Nord - Pas de Calais

Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 20:04, 23 maig 2016 amb l'última edició de Etemenanki (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Plantilla:Infotaula geografia políticaNord - Pas de Calais
Nord-Pas-de-Calais (fr) Modifica el valor a Wikidata
Imatge

EpònimNord i Pas de Calais Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 50° 28′ 00″ N, 2° 43′ 00″ E / 50.466666666667°N,2.7166666666667°E / 50.466666666667; 2.7166666666667
EstatFrança Modifica el valor a Wikidata
CapitalLilla Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població4.060.741 (2013) Modifica el valor a Wikidata (327,11 hab./km²)
Llengua utilitzadapicard Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície12.414 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Creació4 juny 1960 Modifica el valor a Wikidata
Dissolució31 desembre 2015 Modifica el valor a Wikidata
SegüentAlts de França Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
ISO 3166-2FR-O Modifica el valor a Wikidata
Codi NUTSFR3 Modifica el valor a Wikidata
Codi de regió INSEE31 Modifica el valor a Wikidata

El Nord-Pas de Calais (Nôord-Nauw van Kales en Flamenc occidental) és una antiga regió de França, que agrupa els territoris històrics de Flandes francès i el comtat d'Artois.

Geografia

La regió de Nord-Pas de Calais era la regió més septentrional de la França europea. Limita al nord-est amb Bèlgica i al sud amb la regió francesa de Picardia.

Formen la regió només dos departaments: Nord i el Pas de Calais.

Economia

Tot i ser una regió molt industrialitzada, l'agricultura encara gaudeix d'una relativa importància, amb cultius de blat, plantes farratgeres, bleda-rave sucrera i patata. A les petites valls de l'interior predomina la ramaderia.

A la costa, hi destaca el sector pesquer, força present en ports com el de Boulogne-sur-Mer, primer port pesquer de França.

Així mateix, la regió destaca per ser una de les principals conques mineres productores de carbó de tota França.

Pel que fa a la indústria, la més antiga és la indústria tèxtil. A Lilla es produeix el 90% del lli francès; i a Tourcoing i Roubaix (departament del Nord) el 80% de la llana. Altres indústries destacables són la siderúrgia, la metal·lúrgia, la indústria mecànica, la química i l'alimentària.

Política

El president de la regió és el socialista Daniel Percheron, que va revalidar la seva majoria al Consell Regional de Nord-Pas de Calais a les eleccions de 2004.

L'esquerra, que ja controlava el govern d'aquest regió gràcies a la majoria relativa aconseguida l'any 1998, va guanyar les eleccions regionals del 2004 amb una àmplia majoria absoluta. La llista que encapçalava Daniel Percheron es va beneficiar de la fusió amb el Partit Comunista Francès i Els Verds a la segona volta de les eleccions. Així, la coalició progressista va aconseguir el 51,84% dels vots emesos a la segona volta i 73 dels 113 escons del Consell Regional de Nord-Pas de Calais.

La dreta, que es va presentar dividida a la primera volta de les eleccions, va presentar una candidatura unitària a la segona volta. La llista de la UMP i la Unió per a la Democràcia Francesa va ser la segona llista més votada, amb el 28,43% dels vots i 24 consellers regionals.

El Front Nacional, que va ser la segona força més votada a la primera volta de les eleccions, no va poder conservar aquesta posició a la segona volta. Tot i així, el Front Nacional va experimentar un considerable creixement respecte de les eleccions de 1998, amb un 19,73% dels vots emesos a la segona volta i 16 escons.

Llengua

Inclou també una petita zona de parla flamenc occidental (Westhoek), als voltants de Dunkerque. Tot i no tenir-hi estatus oficial, la regió de Nord-Pas de Calais comparteix el picard amb les regions franceses de la Picardia (llevat del sud de l'Oise i de l'Aisne) i amb la major part de la província belga d'Hainaut, fins a La Louvière a l'est (entre Mons i Charleroi). Vegeu-ne les característiques a Jean-Michel Eloy (Universitat de Picardia Jules Verne, Laboratori d'Estudis Sociolingüístics sobre Contacte de Llengües i Política Lingüística (LESCLaP), Centre d'Estudis Picards): El picard, llengua d'oïl.

Referències


Enllaços externs