Fruita de closca

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Nou (fruit))
Ametlla madura encara a l'ametller.

Les fruites de closca[1][2] són aquelles fruites que tenen una closca relativament dura i impermeable que protegeix la part comestible. Aquesta mena de fruites (ametlles, nous, avellanes, pinyons, festucs, ...) han format part de l'alimentació humana des d'èpoques primitives.

Des del punt de vista nutricional aporten valors energètics molt grans i oligoelements molt interessants. Els seus greixos son insaturats i són considerats beneficiosos. Un aspecte negatiu és que algunes fruites amb closca provoquen al·lèrgies (a vegades molt greus) en algunes persones.

Llista de fruites amb closca[modifica]

Avellanes verdes a l'arbre.

Des d'un punt de vista popular i sense base científica, una mostra de les fruites amb closca més freqüents és la següent:

  • Ametlla.
    • Les ametlles són fruites tradicionals, especialment en el Mediterrani. Es poden menjar verdes (collides tendres de l'arbre, en forma d'ametllons; es menja tota la fruita: la pell externa, la closca encara tendra i l'ametlla interior), tendres però ja endurides (cal trencar la closca i separar la pell interna, que és molt amarga), madures crues i torrades. Poden menjar-se dolces (garapinyades) o salades (passades per la paella).
    • Formen part de la picada[3] i s'afegeixen a molts dolços, xocolates i pastissos. Hi ha receptes que inclouen ametlles acompanyant el tall principal. Per exemple conill i pollastre amb ametlles.[4]
    • Les ametlles són ingredient indispensable del massapà i de les varietats més importants del torrons i panellets.
    • La llet d'ametlles és un recurs important com a alternativa a la llet ordinària.[5]
  • Avellana
    • Les avellanes es mengen crues (tendres o seques) o torrades. Formen part de moltes picades, s'afegeixen a algunes peces de xocolata i són típiques dels torrons d'Agramunt.
  • Faja/fages
    • Comestibles per humans i animals. D'un gust semblant al de les nous cal consumir aquestes fruites amb moderació.[6][7]
    • [8][9][10]
  • Castanya
    • Les castanyes es poden menjar soles, crues i torrades. També formen part de moltes receptes culinàries, en estofats o en puré. Com a postre de prestigi són famoses les anomenades marron glacés en francès, que són castanyes confitades.[11]
  • Gla. Actualment l'aplicació més coneguda és en el procés d'engreix de porcs ibèrics.[12] Són preuats els pernils anomenats d'aglà.[13]
  • Núcula dels Lithocarpus
  • Gla de tanoak
  • Nou del Brasil
  • Aleurites moluccana
  • Avellana de Xile
  • Macadàmia.[14]
    • Les nous de macadàmia són tòxiques per als gossos.[15]
  • Nou de pacaner
  • Nou de mongongo
  • Cacauet
  • Canarium ovatum
  • Pinyó
  • Festuc[16][17]
    • El terme català tradicional probablement prové de l'àrab festok.[18] Es menja torrat, amb sal o sense. I s'ha incorporat a molts dolços tradicionals. El gelat de festuc és típic.[19]
  • Nou
    • Un bocí de pa i algunes nous és una menja tan senzilla com exquisida. Hi ha una narració catalana per a promoure la frugalitat que parla d'una suposada marquesa de Tous.[20]
    • Les figues seques farcides de nous (generalment un galló[21] o mitja nou per figa) eren unes postres típiques de molts indrets.[22]
  • Nou de coco
    • Els cocos tenen closca i els seu interior es pot menjar. Algunes classificacions no els inclouen en el grup de fruites amb closca comestibles. El criteri d'aquest article és diferent.

Beneficis sanitaris[modifica]

La ingesta regular de fruits amb closca (més d'un cop per setmana), segons algunes estadístiques,[23] reduix la taxa de mortalitat (considerada des d'un punt de vista general). Aparentment hi ha una reducció dels casos d'infart de miocardi i d'accidents vasculars cerebrals.[24] Com més consum de fruits amb closca millors són els resultats.

