Nootròpic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els nootròpics o smart drugs són medicaments, herbes, hormones o altres substàncies bioquímiques que milloren els processos cognitius

Els nootròpics o smart drugs són aquelles substàncies que actuen sobre les capacitats cognitives millorant-les en assatjar de reduir els efectes secundaris al mínim. A efectes pràctics, un nootròpic seria qualsevol substància que millorés la intel·ligència, la memòria i la capacitat d'aprenentatge. Tècnicament, els nootròpics actuen de tres maneres per aconseguir això:

  1. Redueixen els danys físics o químics que el cervell pot rebre i alenteixen el deteriorament natural de les seves funcions.
  2. Reparen els danys del cervell que ja han estat soferts.
  3. Milloren les funcions del cervell en aportar-li més oxigen, augmentar el nombre de neurotransmissors i reduir la seva degradació, dilatar els vasos sanguinis cerebrals, etc.

La definició de droga segons l'Enciclopèdia Catalana té més accepcions de les conegudes per tothom: «Droga. 1. Cadascun dels principis actius presents en vegetals (alcaloide, oli essencial, saponina, substància purgant) o animals (castori, mesc, cantaridina), els quals, convenientment preparats i conservats, són emprats en terapèutica i experimentació. 2. Cadascuna de les substàncies que alteren l'estat d'ànim, la percepció i el coneixement i que sovint produeixen dependència. 3. Qualsevol substància emprada com a ingredient en química, farmàcia o tintoreria.»[1]

Tipus de nootròpics[modifica | modifica el codi]

És molt difícil classificar els nootròpics segons la seva funció final, ja que aquesta depèn de l'estat anímic, psíquic i de salut. Per això s'acostumen a classificar segons el seu origen. Aquesta manera ens permet distingir primer de tot entre nutrients intel·ligents (substàncies nootròpiques purament naturals) i drogues intel·ligents (substàncies nootròpiques que s'obtenen només després d'algun tipus de síntesi química).

Tot i això, intentarem classificar els nootròpics en tres grans grups: tranquil·litzants, estimulants i potenciadors cognitius. Dins d'aquests tres, els separarem en quatre subgrups més: plantes i aliments, vitamines i minerals, aminoàcids i substàncies de síntesi.

A continuació posarem algun exemple de cada tipus:

- Plantes i aliments tranquil·litzants: valeriana, llúpol, rosella, aliments amb alta concentració d'hidrats de carboni i sucre.

- Vitamines i minerals tranquil·litzants: Magnesi, vitamina B3.

- Aminoàcids tranquil·litzants: GABA (neurotransmissor inhibidor).

- Substàncies de síntesi: Benzodiacepines (Valium®), codeïna.

- Plantes i aliments estimulants: cafè, ginseng, regalèssia, aliments alts en proteïnes i baixos en hidrats de carboni i greixos, com carn de pollastre, clares d'ou i peix blanc.

- Vitamines i minerals estimulants: vitamina B12, subultiamina (derivada de la vitamina B1).

- Aminoàcids estimulants: àcid glutàmic, fenilanina, taurina.

- Substàncies de síntesi estimulants: amfetamines, deanol, efedrina.

- Nutrients i plantes potenciadors de les capacitats cognitives: nabiu, ginseng.

- Vitamines i minerals potenciadors de les capacitats cognitives: fosfolípids, vitamina E.

- Aminoàcids potenciadors de les capacitats cognitives: Acetil-L-carnitina, àcid alfalipoic.

- Potenciadors sintètics de les capacitats cognitives: deanol o dimetilaminoetanol, dihidroergotoxina, piracetam, vincamina, vasodilatadors cerebrals com la brovincamina.

Història dels nootròpics[modifica | modifica el codi]

Les drogues intel·ligents són un fenomen de finals del segle XX. Abans, la investigació científica en aquest camp no estava prou desenvolupada com per parlar de drogues intel·ligents de síntesis.

