Gal·loitàlic

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Nord-Italià)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La llengua gal·loitàlica i els seus dialectes dins Itàlia.
Fronteres lingüístiques segons Def. 1

El gal·loitàlic, nord-italià o italià septentrional o cisalpí (nom d'ús menys freqüent) és un grup de llengües pertanyent al grup de les llengües romàniques. Es parla a la major part del nord d'Itàlia i dins de regions veïnes (Cantó de Ticino (Suïssa), dins la Península d'Ístria (Croàcia i Eslovènia), Mònaco i San Marino). El nord-italià rep definicions contradictòries:

  • Def. 1: És un grup de dialectes de la llengua italià, segons la lingüística romànica tradicional (Per ex. Gian Battista Pellegrini,[1] Jacques Allières).[2] No obstant això, perquè aquesta definició sigui vàlida cal entendre per llengua italiana, com en les obres del lingüista alemany Gerhard Rohlfs,[3][4] el conjunt dels dialectes romanços d'Itàlia (i fins a de Còrsega), entre els quals es destaca la llengua italiana literària i oficial, que prové del dialecte florentí de Dante, Boccaccio i Petrarca.
  • Def. 2: És una llengua romànica, distinta de l'italià, segons certs lingüistes com Heinrich Schmid,[5] Andreas Schorta[6] i, sobretot, Geoffrey Hull.,[7][8]
  • Def. 3: Existeixen reivindicacions que diuen que cada dialecte del nord-italià és una llengua distinta,[9] Aquesta opinió és admesa gaire endemig les lingüistes, aixecat de vegades pel piemontès tenint en compte la seva dinamisme particular. Respecte a l'ús en la vida quotidiana, el venecià és, avui dia, el més empleat i el que resisteix millor a la pressió de l'italià estàndard.

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Frontera lingüística segons Def. 2, Línia Massa-Senigallia
Fronteres lingüístiques segons Def. 3
El regne llombard baix Rothari (636-652)

El domini lingüístic nord-italià correspon a la grossa a la Itàlia del Nord o Padània.

El límit sud, entre el nord-italià i l'italià al sentit estret, es correspon amb la línia La Spezia-Rímini o, amb més precisió geogràfica, la "línia Massa-Senigallia". La separació entre les llengües romàniques marcada per aquesta línia les divideix en dos grans grups: la Romania occidental (fins i tot el nord-italià) i la Romania oriental (fins i tot l'Italià del Centre-Sud). El grup gal·loitàlic és alhora separat d'altres grups romàniques del Nord-est (Vèneto, Trentino, Friuli, Tirol del Sud) per una línia que corre al sud-est de Bolzano/Bozen i per la costa oriental del llac de Garda al nord de Màntua i el riu Po.

El límit nord, entre l'italià del Nord (i el reto-romànic) i altres llengües (romàniques, germàniques o eslaves), correspon a les fronteres polítiques entre els diversos pobles germànics dominants Després de les invasions bàrbares, és a dir entri llombards, burgundis, visigots i baiovars, que estan reflectides en el superstrat lingüístic de les llengües romàniques actuals:

Cap al nord, l'italià del Nord (i el reto-romànic) limiten amb el alt alemany suís, derivat de l'idioma dels Alamans i a l'alt alemany bavarès, derivat de l'idioma dels Baiovars i parlat actualment en (Àustria i en Tirol). En aquesta zona, Romania submersa, va haver-hi substitució lingüística del reto-romànic.

Cap a l'est, l'italià del Nord (i el friülà reto-romànic) limiten actualment amb dues llengües eslaves: eslovè i croat.