Hi ha diversos estudis que relacionen la influència positiva de menjar amb freqüència fruites amb closca sobre la Diabetis mellitus tipus 2. Aparentment aquest efecte es deuria a l'activitat antiinflamatòria de les fruites esmentades. Altres estudis sobre el risc de cancer de colon en dones indiquen els beneficis de menjar fruites de closca.[25]

Un estudi de la Universitat de Babol de Ciències Mèdiques[26] afirma que el consum d'ametlles, avellanes i nous proporcionen macronutrients, micronutrients i fitoquímics que combaten l'amiloidogènesi, la fosforilació tau i l'estrès oxidatiu, que són mecanismes d'avanç de la malaltia d'Alzheimer. El mateix estudi afirma que alguns manuscrits de la medicina tradicional persa protegeixen l'activitat cerebral i, en el cas particular de l'avellana, pot revertir l'atròfia cerebral.

Les fruites de closca, i en especial les nous, tenen un gran poder antioxidant;[27] en l'estudi es van analitzar i comparar nous, festucs, mantega de cacauet, cacauets, pacanes, nous de macadàmia, avellanes, anacards, nous de Brasil i ametlles.

Efectes negatius[modifica]

El consum de fruits de closca poden suposar una exposició a al·lergogens, la qual cosa pot provocar reaccions anafilàctiques greus, i fins i tot mortals. Els dos al·lergògens més presents a les fruites de closca són l'albúmina 2 S i la vicilina. Aquestes al·lèrgies són cada cop més freqüents, ja que l'increment en el consum d'aquests aliments ve motivat per la seva inclusió a cada vegada més receptes de la indústria agroalimentària.[28] En els països desenvolupats la freqüència de les al·lèrgies als fruits de closca varia entre el 6,5 i el 30%.[29] A escala mundial, la prevalència és d'aproximadament un 1%.[30]

Els símptomes d'una reacció al·lèrgica als fruits de closca inclouen: degoteig nasal, erupcions, sensació de formigueig a la llengua, dificultat per respirar o deglutir, baixada de la pressió arterial, mareigs, vòmits i diarrea.[30] Aquests símptomes poden aparèixer entre pocs segons i vàries hores després de la ingesta, i llur gravetat depèn de l'al·lergogen, l'edat, l'existència o no d'una exposició prèvia.[30]

Existeixen estudis sobre els al·lergògens que provoquen les reaccions al·lèrgiques; això depèn del tipus de fruita de closca en qüestió. Per exemple, en el cas de l'avellana és la proteïna Cor a 1; en el cas de l'ametlla, l'amandina; i en la nou, el Jug r 1.[30]

El Reglament (UE) núm.1169/2011 del Parlament Europeu i del Consell[31] obliga a informar al consumidor sobre la presència d'al·lergògens de fruit de closca en els productes disponibles per a la venda.

Composició[modifica]

Les fruites amb closca són molt riques en greixos mono-insaturats i poli-insaturats (bons per a la salut), i pobres en greixos saturats (que són els que contribueixen a l'elevació de la taxa de colesterol). A més dels greixos, les proteïnes i les fibres, cada tipus de fruita de closca té una composició particular de vitamines i minerals. La majoria de fruites presenten quantitats notables dels compostos següents:

  • vitamina E
  • àcid fòlic
  • magnesi

En molts casos hi ha altres components beneficiosos per a la salut humana: esterols vegetals, fitoestrògens i determinats fitonutrients considerats molt importants en el correcte funcionament del cor.

Les nous són més saludables quan estan sense torrar,[32] perquè el procés de torrat destrueix significativament els greixos.[33] Les nous sense torrar tenen el doble d'antioxidants que altres nous o llavors.[32]

Aquesta taula mostra el percentatge de diversos nutrients continguts en quatre fruits de closca sense torrar:

Nom Proteïna Greixos totals Gr.saturats Gr.poliinsaturats Gr.monoinsaturats Carbohidrats
Ametlles 21,26 50,64 3,881 12,214 32,155 28,1
Nous 15,23 65,21 6,126 47,174 8,933 19,56
Cacauets 23,68 49,66 6,893 15,694 24,64 26,66
Festucs 20,61 44,44 5,44 13,455 23,319 34,95

Usos de les closques[modifica]

Les closques són un subproducte del consum de les fruites que en tenen. En grans quantitats tenen un cert valor econòmic i es poden reciclar. Els usos més freqüents són els següents.