Fins a mitjans de segle passat i des de pràcticament l'aparició de l'home, també es consumien substàncies amb l'objectiu d'augmentar les capacitats mentals: drogues clàssiques com l'opi per aconseguir calma i estabilitat, el cafè, el te o la coca per estimular el cervell o fins i tot l'heroïna, la cocaïna o la morfina un cop va començar l'era farmacològica.

Actualment, les drogues són un tema tabú en la nostra societat, però això passa només des de principis de segle XX, quan es van dictar les primeres lleis prohibint aquestes substàncies. Abans, prendre segons quina droga no només no estava mal vist sinó que era símbol d'intel·lectualitat o distinció.

Es té constància de la consumició d'opi en societats de l'Orient Mitjà com la sumèria en el tercer mil·lenni abans de Crist, i probablement també s'utilitzava a l'antic Egipte com a planta analgèsica i anestèsica. També el cafè i el te tenen orígens llunyans remuntats a Àfrica i Àsia, amb la diferència que aquests no van arribar a Europa fins molt avançada la història. En el cas del te, ja al segle III, un metge xinès recomanava beure'n per augmentar la concentració. Igualment, la història del tabac i la coca (que no cocaïna) es remunta a les civilitzacions precolombines de Centre Amèrica.

Posteriorment, van néixer les drogues sintètiques responent inicialment a necessitats mèdiques. Per exemple, les amfetamines es van crear com a substitutes d'una substància anomenada efedrina que servia per dilatar el bronquis, facilitant la respiració a la gent asmàtica. Durant la Segona Guerra Mundial i sobretot en la Guerra de Vietnam, les amfetamines es van utilitzar com a estimulants per mantenir els soldats més desperts, i a continuació les van fer servir tot tipus d'esportistes per millor les seves marques, igual que molts estudiants per aguantar les llargues nits de les temporades d'exàmens. Més tard es va descobrir els greus i variats efectes perjudicials que tenen, i finalment es van prohibir.

Es pot dir que les drogues intel·ligents sintètiques neixen alhora que es fa el descobriment de les vitamines, a principi de segle XX. En un ambient d'investigacions científiques contínues, als anys 40, Albert Hoffman crea el primer nootròpic sintètic, la dihidroergotoxinina, en el transcurs de la seva investigació sobre els derivats de l'ergot que també va permetre descobrir l'LSD de manera accidental. Més endavant, el 1960, uns laboratoris belgues van crear el Piracetam, una substància que inicialment s'utilitzava per evitar marejos durant els viatges, però que també té qualitats com ara augmentar la capacitat d'aprenentatge i prevenir problemes cognitius.

Les vitamines, des del seu descobriment, han estat plenament relacionades amb les drogues intel·ligents, ja que igual que elles tenen la capacitat de suavitzar i reduir els efectes dels radicals lliures, que provoquen l'envelliment de les cèl·lules, també les del cervell. És per això que deficiències importants de vitamines poden arribar a provocar demència. El Premi Nobel Linus Pauling, reconegut per haver descrit amb un llenguatge a l'abast d'una persona qualsevol els processos biològics implicats en l'envelliment cel·lular, va recomanar durant tota la seva carrera l'ús de suplements de vitamines, substàncies antioxidants i nootròpics. Pauling va insistir també en que, igual que les drogues intel·ligents, les vitamines són importants no només per prevenir sinó també per potenciar les nostres capacitats. Això va obrir un debat, ja que altres científics influents com Sthal pensaven que la potenciació cognitiva mitjançant suplements terapèutics era més un concepte que una realitat i que no hi havia cap fàrmac que no fos massa dèbil o d'eficàcia molt transitòria a l'hora de lluitar contra malalties com l'Alzheimer. Tal com ell deia, no hi ha cap teràpia amb fàrmacs que pugui anul·lar els mals causats per l'Alzheimer, encara que sí que és possible alentir el procés degeneratiu. Pauling defensava que si un individu sa prenia suplements vitamínics o algun tipus de nootròpic, el seu nivell de vida i les seves capacitats augmentaven, referint-se a que no s'han d'usar les drogues intel·ligents com a medicament sinó com a potenciant.

