Notre musique
|
|
||
|---|---|---|
|
Fitxa tècnica |
||
| Direcció: | Jean-Luc Godard | |
|
|
||
| Guió: | Jean-Luc Godard | |
|
|
||
| Fotografia: | Julien Hirsch | |
|
Dades i xifres |
||
| Països: | Suïssa França |
|
| Gènere: | drama, històric | |
| Duració: | 80 minuts | |
|
|
||
| Pàgina sobre “Notre musique” a IMDb | ||
|
Valoracions |
||
| IMDb | ||
Notre musique és una pel·lícula francesa dirigida per Jean-Luc Godard estrenada el 2004.
Taula de continguts |
Argument [modifica]
Aquesta pel·lícula es compon de tres parts de longituds desiguals : «Regne 1 - Infern» és composta de diverses imatges de guerra, sense ordre cronològic ni històric. Les imatges són procedents de documentals, de documents de propaganda dels exèrcits o agafades de pel·lícules de ficció. Cap so original, tot i que s’ha agafat música i algunes frases. Aquestes seqüències molt curtes resumeixen les diferents maneres de dominar, de matar o de morir. «Regne 2 - Purgatori » és la part més llarga. Desenvolupada a la ciutat de Sarajevo a l’època actual, amb ocasió de les Trobades Europees del Llibre. Es tracta de conferències o de senzilles converses a propòsit de la necessitat de la poesia, de la imatge d’un mateix i de l'altre, de Palestina i d'Israel, dels indis d'Amèrica, i tant de persones reals com de personatges imaginaris. Una visita al pont de Mostar, en reconstrucció, simbolitza l'intercanvi entre culpabilitat i perdó. Godard mateix ens lliura una magistral lliçó de descodificació de les imatges, ensenyant-nos com dues imatges semblants poden ser llegides de maneres radicalment oposades en funció del mite que pot existir al darrere. «Regne 3 - Paradis » ens mostra una jove que, havent-se sacrificat per la pau a Israel, troba la seva recompensa a la vora d'un llac idíl·lic, però estretament vigilat. Godard ens deixa anar aquesta terrible advertència: «Els carrers del Paradís són guardats pels Marins dels Estats Units d'Amèrica»
Crítica [modifica]
Aquesta pel·lícula, presentada fora de competició al Festival de Canes 2004, empeny l'espectador a reflexionar.
Godard s'adreça a la nostra intel·ligència i intenta trobar les arrels comunes de totes les guerres. Ret homenatge a través dels llibres i d’una biblioteca desolada al Fahrenheit 451, de François Truffaut.
Repartiment [modifica]
- Sarah Adler: Judith Lerner
- Nade Dieu: Olga Brodsky
- Rony Kramer: Ramos Garcia
- Jean-Christophe Bouvet: C. Maillard
- George Aguilar: l'indi
- Leticia Gutiérrez: l'índia
- Simon Eine: Olivier Naville
i en els seus propis papers :
- Jean-Luc Godard
- Juan Goytisolo
- Mahmoud Darwich
- Jean-Paul Curnier
- Pierre Bergounioux
- Gilles Pecqueux
Premis [modifica]
- Premi FIPRESCI al Festival Internacional de cinema de Sant Sebastià 2004 per Jean-Luc Godard.
Enllaços externs [modifica]
- Notre musique a Internet Movie Database (anglès)
- Notre musique a Allmovie (anglès)
- Notre musique a FilmAffinity (anglès)
| Açò és un esborrany sobre pel·lícules. Amplieu-lo! (citant les fonts) |