Combustible[modifica]

La major part de closques cremen bé i tenen un poder calorífic semblant al de la fusta. Moltes estufes funcionen correctament amb closques. En petites quantitats eren ideals per a encendre el foc de les antigues llars.

  • El poder calorífic de les closques d'ametlla és de 4.000 kcal/kg.[34] El poder calorífic de les fustes varia entre 3.300/3.600 kcal/kg.

S'ha demostrat[35] que es pot fer servir una combinació de combustible dièsel i closca d'anacard (a manera de biodièsel) per fer funcionar un motor Dièsel, amb una eficiència energètica similar a la de l'ús exclusiu del combustible fòssil. La proporció òptima és d'un 25% d'oli de closca d'anacard i un 75% de combustible dièsel. Tot i això, l'ús d'aquest oli vegetal pot comprometre la durabilitat i fiabilitat dels motors on s'usen.[36]

Producció de gas pobre[modifica]

En temps d'escassetat de gasolina (en la post guerra espanyola per exemple) molts gasogens per a vehicles automòbils funcionaven amb closques. Principalment en les zones de producció d'ametlles i avellanes.[37]

  • Hi ha gasògens industrials amb una producció molt més gran. A Móra d'Ebre n'hi ha un de 500 kW que funciona amb closques d'ametlles.[38][39]

En estat granulat fi[modifica]

Un cop separada la part comestible, les closques es poden triturar per a formar granulats de gruixos diferents. Els granulats poden emprar-se de formes diferents.

  • Afegint-los als sòls agrícoles a manera d'adob.
  • Afegint-los a morters de construcció. Per a rebaixar la densitat i millorar les propietats aïllants.
  • En operacions de sorrejat de peces metàl·liques.
  • Emprant-los com a càrrega de materials compòsits, barrejant-los amb resines sintètiques.
    • Durant alguns anys una empresa catalana fabricava taüts amb closques d'ametlla.[40] Va patentar un producte (anomenat Maderón) que també podia servir per a altres funcions.[41]

Història[modifica]

Algunes aglans han format part de l'alimentació de diversos grups humans.[42]

El tirà de Siracusa Dionís el Vell, obsessionat per la por de ser assassinat, s'arreglava la barba i els cabells cremant les puntes dels pèls amb closques de nou enceses.[43]

Els fruits de closa, com les ametlles naturals, Euryale ferox, castanyes d'aigua, aglans, festucs i trapes, eren part essencial de l'alimentació humana ja fa uns 780.000 anys. Es creu que els humans prehistòrics ja van desenvolupar una sèrie d'eines per trencar i obrir fruits de closca durant el Pleistocè.[44] Els fruits de l'Aesculus California ja formaven part de l'alimentació dels indis de Califòrnia durant el període de fam que va succeir després de la ingesta de substàncies nocives contingudes en els únics aliments de què disposaven. Les eines que feien servir consistien en una pedra amb una depressió on col·locaven el fruit, que després colpejaven amb una altra pedra.[45] Les varietats que empraven com a aliment eren les fages, castanyes i nous. Després de menjar-les, utilitzaven les closques com a combustible.[45]

Les nous són originàries de l'Iraq, fa uns 50.000 anys.[45] Els grecs i els romans els atorgaven un gran valor, i de fet els romans consideraven que les nous eren el menjar dels déus. S'utilitzaven per a fer olis i per a espessir altres elaboracions. Les nous foren portades a Califòrnia pels franciscans al segle xviii. S'han trobat restes arqueològiques de pacanes a Texas, datades de fa uns 6000 anys.[45] L'avellana era considerada un aliment que Déu va facilitar als humans a la Xina de l'any 2838 aC. Fou introduïda a Amèrica l'any 1629 en un carregament de llavors.[45] Els historiadors afirmen que les ametlles s'han trobat en restes arqueològiques de Xipre i Grècia. Es diu que el massapà àrab fou introduït a Europa pels participants a les croades en els segles XI a XIII.[45] Els anacards són originaris de Brasil, però des del segle xvi s'ha cultivat profusament a l'Índia i a Àfrica. Fou introduïda a les Filipines per comerciants espanyols.[45] Les primeres referències a les nous de Brasil són de 1569. Foren introduïdes a Europa des del sud d'Amèrica durant la segona meitat del segle xvii.[45]