Durant la segona meitat de segle XX, la creació de nous nootròpics sintètics va créixer considerablement, igual que la seva popularització. El terme smart drug es va començar a utilitzar després de les publicacions de Smart Drugs and Nutrients i Drugs II. The Next Generation per part del Cognitive Enhancement Research Institute durant la dècada dels 90, en la qual la informació i els coneixements sobre els nootròpics es van començar a difondre i a debatre també en els mitjans de comunicació.

Avui en dia, la xarxa està plena de webs on comprar aquest tipus de productes més o menys legalment, ja que encara que alguns es venen en farmàcies i herbolaris (si són naturals) amb tota normalitat, d'altres estan prohibits per diverses legislacions.

Beneficis i perjudicis dels nootròpics[modifica | modifica el codi]

Beneficis[modifica | modifica el codi]

Els nootròpics eleven el nombre de neuroquímics al cervell (neurotransmissors, enzims i hormones), permeten que hi arribi més oxigen i estimulen el creixement dels nervis. Depenent del tipus de nootròpics que utilitzem obtindrem diferents resultats de millora:

  • Millora de la memòria, de la concentració, de la percepció dels colors; augment de la vigilància i de l'impuls sexual; més facilitat per pensar, pel càlcul, per innovar, etc. En general milloren tots els processos de categoria alta del pensament. Aquestes millores són produïdes per nootròpics colinèrgics o per altres com la cafeïna, la cocaïna, la nicotina i les amfetamines.
  • Millora de l'humor, del rellotge biològic, fan estar relaxat. Aquests efectes són donats pels nootròpics de tipus serotonèrgic.
  • Millora de la intel·ligència i el funcionament mental en eliminar els efectes provocats per depressions:
    • desaparició de les sensacions de tristesa, culpabilitat, desesperació, ansietat, por, desemparament, etc.
    • desaparició de l'apatia (manca de curiositat, d'interès, de determinació...).
    • desaparició de l'insomni, fatiga, de la pèrdua mental d'energia, dels problemes per concentrar-se i/o per prendre decisions, etc.

Aquestes propietats les tenen diferents tipus d'herbes, vitamines i nutrients nootròpics.

  • Millora de la capacitat d'aprenentatge, propietat que tenen algunes herbes i medicaments.
  • Estimulació del creixement del nervi i protecció de les cèl·lules del cervell: efectes donats per nootròpics com la vitamina C.
  • Alguns nootròpics tenen propietats medicinals i serveixen per alentir l'avanç de malalties com l'Alzheimer, el Parkinson i la hipòxia (falta d'oxigen al cervell). Aquestes propietats encara estan sent investigades en laboratoris.

Aquestes propietats les tenen nootròpics com la Selegilina i la Coenzims Q-10.

  • Millora del rec sanguini i del metabolisme. Millora produïda per nootròpics com Acetilo-L-carnitina (ALCAR).

Perjudicis[modifica | modifica el codi]

Els nootròpics també tenen alguns desavantatges com:

  • Poden provocar efectes secundaris com:
    • Al·lucinacions (LSD en dosis dosis de 20-30µg).
    • Trastorns gàstrics (àcid nicotínic).
    • Augment i/o disminució de la pressió arterial (àcid nicotínic).
    • Sensació de picor a la pell (àcid nicotínic).
    • Nàusees (yoimbina)
    • Malestar (yoimbina)
    • Sentiment d'irritació
    • Acidosi (piracetam)
    • Obstaculització de la codificació de la memòria (cafeïna).

Els efectes secundaris poden no ser immediats i poden tardar uns quants dies a aparèixer.

