Diumenge Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte
occità Dimenge Diluns Dimars Dimècres Dijòus Divendres Dissabte
castellà Domingo Lunes Martes Miércoles Jueves Viernes Sábado
llatí dies solis
(‘día del Sol’ o Domínica)
dies lúnae
(‘día de la Luna’)
dies martis
(‘día de Marte’)
dies mercurii
(‘dia de Mercuri’)
dies iovis
(dia de Júpiter)
dies veneris
(dia de Venus)
dies saturni
(dia de Saturn o sabbata)
italià domenica lunedì martedì mercoledì giovedì venerdì sábato
francès dimanche (de díes domínica,
‘dia del Senyor’)
lundi mardi mercredi jeudi vendredi samedi (de sabbat)
anglès Sunday
(de Sun Day, ‘dia del Sol’)
Monday
(de Moon Day, ‘dia de la Lluna’)
Tuesday (Thius-tag) Wednesday (Wotans-tag) Thursday (Donars-tag o Thors-tag) Friday (Frigga-tag o Freya-tag) Saturday
(de Saturn Day, ‘dia de Saturn’)
alemany Sonntag Montag Dienstag Mittwoch Donnerstag Freitag Samstag
portuguès Domingo Segunda-feira Terça-feira Quarta-feira Quinta-feira Sexta-feira Sábado
grec Κυριακή Δευτέρα Τρίτη Τετάρτη Πέμπτη Παρασκευή Σάββατο
romanès Duminică Luni Marţi Miercuri Joi Vineri Sâmbătă
polonès Niedziela
(‘no treballar’)
Poniedziałek
(‘el de després del diumenge’)
Wtorek
(‘el segon després del diumenge’)
Środa
(‘el de meitat de la setmana’)
Czwartek
(‘el quart després del diumenge’)
Piątek
(‘el cinquè després del diumenge’)
Sobota
(‘sábat’)
neerlandès Zondag Maandag Dinsdag Woensdag Donderdag Vrijdag Zaterdag
turc Pazar
(igual al persa basar)
Pazartesi
(= pazar ertesi, ‘el dia després de Pazar’)
Salı
(probablement de la paraula àrab que s'usa per anomenar el dimarts)
Çarşamba
(= persa per al quart dia de la setmana)
Perşembe
(= persa per al cinquè dia de la setmana)
Chuma
(= àrab ‘dia de la reunió en la mesquita’)
Chumartesi
(= cuma ertesi, el ‘dia després de Shuma’)
japonès Nichiyôbi
(Dia del Sol)
Getsuyôbi
(Dia de la Lluna)
Kayôbi
(Dia del foc)
Suiyôbi
(Dia de l'aigua)
Mokuyôbi
(Dia de l'arbre)
Kinyôbi
(Dia de l'or)
Doyôbi
(Día de la Terra)
hongarès Vasárnap
(‘dia del mercat’)
hétfö
Kedd
(del hung. kettö=2)
Szerda
(de l'eslau ‘meitat’)
Csütörtök
(de l'eslau ‘quart dia’)
Péntek
(de l'eslau ‘cinquè dia’)
Szombat
lleonès Domingu Llunes Martes Miércoles Xueves Vienres Sábadu
euskera Igande
(de Igo ande, ‘Primer dia del cicle de la Lluna’)
Astelehen
(de Aste Lehen, ‘primer dia de la setmana/lluna’)
Astearte
(de Aste Arte, ‘Dia del medio de setmana/lluna’)
Asteazken
(de Aste Azken, ‘Darrer dia de la setmana/lluna’)
Ostegun
(També Ortz, Urtz o Ostri, el déu mitològic basc del tro y la tormenta)(de Ost Egun, ‘Dia d'Ortzi’)
Ostiral Larunbat
(de Lauren bat, ‘el quart dia del cicle lunar’)
gallec Domingo Luns Martes Mércores Xoves Venres Sábado

† substitució de déus