Cultura[modifica]

Donat que el fruit de la nou s'assembla a un cervell humà, a Babilònia se'n va prohibir el consum. Segons Heròdot, els sacerdots creien que les persones que menjaven nous esdevenien més intel·ligents. Als seus diàlegs sobre l'Atlàntida, Plató afirmava que les nous pensaven, s'arrossegaven i s'amaguen dels recol·lectors, i Sven Hedin, un viatger suec, creia que les nous verdes ploraven.[46]

En rus existeix l'expressió «крепкий орешек» (krepkiy oreshek, literalment "nou dura"), per tal de referir-se a la dificultat de trencar la closca d'algunes nous i obtenir-ne la part comestible.

En la literatura[modifica]

En el conte El trencanous i el rei dels ratolins (en alemany: Nussknacker und Mausekönig), escrit per Ernst Theodor Amadeus Hoffmann l'any 1816, un dels personatges principals és un ninot trencanous.[47]

En heràldica[modifica]

  • L'escut d'armes que portava Elcano en l'expedició de Magalhães al voltant del món incloïa un globus, dues branques de canyella, dotze claus i tres nous moscades.[48]
  • L'escut d'armes de l'estat de Texas està decorat amb una branca plena de nous pacanes, ja que és el major productor d'aquest fruit.[49]
  • L'escut d'armes d'Orékhovo-Zúievo inclou la branca daurada de l'avellaner amb dos fruits, simbolitzant l'antiga vila d'Orékhovo, ara part de la viutat d'Orékhovo-Zúievo.[50]
  • L'escut d'armes de la ciutat de Krasnoznamensk i del districte de Krasnoznamensky, a la regió de Kaliningrad, inclou, com a figura heràldica principal, un trifoli amb tres nous daurades, que simbolitzen la bona sort que porten els llocs coberts d'avellanes.[51]
  • L'emblema de la municipalitat Orékhovo-Borisovo Yuzhnoye inclou tres avellanes en tres fulles.
  • La castanya d'aigua està inclosa en l'escut d'armes del districte municipal de Novokhopiorsk, a la província de Vorónej.[52]
  • En l'escut d'armes del districte d'Ust-Kulomsky de la República de Komi, la nou simbolitza la fertilitat, l'energia vital, i el començament. La nou està sostinguda per un esquirol, que simbolitza l'abundància dels boscos de la zona.[53]

Galeria d'imatges[modifica]

  • Escut de Texas
    Escut de Texas
  • Escut d'armes d'Orékhovo-Zúievo
    Escut d'armes d'Orékhovo-Zúievo
  • Escut d'armes de Krasnoznamensk
    Escut d'armes de Krasnoznamensk
  • Escut d'armes d'Orékhovo-Borisovo Yuzhnoye
    Escut d'armes d'Orékhovo-Borisovo Yuzhnoye
  • Escut d'armes de Novokhopiorsk
    Escut d'armes de Novokhopiorsk

Referències[modifica]