  • Pot arribar a ser extremadament dolent pel nostre cervell utilitzar nootròpics colinèrgics en elevades dosis, ja que això pot provocar un excés d'acetilcolina, que en quantitats elevades és perillosa per el nostre cervell.
  • Si un individu s'acostuma a un nootròpic, al cap del temps, per arribar als mateixos efectes que al principi haurà de consumir una quantitat més elevada de nootròpics (provoquen tolerància).
  • Alguns són il·legals i només es troben al mercat negre o només es poden obtenir a les farmàcies amb recepta mèdica.
  • Algunes drogues amb efectes nootròpics poden canviar la percepció de la vida i la personalitat del consumidor al cap del temps.
  • Alguns necessiten consumir-se en molta quantitat i/o durant un període més o menys llarg de temps perquè es comenci a notar l'efecte.
  • Alguns nootròpics provoquen efecte rebot.
  • Alguns provoquen alteracions en els hàbits de dormir o ocasionen pèrdua de son, cosa que va malament pel nostre organisme (tirosina).
  • Alguns nootròpics estan contraindicats per consumidors de vitamines i/o medicaments (yoimbina).

Classificació segons els mecanismes d'acció[modifica | modifica el codi]

Estimulants[modifica | modifica el codi]

La seva classificació com a nootròpics és incerta, ja que si bé augmenten la productivitat i el rendiment cerebral, no es pot dir que realcin cap dels factors que determinen la intel·ligència. Així, els estimulants eviten el cansament de la ment, permetent-li rendir a més alt nivell durant més temps, però només és un impuls temporal i no una millora real de la intel·ligència. N'hi ha diversos tipus:

· Amfetamínics: són possiblement els més perjudicials de tots els nootròpics. N'hi ha de diverses varietats, des d'al·lucinògens fins a estimulants, sent aquestes últimes les més comunes i les considerades, per certs entesos, nootròpics pròpiament dits. Tot i això, no encaixen absolutament amb la definició de nootròpic, ja que són múltiples els seus efectes secundaris.

Les amfetamines són estimulants del sistema nerviós central, fent d'anàlegs de l'adrenalina i, per tant, produint uns efectes similars, activant el sistema nerviós simpàtic (augmentant la freqüència cardíaca, dilatant els bronquis, etc.). Tot i això, les amfetamines travessen millor la membrana hematoencefàlica que l'adrenalina i, per tant, produeixen uns efectes més potents i duradors que aquesta.

Les amfetamines activen els receptors de la noradrenalina i la dopamina, dos neurotransmissors molt importants relacionats amb aspectes com el plaer, la ira, la regulació del son, la reducció de producció de llet, l'aprenentatge...

· Adrenèrgics: són les substàncies que estan relacionades químicament amb l'adrenalina i/o amb la noradrenalina. Tenim tres classes d'aquestes substàncies, els agonistes, els antagonistes i els inhibidors de la recaptació de l'adrenalina. Els agonistes adrenèrgics són aquelles substàncies que actuen sobre els receptors d'adrenalina, produint un efecte similar o idèntic al d'aquesta hormona. Els antagonistes adranèrgics bloquegen els receptors d'adrenalina. Els inhibidors són aquells que actuen sobre la recaptació de l'adrenalina, impedint que sigui reabsorbida per la cèl·lula. Això permet que l'adrenalina estigui més temps fora la cèl·lula i que, per tant, la seva capacitat d'actuació sigui major.

· Colinèrgics o parasimpaticomimètics: són aquells relacionats amb l'acetilcolina, el neurotransmissor encarregat de la sinapsi neuronal (comunicació entre cèl·lules). N'hi ha de dues classes:


à Directes: són agonistes dels receptors d'acetilcolina. Poden actuar sobre els canals colinèrgics nicotínics o bé sobre els muscarínics. Dins del grup dels colinèrgics directes hi podem trobar la nicotina (que actua sobre els canals colinèrgics nicotínics), la muscarina, que és una substància que porta l'Amanita muscaria (actua sobre els canals colinèrgics muscarínics), l'alvamelina i la pilocarpina entre d'altres.

