Gal·loitàlic

Fronteres lingüístiques segons Def. 1

Frontera lingüística segons Def. 2, Línia Massa-Senigallia

Fronteres lingüístiques segons Def. 3

El regne llombard baix Rothari (636-652)

El Gal·loitàlic, nord-italià o italià septentrional o cisalpí (nom d'ús menys freqüent) és un grup de llengües pertanyent al grup de les llengües romàniques. Es parla a la major part del nord d'Itàlia i dins de regions veïnes (Cantó de Ticino (Suïssa), dins la Península d'Ístria (Croàcia i Eslovènia), Mònaco i San Marino). El nord-italià rep definicions contradictòries:

• Def. 1: És un grup de dialectes de la llengua italià, segons la lingüística romànica tradicional (Per ex. Gian Battista Pellegrini, Jacques Allières). No obstant això, perquè aquesta definició sigui vàlida cal entendre per llengua italiana, com en les obres del lingüista alemany Gerhard Rohlfs,, el conjunt dels dialectes romanços d'Itàlia (i fins a de Còrsega), entre els quals es destaca la llengua italiana literària i oficial, que prové del dialecte florentì de Dante, Boccaccio i Petrarca.
• Def. 2: És una llengua romànica, distinta de l'italià, segons certs lingüistes com Heinrich Schmid, Andreas Schorta i, sobretot, Geoffrey Hull.,
• Def. 3: Existeixen reivindicacions que diuen que cada dialecte del nord-italià és una llengua distinta, Aquesta opinió és admesa gaire endemig les lingüistes, aixecat de vegades pel piemontès tenint en compte la seva dinamisme particular. Respecte a l'ús en la vida quotidiana, el venecià és, avui dia, el més empleat i el que resisteix millor a la pressió de l'italià estàndard.

Distribució geogràfica

El domini lingüístic nord-italià correspon a la grossa a la Itàlia del Nord o Padània.

El límit sud, entre el nord-italià i l'italià al sentit estret, es correspon amb la línia La Spezia-Rímini o, amb més precisió geogràfica, la "línia Massa-Senigallia". La separació entre les llengües romàniques marcada per aquesta línia les divideix en dos grans grups: la Romania occidental (fins i tot el nord-italià) i la Romania oriental (fins i tot l'Italià del Centre-Sud). El grup gal·loitàlic és alhora separat d'altres grups romàniques del Nord-est (Vèneto, Trentino, Friuli, Tirol del Sud) per una línia que corre al sud-est de Bolzano/Bozen i per la costa oriental del Llac de Garda al nord de Màntua i el riu Po.

El límit nord, entre l'italià del Nord (i el reto-romànic) i altres llengües (romàniques, germàniques o eslaves), correspon a les fronteres polítiques entre els varis pobles germànics dominants Després de les invasions barbáricas, és a dir entri Llombards, Burgundis, Visigots i Baiovars, que estan reflectides en el superstrat lingüístic de les llengües romàniques actuals:

• italià del Nord (menys el romanyol: La Romanya pertanyia al Imperi Bizantí) : idioma dels Llombards;
• occità: idioma dels visigots (Regne de Tolosa);
• arpità: idioma dels burgundis;
• francés: idioma dels francs

Cap al nord, l' italià del Nord (i el reto-romànic) limiten amb el alt alemany suís, derivat de l'idioma dels Alamans i a l'alt alemany bavarès, derivat de l'idioma dels Baiovars i parlat actualment en (Àustria i en Tirol). En aquesta zona, Romania submersa, va haver-hi substitució lingüística del reto-romànic.

Cap a l'est, l'italià del Nord (i el friülà reto-romànic) limiten actualment amb dues llengües eslaves: eslovè i croat.

Classificació i taula comparativa

Els dialectes del nord-italià es classifiquen ansin (un error freqüent és de confondre el gal·loitàlic - amb substrat lingüístic gal i lígur antic - amb tot el nord-italià):

Classificació	Llengua	Superstrat	Substrat	Frase
Grup	Llatí	-	-	(Illa) Claudit semper fenestram antequam cenet.
-	Italià (florentì clàssic)	Llombard	Etrusc	(Ella) chiude sempre la finestra prima di cenare.
-	Toscà (florentì modern)	idem	idem	Lei la 'hiude sempre la finestra pria di'ccenà.
Gal·loitàlic	Piemontès	idem	Gal/Lígur antic	Chila a sara sempe la fnestra dnans ëd fai sin-a/siné.
-	Lígur (inclòs el monegasc i el roiasc)	idem	idem	Lê a særa sénpre o barcón primma de çenâ.
-	Lígur tabarquì	idem	idem	Lé a sère fissu u barcun primma de çenò.
-	Llombard occidental, [1] (en it.)	idem	Gal	(Lee) la sara semper su la fenèstra primma de sena.
-	Llombard oriental, [2] (en it.)	idem	idem	(Lé) la sèra sèmper sö la finèstra prima de senà.
-	Emilià bolonyès, [3] (en it.)	idem	idem	(Lî) la sèra sänper la fnèstra prémma ed dsnèr.
-	Romanyol fanès (Fano, Marcas del Nord), [4] (en it.)	Grec bizantin	idem	Lìa chìud sèmpr la fnestra prema'de cnè.
Venecià	Venèt antic	Llombard	Venèt antic	Ła sàra/sèra senpre el balcón vanti senàr/dixnàr.
Reto-romànic	Ladin nonés (Val di Non, Trento)	idem	Rétic	(Ela) la sera semper la fenestra inant zenar.
-	Friülà	idem	Rétic/Céltic (Carnii)	Jê e siere simpri il barcon prin di cenâ.
-	Romanx	Llombard/Alt alemany	Rétic	Ella clauda/sèrra adina la fanestra avant ch'ella tschainia.
Istriòta	Istriota (Rovèigno, it.: Rovigno; cr.: Rovinj)	-	Céltic	Gila insiera senpro lo balcon preîma da senà.
-	Occità	Visigot	Gal/Lígur antic/Aquità antic	(Ela) barra totjorn la fenèstra abans per sopar.
-	Català	Visigot	Ibèric	(Ella) tanca sempre la finestra abans per a sopar.

Segons Pierre Bec, en el passat, va haver d'existir algun tipus d'unitat diacrònica entri entre el italià del Nord i el grup reto-romànic: romanx en Suïssa i ladì i friülà en Itàlia. Aquest llaç estret i evident ha estat investigat en major profunditat pel ja citat lingüista australià Geoffrey Hull, portant-ho a la conclusió apuntada anteriorment (definició 2).

La classificació del istriòta es dificila e controversiada.[5] (en it.)