Notació polonesa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Notació polonesa o notació prefix[1] és una forma de notació per a lògica, aritmètica i àlgebra. No necessita de parèntesis o claudàtors per a indicar els càlculs que han de ser realitzats en primer lloc, però encara així no hi ha ambigüitat quant a l'ordre de resolució. Els operadors han de precedir els dos valors numèrics associats. El matemàtic polonès Jan Łukasiewicz va crear aquesta notació entorn de 1920 per a simplificar la lògica en les sentències matemàtiques. No és molt usat en la matemàtica convencional, però sí que ho és en les ciències de la computació, com per exemple en el llenguatge Tcl.

Notació[modifica | modifica el codi]

Com els operadors han de precedir els valors, la notació polonesa de suma és:

\,\!{+}\ a\ b

Mentre la notació convencional (infix) és:

\,\!a+b

Ordre d'operacions[modifica | modifica el codi]

Mentre més «interna» l'operació, abans ella ha de ser executada.

Llavors, la notació polonesa:

\,\!\cdot\ {+}\ a\ b\ c o \,\!\cdot\ c\ {+}\ a\ b

En la notació convencional, quedaria, respectivament:

\,\!\left({a+b}\right)\cdot c o \,\! c \cdot \left({a+b}\right)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Miquel Solé. Tema 7: Llenguatges de programació, p. 15 (febrer de 2007). UPC.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]