à Indirectes: són inhibidors de l'acetilcolinesterassa, o sigui, l'enzim que degrada l'acetilcolina. Aquest enzim divideix l'acetilcolina en colina i el grup acetat. Cada molècula d'acetilcolinesterassa degrada 25000 molècules l'acetilcolina per segon. Alguns dels inhibidors de l'acetilcolinesterassa són emprats per a tractar la malaltia de l'Alzheimer.

· Eugeroics: són substàncies precursores de les catecolamines i de les histamines. Són una sèrie de substàncies químiques amb efectes estimulants utilitzats per a tractar trastorns del son. No s'han investigat els seus mecanismes d'acció però es creu que incrementen les funcions catecolaminèrgiques i histaminèrgiques. Les catecolamines són un tipus d'hormones que actuen duent a terme processos neuronals (la catecolamina més coneguda és l'adrenalina), i les histamines són amines (compostos químics derivats de l'amoníac) que actuen com a neurotransmissors.

· Xantines: són els alcaloides estimulants més comuns i usats, estant presents en gran varietat de productes de consum diari com ara el cafè, la xocolata, la cola i el te. Estructuralment són bases nitrogenades, formades per dos anells de carboni (purines), de la mateixa manera que l'adenina, la guanina i l'àcid úric. Les seves accions principals són l'estimulació del sistema nerviós central (SNC), la relaxació de la musculatura llisa, la constricció dels vasos sanguinis del cervell, l'estimulació del ritme cardíac, la dilatació dels bronquis i l'acció diürètica. Es metabolitzen hepàticament i actuen com a inhibidors de la fosfodiesterasa, un enzim que trenca l'enllaç entre el grup fosfat i la pentosa en una cadena d'àcids nucleics. La fosfodiesterasa inactiva els segons missatgers, aquells que permeten la comunicació de la cèl·lula amb l'exterior, és a dir, que les xantines neutralitzen un agent (fosfodiesterasa) que dificulta la comunicació intercel·lular, i per tant afavoreixen la interacció entre les diverses cèl·lules.

Una altra funció de les xantines és la d'antagonista dels receptors d'adenosina, una substància relacionada amb la inducció del son. És degut a aquests dos factors que les xantines augmenten l'estat d'alerta i redueixen el cansament.

- Dopaminèrgics: són aquells nootròpics que estan relacionats amb el neurotransmissor dopamina, una hormona que participa en molts processos diferents a nivell cognitiu, motriu, de resposta, inhibidor de la producció de la prolactina (hormona que desenvolupa la llet), el son, l'humor, etc. Els nootròpics dopaminèrgics poden ser precursors de la síntesi de la dopamina, inhibidors de la recaptació de dopamina per part de les cèl·lules, o inhibidors de MAO-B. N'hi ha diversos tipus:

· Precursors metabòlics: són substàncies que incrementen la producció de dopamina. El cos les utilitza per a crear la dopamina a partir d'elles, amb complicades reaccions químiques. Aquestes substàncies permeten que la producció de dopamina sigui superior i, per tant, que tots els processos en els quals està involucrada siguin duts a terme amb més eficiència. Hi ha dos precursors metabòlics: la L-Fenilalanina i la L-Tirosina. La L-Fenilalanina es transforma en L-Tirosina, aquesta en L-DOPA i la L-DOPA en dopamina (veg. esquema).

· Inhibidors de la recaptació: són substàncies que bloquegen l'acció dels transportadors de dopamina. Aquests últims actuen reduint els nivells de dopamina que està fora de la cèl·lula (i per tant està realitzant funcions de sinapsis) i tornant-la a “guardar” dins d'unes vesícules de la cèl·lula a fi de ser usada posteriorment. En conclusió, els inhibidors de la recaptació de dopamina, també coneguts com a DRIs (per Dopamine Reuptake Inhibitors), afavoreixen que les concentracions extracel·lulars de dopamina siguin majors i que els processos de neurotransmissió duts a terme per la dopamina tinguin lloc amb més eficàcia.

