Notre musique

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Notre musique

Fitxa tècnica
Direcció: Jean-Luc Godard

Guió: Jean-Luc Godard

Fotografia: Julien Hirsch

Dades i xifres
Països: Suïssa
França
Gènere: drama, històric
Duració: 80 minuts

Pàgina sobre “Notre musique a IMDb

Valoracions
IMDb 6.8/10 stars

Notre musique és una pel·lícula francesa dirigida per Jean-Luc Godard estrenada el 2004.

Argument[modifica | modifica el codi]

Aquesta pel·lícula es compon de tres parts de longituds desiguals : «Regne 1 - Infern» és composta de diverses imatges de guerra, sense ordre cronològic ni històric. Les imatges són procedents de documentals, de documents de propaganda dels exèrcits o agafades de pel·lícules de ficció. Cap so original, tot i que s’ha agafat música i algunes frases. Aquestes seqüències molt curtes resumeixen les diferents maneres de dominar, de matar o de morir. «Regne 2 - Purgatori » és la part més llarga. Desenvolupada a la ciutat de Sarajevo a l’època actual, amb ocasió de les Trobades Europees del Llibre. Es tracta de conferències o de senzilles converses a propòsit de la necessitat de la poesia, de la imatge d’un mateix i de l'altre, de Palestina i d'Israel, dels indis d'Amèrica, i tant de persones reals com de personatges imaginaris. Una visita al pont de Mostar, en reconstrucció, simbolitza l'intercanvi entre culpabilitat i perdó. Godard mateix ens lliura una magistral lliçó de descodificació de les imatges, ensenyant-nos com dues imatges semblants poden ser llegides de maneres radicalment oposades en funció del mite que pot existir al darrere. «Regne 3 - Paradis » ens mostra una jove que, havent-se sacrificat per la pau a Israel, troba la seva recompensa a la vora d'un llac idíl·lic, però estretament vigilat. Godard ens deixa anar aquesta terrible advertència: «Els carrers del Paradís són guardats pels Marins dels Estats Units d'Amèrica»

Crítica[modifica | modifica el codi]

Aquesta pel·lícula, presentada fora de competició al Festival de Canes 2004, empeny l'espectador a reflexionar.

Godard s'adreça a la nostra intel·ligència i intenta trobar les arrels comunes de totes les guerres. Ret homenatge a través dels llibres i d’una biblioteca desolada al Fahrenheit 451, de François Truffaut.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

i en els seus propis papers :


Premis[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema