Bokmål
 |
A aquest article li manca una segona llegida per acabar de revisar la traducció. Col·laboreu-hi! |
|
Bokmål |
|
|---|---|
| Parlat a: | Noruega |
| Regió: | Europa |
| Parlants: | 4 milions |
| Rànquing: | - |
| Classificació genètica: | Indoeuropea Germànica |
|
|
|
| Llengua oficial de: | Noruega |
| Regulat per: | Consell de la Llengua Noruega (Norsk språkråd) |
|
|
|
| ISO 639-1 | nb |
| ISO 639-2 | nob |
| ISO 639-3 | NRR |
 Visiteu el Portal:Llengües |
|
El bokmål (llengua del llibre) és un dels dos estàndards de la llengua noruega, fruit de la norueguització del danès. Igual que l'altra norma noruega, el Nynorsk, és essencialment un llenguatge escrit, ja que la majoria dels noruecs parlen dialectes en diversos graus diferents de la llengua escrita. El bokmål és proper i en part deriva del danès, idioma de cultura a Noruega durant el segle XIX. Dels dos estàndard de noruec, el bokmål és el més antic i més utilitzat al país, amb una proporció estimada del 85-90% de la població de Noruega. Noruega occidental és l'única zona en què no és majoritari. A més, el bokmål és l'estàndard que se sol ensenyar als estudiants estrangers de la llengua noruega. Existeix una norma ortogràfica més conservadora, coneguda comunament com Riksmål, que no és una forma de llengua oficial, però sí que és àmpliament utilitzada per premsa i escriptors.
Història[modifica]
L'ortografia va ser adoptada oficialment el 1907 sota el nom de Riksmål després de ser en desenvolupament des de 1879. Era una adaptació d'escrits danès, que era d'ús comú des de la unió del passat amb Dinamarca, davant el danès-noruec parlat per la població urbana i l'elit intel · lectual de Noruega, especialment a la capital. Quan el gran diari conservador Aftenposten va adoptar l'ortografia de 1907 a 1923, el danès escrit va deixar pràcticament d'usar-se a Noruega.
El nom Bokmål va ser adoptat oficialment en 1929, juntament amb una reforma radicalde la nova llengua, amb l'objectiu d'unir les dues formes de la llengua en el Samnorsk (Noruec comú), en el futur. Aquesta reforma, però, va trobar una forta oposició inicial per l'elit intel · lectual, que manté l'ortografia anterior i el nom Riksmål. Després de la Segona Guerra Mundial la lluita contra el Samnorsk va augmentar i es va convertir en més d'un moviment popular, més o menys sense precedents a Noruega, per aquesta data. Més tard, les reformes del llenguatge han invertit moltes de les formes radicals de Bokmål, de manera que l'ortografia actual és propera a la que defensen els partidaris del Riksmål. El procés d'unificació del llenguatge es va aturar a partir de la dècada del 1960, però no es va abandonar oficialment fins al 2002.
Si bé era l'únic idioma que s'ensenyava a les escoles a finals del segle 19, el Riksmål / Bokmål va experimentar un ràpid descens cap a la Segona Guerra Mundial, quan el Nynorsk es va estendre a la majoria dels comtats de Noruega, en total més d'un terç dels alumnes d'escoles primàries estudien en aquesta forma de la llengua. Després de la guerra, la situació es va capgirar i el Bokmål va recuperar gran part del terreny perdut fins a l'any 1975. Després d'una lleu recessió cap a 1990, des de llavors el Bokmål ha tingut un augment lent però constant, i és ara (2011) l'idioma de preferència del 87% dels alumnes de l'escola primària. El Nynorsk és actualment una llengua merament regional per als quatre comtats de l'oest de Noruega.
Malgrat mantenir-se proper al danès, el bokmål n'ha divergit amb detalls notables (o simplement ha acceptat dues possibles formes de dir quelcom). N'és un exemple la manera de dir els nombres a partir de 20, que antigament s'estructuraven "unitat+i+desena" (típic del danès, potser per influència de l'alemany i el neerlandès), mentre que ara s'accepta també l'ordre "desena+unitat". Així, per exemple, per dir "vint-i-u" hom pot triar entre enogtyve ("u-i-vint") o tjueen ("vint-u").
En bokmål hi ha, teòricament, tres genères per als substantius: masculí, femení i neutre (com a l'antic nòrdic o al nynorsk). A la pràctica però s'accepta que tots els mots femenins declinin com els masculins, tal i com es fa en el danès (i per tant també en la versió més conservadora (=danitzant) del bokmål, el riksmål), de manera que els gèneres es reduiexen a dos: comú i neutre.