· Inhibidors de MAO-B: la monoaminaoxidasa (MAO) és un compost implicat en la degradació de moltes substàncies, trobant-se entre elles la dopamina, la fenetilamina (degradades per MAO-B) i la serotonina (degradada per MAO-A). Uns nivells massa alts de MAO, provoquen trastorns com ara l'esquizofrènia i la depressió. Els inhibidors de MAO (iMAO), augmenten la concentració de dopamina, ja que aquesta no és inactivada. Aquestes substàncies han de ser administrades com a últim recurs, ja que la monoaminaoxidasa està relacionada amb la neutralització de moltes toxines presents als aliments, i al neutralitzar-la, molt aliments innocus es transformen en tòxics.

· Agonistes de la dopamina: són aquelles substàncies que activen els receptors de dopamina. Aquests receptors estan implicats en diversos processos com són el plaer, la memòria, l'aprenentatge, o les funcions motrius. Els agonistes de la dopamina són substàncies que, quan la dopamina és escassa, encaixen en els receptors de dopamina i els activen (substitueixen la funció de la dopamina).

- Realçadors de la memòria: són substàncies que tenen efectes positius sobre la memòria. N'hi ha de diversos tipus i es classifiquen segons:

· Colinèrgics: a aquestes substàncies ja ens hi hem referit a l'apartat d'estimulants colinèrgics, però aquí les treballarem més a fons, ja que estan més relacionats amb la memòria que amb els efectes estimulants. Hi ha diferents tipus:

à Precursors: són aquelles substàncies a partir de les quals el cos sintetitza l'acetilcolina. A l'augmentar la disponibilitat de productes “base” per a la síntesi d'acetilcolina, el cos la pot sintetitzar amb més abundància. La colina i la dimetiletanolamina són precursores de l'acetilcolina.

à Cofactors: són aquelles substàncies auxiliars en la síntesis d'acetilcolina, però no per això menys importants. Destaca l'acetilcarnitina, que actua cedint el grup acetil per a la síntesi d'acetilcolina.

à Inhibidors de l'acetilcolinesterassa: veg. apartat dels estimulants colinèrgics indirectes.

à Agonistes: veg. apartat dels estimulants colinèrgics directes.


· Bloquejadors de GABAA: el GABAA és una substància que dificulta la neurotransmissió, ja que polaritza negativament les neurones i, per tant, la comunicació elèctrica entre elles es veu interferida. Si el GABAA és bloquejat, la neurotransmissió funciona perfectament.

· Activadors de glutamat: el receptor glutamat és un receptor implicat en la memòria i l'estat d'alerta. Els activadors de glutamat s'anomenen Ampakines, perquè actuen sobre el transmissor AMPA, que té un efecte molt similar al del receptor glutamat. Aquests nootròpics estan sent investigats actualment, però els estudis han donat positiu en els seus efectes, i d'aquí a poc es preveu la seva entrada al mercat. · cAMP: el cAMP o Monofosfat d'Adenosina Cíclic és una base nitrogenada que actua com a segon missatger, és a dir que condueix un senyal provinent de l'exterior de la cèl·lula cap a l'interior d'aquesta. Si s'incrementa la quantitat de cAMP, la memòria es veu millorada. Per augmentar la concentració de cAMP s'ha d'inhibir la fosfodiesterasa, un enzim que trenca els enllaços entre les pentoses i l'àcid fosfòric a les bases nitrogenades. Els inhibidors de fosfodiesterasa són substàncies que bloquegen l'acció d'aquesta substància i s'usen sobretot per a tractar l'Alzheimer i el Parkinson.

