Non sequitur

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Es denomina non sequitur [1] (en llatí «no se segueix») a un tipus general de fal·làcia en la qual la conclusió no es dedueix («no se segueix») de les premisses. En sentit ampli, s'aplica a qualsevol raonament inconseqüent.

Un exemple de non sequitur són els casos en què hom afirma el conseqüent en un pseudosil·logisme o sil·logisme equivocat:

  1. Si sóc humà, llavors sóc mamífer.
  2. Sóc mamífer.
  3. Per tant, sóc humà.

Vist des de la perspectiva de la lògica simbòlica, la fal·làcia en aquest argument es pot veure de la següent manera:

 Si sóc humà, llavors sóc mamífer, es representa en símbols de la següent manera:
    a → b
 Sóc mamífer, es representa com:
    b
 Llavors, atès que la primera premissa és un condicional, que depèn de "a" per poder arribar a "b",
 i la segona premissa és el conseqüent del condicional de la primera premissa, és a dir "b",
 llavors no es pot concloure "a" de cap manera, això s'entén perquè la primera premissa és un condicional "→" la qual cosa significa que l'antecedent és suficient per al conseqüent, però no viceversa.

Un exemple més evident és el següent, basat en la petició de principi «Si A és cert i B és cert, llavors C és cert». Exemple:

  1. Si sóc a Kyoto (A), llavors sóc al Japó (B).
  2. Sóc al Japó.
  3. Llavors, sóc a Kyoto.

En el primer exemple, encara que les proposicions siguin correctes, la conclusió no té validesa: no tots els mamífers són humans.

En el segon exemple, encara que és correcte que Kyoto és al Japó, no sempre que s'és al Japó s'és a Kyoto.

La conclusió desmesurada i la petició de principi són també tipus de non sequitur .

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]