Notker de Sankt Gallen
| beat Notker de Sankt Gallen, o Notker el Quec |
|
|---|---|
![]() Miniatura del s. XI, amb el monjo Notker |
|
| monjo, confessor | |
| Nom secular | Notcherius Balbulus |
| Naixement | ca. 840 Irlanda |
| Defunció | 912 Abadia de Sankt Gallen (Suïssa) |
| Enterrat a | Abadia de Sankt Gallen (Suïssa) |
| Venerat en | Església Catòlica Romana (culte local a St. Gallen) |
| Beatificació | 1512, Roma per Juli II |
| Festivitat | 6 d'abril |
| Fets destacables | Poeta i músic |
| Orde | Benedictins |
| Iconografia | Hàbit benedictí, escrivint; amb un llibre i un bastó trencat amb què dóna cops al dimoni |
| Patronatge | Músics |
Notker de Sant Gall o Notker Balbulus, o Notger el Tartamut (840 - 912) va ser un monjo de l'abadia de Sant Gal, destacat poeta i compositor de música. El seu nom Balbulus és un sobrenom que significa "el Tartamut". És un dels poetes litúrgics més importants de l'Edat Mitjana.
[modifica] Biografia
Notker nasqué cap al 840 en una família distingida, potser a Jonschwyl, vora el riu Thur, a Suïssa, al sud de Wil, al cantó de Sankt Gallen, o a Elgg. Va estudiar amb Tutiló a l'escola monàstica de Sankt Gallen, on van tenir com a mestres Iso i Moengall.
S'hi va fer monjo i el 890 era bibliotecari de l'abadia, i hostatger del 892 a 894. També va ensenyar i va destacar pel seu bon gust en la poesia. Morí a l'abadia en 912, i fou beatificat l'any 1512 per Juli II.
[modifica] Obres
Va completar la crònica d'Ercambert i va escriure un martirologi i una biografia en vers de Sant Gal. Es pensa que és el Monjo de Sankt Gallen (Monachus Sangallensis) que va escriure la Gesta Caroli Magni, un recull d'anècdotes sobre Carlemany i els esdeveniments de la França del seu temps que, juntament amb la crònica d'Eginard, és una font valuosíssima de dades sobre aquest període. Se li adscriuen a més molts altres treballs, encara que no es té certesa de la seva autoria en tots ells. En l'Edat Mitjana se li atribuïa, per exemple, l'himne Mitja Vita, de manera errònia.
Va introduir en Alemanya un nou tipus de lírica religiosa anomenada seqüència, innovant en la manera de separar les síl·labes llatines per a cantar-les (veure cant gregorià), especialment en el cant de l'Al·leluia després de la lectura de l'evangeli. El seu Liber hymnorum, creat entre 881 i 887, n'és un exemple. Hi són freqüents els poemes mnemònics, que ajuden a recordar els tons dels melismes del cant pla.