- Serotonèrgics: són aquells nootròpics relacionats amb la serotonina. La serotonina és un dels neurotransmissors més comuns. És també coneguda com “l'hormona de l'humor” degut al seu important paper en l'estat d'ànim. Entre les seves múltiples funcions destaquen el control sobre la gana i el desig sexual, la regulació de les funcions perceptives i cognitives i la regulació del són (és la responsable del funcionament del “rellotge biològic”).

Dins dels nootròpics que potencien la serotonina n'hi ha de diverses classes:

· Precursors de la serotonina: substàncies a partir de les quals el cos sintetitza serotonina. Subministrant externament aquestes substàncies augmenta la disponibilitat de “matèria primera” i per tant el cos pot sintetitzar més serotonina (veg. esquema).

· Inhibidors selectius de la recaptació de serotonina: són uns compostos que s'encarreguen d'evitar que la serotonina utilitzada en la neurotransmissió torni a ser absorbida.

- Anti-depressius, antiestrés i estabilitzadors mentals: la depressió és un trastorn emocional que afecta negativament al sistema cognitiu de l'ésser humà. Aquest trastorn produeix sensacions de tristesa, culpabilitat i ansietat. Això, juntament amb l'apatia causada pel mateix trastorn, desvien el subjecte d'un pensament productiu.

A part de tot això, la depressió produeix fatiga, somnolència, problemes de concentració, pèrdua de memòria i altres baixades en les capacitats cognitives. Per tant, utilitzar substàncies antidepressives, que eviten totes aquestes sensacions i trastorns cognitius, millora la intel·ligència i el funcionament mental. A més a més, l'estat de depressió està altament relacionat amb la pèrdua de neurotransmissors dopamina, acetilcolina i serotonina en el cervell, i és per aquest motiu que augmentar els neurotransmissors alleuja moltes de les depressions.

Deixant de banda la depressió, i centrant-nos en la pèrdua dels neurotransmissors, la tensió n'és un altre causant i, per tant, totes aquelles substàncies antiestrés poden ser també un seguit d'estratègies, nootròpicament parlant, eficaces.

Les substàncies encarregades de produir aquests efectes antidepressius i antiestrés reomplint el cervell d'uns neurotransmissors determinats, no es poden classificar correctament, encara que sí que es poden enumerar les més importants:

Bloquejadors d'adrenoreceptors[modifica | modifica el codi]

Tenen una acció calmant l'ansietat i bloquejant les accions de l'adrenalina, les catecolamines i la noradrenalina (veg. aadrenèrgics antagonistes).

  • Kava kava: és una planta polinèsica utilitzada per a relaxar-se. No està demostrat però pot ser un inhibidor de MAO.
  • Melissa: és una planta que té propietats calmants i antiestrés. S'ha demostrat també que té la propietat d'inhibir l'enzim GABA transminassa, que catalitza la conversió de l'àcid gamma-aminobutíric (GABA), un dels neurotransmissors més importants del cervell implicat en funcions com ara regular l'estat d'excitació neuronal, a l'àcid 4-oxobutanoic.
  • Pericó: és una planta que actua com a inhibidor selectiu de la recaptació de serotonina, o sigui que augmenta extracel·lularment el nivell de serotonina. Està provat que serveix per tractar l'estat de depressió mental.
  • Ginseng: és una planta que té propietats anxiolítiques i antiestrés.
  • Te: és una planta que conté diversos compostos adaptogènics (antiestrés i anxiolítics), un dels quals és la teïna, un aminoàcid que produeix relaxació augmentant els nivells de GABA en el cos. A més, també incrementa els nivells de dopamina i serotonina.
  • Valeriana vera: és una planta que pot tenir efectes anxiolítics.

