Núcula
De Viquipèdia
Una nou o núcula és un fruit sec indehiscent, monosperm i amb el pericarpi dur i sovint petri. La majoria deriven de pistils amb ovari ínfer la paret del qual està endurida. El nom de núcula prové del llatí i significa "nou petita".
La núcula és un fruit amb la mateixa estructura biològica que els fruits en nou però de dimensions més reduïdes (de vegades menys d'un mm) i que pot adoptar moltes formes depenent de l'evolució del carpel originari de la flor.
És un fruit sec simple, que no s'obre quan madura, prové d'un sol carpel o de la prepondrància d'un carpel, de un ovari normalment situat en posició inferior i de pericarp endurit llenyós o petri. Una cariopsi es considera un tipus especial de núcula Es diferencia dels aquenis en què el pericarp d'aquests és coriaci.
Es troben exemples de nous en l'ordre de les fagals, com per exemple:
Contràriament al que pugui semblar, la fruita de la noguera, anomenada també nou, no es considera botànicament una nou, sinó una drupa.
Els australopitecins, avantpassats dels humans actuals, tenien la dentició especialitzada per obrir núcules.[1] Altres primats, incloent-hi els humans, han dissenyat eines per obrir la dura closca de les núcules, des d'un obrenous fins a una rudimentària pedra.[2]
[edita] Beneficis nutricionals
.PNG)
Diversos estudis epidemiològics han revelat que la gent que consumeix núcules amb regularitat són menys propenses a sofrir malalties coronàries. Assaigs clínics recents han constatat que el consum de diverses núcules, com ametlles i nous, pot reduir les concentracions de colesterol LBD a la sang. Tot i que les núcules contenen diverses substàncies que es creu que tenen efectes cardioprotectors, els científics creuen que el seu perfil d'àcid gras omega 3 és almenys en part responsable de la resposta hipolipidèmica observada en els assaigs clínics.
A més de tenir efectes cardioprotectors, les núcules tenen generalment un índex glicèmic (IG) molt baix.[3] Per consegüent, els dietistes sovint recomanen la inclusió de núcules en les dietes prescrites per pacients amb problemes de resistència a la insulina com ara diabetis mellitus de tipus 2.
Un estudi revelà que la gent que menja núcules viu entre dos i tres anys més que la que no. Tanmateix, això es podria deure al fet que la gent que menja núcules tendeix a menjar menys menjar porqueria.[4]
| Classes de fruits |
| Fruits carnosos: Baia - Cinoròdon - Eteri - Hesperidi - Drupa - Pepònide - Polidrupa - Pom |
| Fruits secs indehiscents: Aqueni - Cariopsi - Núcula - Sàmara |
| Fruits secs dehiscents: Càpsula - Fol·licle - Llegum - Pixidi - Síliqua |
[edita] Referències
- ↑ Ewen Callaway. «Early humans evolved to crack a nutty problem» (en anglès). New Scientist, 02-02-2009. [Consulta: 15-06-2009].
- ↑ Catherine Brahic. «Nut-cracking monkeys find the right tool for the job» (en anglès). New Scientist, 15-01-2009. [Consulta: 15-06-2009].
- ↑ David Mendosa. «Revised International Table of Glycemic Index (GI) and Glycemic Load (GL) Values», 2002. [Consulta: 23-11-2007].
- ↑ "ABC News: The Places Where People Live Longest". URL consultada el 18 de gener del 2007.
[edita] Enllaços externs
- Fotografies de núcules (anglès)
- Els beneficis nutricionals de les núcules (anglès)
- Les núcules i els seus elements bioactius - efectes sobre els lípids del sèrum i altres factors que influeixen en el risc de malaltia (anglès)
