Norberto Bobbio

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Norberto Bobbio (Torí, 18 d'octubre de 1909 - Torí, 9 de gener de 2004) fou un jurista, filòsof i politòleg italià. Un dels més eminents pensadors dels últims temps.

Després de graduar-se a la universitat de la seva ciutat natal va ser professor de Filosofia del Dret a la Universitat de Camerino des de 1935 fins a 1938, a Siena des de 1938 fins a 1940, i a Pàdua des de 1940 fins a 1948, tornant finalment a exercir la docència a Torí on va ser professor emèrit de Filosofia Política i membre corresponent de l'Acadèmia Britànica.

Va obtenir també el càrrec de Senador Vitalici d'Itàlia sent President de la República el seu amic Sandro Pertini. Va ser Doctor Honoris Causa per les Universitats de París, Buenos Aires, Complutense de Madrid, Bolonya i Chambéry.

Tant en els seus ensenyaments com en les seves moltes obres, tals com Politica i cultura (1955), De Hobbes a Marx (1965) i Quin socialisme? (1976), Bobbio ha analitzat els avantatges i desavantatges del liberalisme i del socialisme, tractant de mostrar que qui defensen ambdues ideologies basen les seves activitats en el respecte a l'ordre constitucional i en el rebuig als mètodes antidemocràtics, incloent, com és obvi, l'anàlisi i la crítica a la corrupció que ha caracteritzat la vida política italiana dels últims anys i el terrorisme al que es va oposar amb energia durant les dècades dels anys 1960 i 1970.

En els anys cinquanta, Bobbio dedica diversos escrits a la defensa de la teoria pura del dret de Hans Kelsen contra les crítiques de iusnaturalistas i marxistes. En aquesta època, Bobbio concep l'ordenament jurídic des d'un punt de vista estructural inspirat en el positivisme jurídic de l'autor austríac citat. Bobbio és un dels principals exponents del socialisme liberal.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Norberto Bobbio