Que milloren el rec sanguini i el metabolisme[modifica | modifica el codi]

El cervell depèn en alta mesura de l'ús de l'ATP (compost que acumula energia) per treure els materials de rebuig i portar-ne de nous. En tots aquests processos, la sang és molt important, ja que és l'encarregada de transportar els materials de rebuig i els materials nous. És per aquest motiu que augmentar el rec sanguini en el cervell ajuda a que aquest pugui funcionar millor i rendeixi més. Per tant, pot ser una bona estratègia nootròpica. Les substàncies que augmenten el rec sanguini són per exemple el Card beneït, la Vinpocentina i el Gingko biloba. A part de les substàncies que milloren el rec sanguini, també s'han de considerar aquelles que milloren el metabolisme del cos, com ara la creatina, que protegeix l'ATP mentre viatja, l'àcid lipoic, que aporta oxigen al cos alhora que és un antioxidant potent, i el coenzim Q10 que augmenta l'eficàcia dels mitocondris durant la combustió, de manera que produeixen més energia.

Potenciadors del creixement del nervi i protectors neuronals[modifica | modifica el codi]

Aquestes substàncies no actuen pròpiament com a nootròpics, ja que no estimulen cap capacitat cognitiva, però en canvi són molt beneficioses per al cervell, ja que protegeixen les neurones. Dins d'aquesta categoria trobem antioxidants, que prevenen el dany causat pels radicals lliures. Altres, com el bolet carner (Hericium erinaceus), potencien el Factor de Creixement Nerviós, una proteïna que en períodes embrionaris regula i dirigeix el creixement del nervi i que, en neurones adultes, regula la síntesi de norepinefrina.

Hormones[modifica | modifica el codi]

L'activitat d'aquestes substàncies no té per què activar cap neurotransmissor, encara que és possible que ho facin, però tot i això han demostrat tenir eficàcia com a nootròpics. Malgrat tot, només n'hi ha unes poques que hagin estat testats com a nootròpics:

  • La vasopressina, anomenada hormona antidiürètica, és una hormona produïda a l'hipotàlem que, a part d'actuar com a agent de retenció d'aigua al ronyó, pot estar relacionada amb la modificació de la memòria, la memòria a curt termini i els reflexos endarrerits, tot i que res d'això ha estat provat. A part d'una possible aplicació sobre la memòria, sí que se sap que augmenta els batecs del cor i la pressió sanguínia. És per aquests motius que pot ser utilitzada com a estratègia nootròpica, però no molt eficaç.
  • La pregnenolona és una hormona antagonista del GABAA i la producció de neurones a l'hipocamp.
  • L'orexina és una hormona que està relacionada amb els períodes de son de les persones, la gana i el metabolisme energètic; quan el cos té una quantitat massa gran d'orexina, es pateix insomni i això fa que el cos pugui rendir més estona de la normal.

Realçadors hormonals secundaris[modifica | modifica el codi]

Aquestes substàncies potencien la segregació d'hormones. Dins d'aquest grup trobem principalment la DHEA, un esteroide que potencia la producció de testosterona i estrògens. La DHEA, a part de tenir efectes sobre les hormones, també potencia la memòria, redueix els efectes de l'estrés i augmenta la vitalitat.

Altres nootròpics[modifica | modifica el codi]

Hi ha substàncies que se sap que tenen efectes nootròpics però es desconeix a què es deuen aquests. En molts d'aquests casos, els efectes nootròpics no estan demostrats i l'única informació prové d'experiments realitzats. Els més rellevants són:

  • Omega 3: àcid gras molt de moda recentment. Està demostrat que té efectes beneficiosos per la salut cardiovascular i hi ha estudis que diuen que té beneficis sobre el cervell.
  • Gelea reial: producte produït per les abelles que incrementa el rendiment de les neurones i afavoreix el desenvolupament de les cèl·lules mare neuronals.
  • DHA: s'està estudiant com a possible tractament contra l'Alzheimer.
  • Alcohol: tot i que l'alcohol és un depressor del SNC, en petites dosis pot tenir efectes nootròpics tal com han demostrat diversos estudis.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]