Classificació i taula comparativa[modifica | modifica el codi]

Els dialectes del nord-italià es classifiquen ansin (un error freqüent és de confondre el gal·loitàlic - amb substrat lingüístic gal i lígur antic - amb tot el nord-italià):

Classificació Llengua Superstrat Substrat Frase
Grup Llatí - - (Illa) Claudit semper fenestram antequam cenet.
- Italià (florentì clàssic) Llombard Etrusc (Ella) chiude sempre la finestra prima di cenare.
- Toscà (florentì modern) idem idem Lei la 'hiude sempre la finestra pria di'ccenà.
Gal·loitàlic Piemontès idem Gal/Lígur antic Chila a sara sempe la fnestra dnans ëd fai sin-a/siné.
- Lígur (inclòs el monegasc i el roiasc) idem idem Lê a særa sénpre o barcón primma de cenâ.
- Lígur tabarquì idem idem Lé a sère fissu u barcun primma de cenò.
- Llombard occidental,[10] idem Gal (Lee) la sara semper su la fenèstra primma de sena.
- Llombard oriental,[11] idem ídem (Lé) la sèra sèmper sö la finèstra prima de senà.
- Emilià bolonyès,[12] ídem ídem (Lî) la sèra sänper la fnèstra prémma ed dsnèr.
- Romanyol fanès (Fano, Marcas del Nord),[13] Grec bizantin idem Lìa chìud sèmpr la fnestra prema'de cnè.
Venecià Vènet antic Llombard Venèt antic Ła sàra/sèra senpre el balcón vanti senàr/dixnàr.
Reto-romànic Ladí nonés (Val di Non, Trento) ídem Rétic (Ela) la sera semper la fenestra inant zenar.
- Friülà ídem Rètic/Cèltic (Carnii) Jê e siere simpri il barcon prin di cenâ.
- Romanx Llombard/Alt alemany Rétic Ella clauda/sèrra adina la fanestra avant ch'ella tschainia.
Istriota Istriota (Rovèigno, it.: Rovigno; cr.: Rovinj) - Cèltic Gila insiera senpro lo balcon preîma da senà.
- Occità Visigot Gal/Lígur antic/Aquità antic (Ela) barra totjorn la fenèstra abans per sopar.
- Català Visigot Ibèric (Ella) tanca sempre la finestra abans per a sopar.

Segons Pierre Bec,[14] en el passat, va haver d'existir algun tipus d'unitat diacrònica entri entre el italià del Nord i el grup reto-romànic: romanx en Suïssa i ladì i friülà en Itàlia. Aquest llaç estret i evident ha estat investigat en major profunditat pel ja citat lingüista australià Geoffrey Hull, portant-ho a la conclusió apuntada anteriorment (definició 2).

La classificació del istriota es dificila e controversiada.[15]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Pellegrini, G.B. (1975) “I cinque sistemi dell'italoromanzo”, Saggi di linguistica italiana (Turin: Boringhieri), pp. 55-87
  2. Allières, Jacques (2001), Manuel de linguistique romane, coll. Bibliothèque de grammaire et de linguistique, París: Honoré Champion
  3. Rohlfs, Gerhard (1937) La struttura linguistica dell’Italia, Leipzig: s.n.
  4. Rohlfs, Gerhard 1966-69 Grammatica storica della lingua italiana e dei suoi dialetti. (3 vol: Fonetica. Morfologia. Sintassi e formazione delle Parole), Einaudi, Torino.
  5. Schmid, Heinrich (1956) Über Randgebiete und Sprachgrenzen", Voz Romanica, XV, pp. 79-80
  6. Schorta, Andrea (1959) "Il rumantsch - grischun sco favella neolatina", Annalas da la Società Retorumantscha, LXXII, pp 44-63).
  7. Hull, Geoffrey (1989) Polyglot Italy:Languages, Dialects, Peoples, CIS Educational, Melbourne
  8. Hull, Geoffrey (1982) The linguistic unity of Northern Italy and Rhaetia, tesi doctoral, University of Western Sydney.
  9. vegeu la classificació d'Ethnologue
  10. «Dialetto lombardo occidentale - Wikipedia».(italià)
  11. «Dialetto lombardo orientale - Wikipedia».(italià)
  12. «Lingua emiliana - Wikipedia».(italià)
  13. «Lingua romagnola - Wikipedia».(italià)
  14. Bec, Pierre (collab. Octave NANDRIS, Žarko MULJAČIĆ) (1970-71), Manuel pratique de philologie romane, París: Picard, 2 vol, vol 2, p.316
  15. «Lingua istriota - Wikipedia».(italià)