  1. ↑ Plató. Diàlegs (vol. XVIII): Timeu. Crítias. Fundació Bernat Metge, 2000, p. 180–. ISBN 978-84-7225-745-0. 
  2. ↑ «Resultats per a la cerca "Fruita de closca" dins totes les àrees temàtiques». Termcat. [Consulta: 23 maig 2023].
  3. ↑ Jaume Fàbrega Colom. Cuina monàstica. Editorial Mediterrània; SL, 21 febrer 2013, p. 53–. ISBN 978-84-9979-279-8. 
  4. ↑ Assumpta Miralpeix. Cuina de mercat: receptes de sempre per a cuines d'ara. Rosa dels Vents, 2005, p. 13–. ISBN 978-84-01-38666-4. 
  5. ↑ Jorge D. Pamplona Roger. Salud por los alimentos. Editorial Safeliz, 2003, p. 61–. ISBN 978-84-7208-149-9. 
  6. ↑ Mc Innes, K.. Esoterismo Floral. Una prescripción Astro- Floral. Tercera Parte. Propiedades de las flores del Dr. E. Bach. Editorial Dunken, 1 maig 2014, p. 1018–. ISBN 978-987-02-7359-2. 
  7. ↑ Laureano Merino Cristóbal. Usos tradicionales de los árboles en el occidente de Asturias. Editorial CSIC - CSIC Press, 2004, p. 24–. ISBN 978-84-00-08258-1. 
  8. ↑ Manuel Costa. Manuel Costa: Vida i paisatge. Universitat de València, 2003, p. 353–. ISBN 978-84-370-5835-1. 
  9. ↑ J. Noguin. Mitología universal: breve historia de la mitología. Joaquín Collado, 1933, p. 89–. GGKEY:TAKSY7ZZCFE. 
  10. ↑ Homer. La Odisea (ilustrado). Clap Publishing, LLC., 11 abril 2018, p. 131–. ISBN 978-1-63537-856-6. [Enllaç no actiu]
  11. ↑ A. J. Pieters. The Farmer's Interest in Good Seed. U.S. Department of Agriculture, 1900, p. 3–. 
  12. ↑ Isabel González Turmo y otros. Respuestas alimentarias a la crisis económica. Isabel González Turmo, p. 127–. ISBN 978-84-695-9241-0. 
  13. ↑ Victor Amela. Casi todos mis secretos. Penguin Random House Grupo Editorial España, 21 juliol 2014, p. 96–. ISBN 978-84-9019-089-0. 
  14. ↑ Macadamia Nuts: Economic and Competitive Conditions Affecting the U.S. Industry, Inv. 332-386. DIANE Publishing. ISBN 978-1-4578-2502-6. 
  15. ↑ John D. Bonagura; David C. Twedt Kirk's Current Veterinary Therapy XV - E-Book. Elsevier Health Sciences, 1 desembre 2013, p. 148–. ISBN 978-0-323-22762-9. 
  16. ↑ «Diccionari català-valencià-balear: Festuc». Institut d'Estudis Catalans. Arxivat de l'original el 2018-12-30. [Consulta: 30 desembre 2018].
  17. ↑ Chitzanidis, Anna. «From Asia to Aigina: the story of the pistachio tree» p. 299-302. XIV GREMPA Meeting on Pistachios and Almonds - Zaragoza : CIHEAM / FAO / AUA / TEI Kalamatas / NAGREF - Options Méditerranéennes : Série A. Séminaires Méditerranéens; n. 94, 2010.
  18. ↑ C. Pickering. The Geographical Distribution of Animals and Plants. Рипол Классик, 1863, p. 75–. ISBN 978-5-88408-343-1. 
  19. ↑ Nicole Weston. How to Make Ice Cream: 51 Recipes for Classic and Contemporary Flavors. A Storey BASICS® Title. Storey Publishing, LLC, 24 març 2015, p. 48–. ISBN 978-1-61212-389-9. 
  20. ↑ Cuyàs, Manuel. «Panarres».
  21. ↑ «galló». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  22. ↑ «Figues seques amb nous». Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya - Generalitat de Catalunya., 2018.
  23. ↑ Sabate, Joan «Nut consumption, vegetarian diets, ischemic heart disease and all-cause mortality: evidence from epidemiologic studies». American Journal of Clinical Nutrition, 70, 3, setembre 1999, pàg. 500s-503s. DOI: 10.1093/ajcn/70.3.500s.
  24. ↑ Bao, Ying; Han, Jiali; Hu, Frank B. [et al]. «Association of nut consumption with total and cause-specific mortality». The New England Journal of Medicine, 369:2001-2011, 21-11-2013. DOI: 10.1056/NEJMoa1307352.
  25. ↑ Jenab, M [et al]. «Association of nut and seed intake with colorectal cancer risk in the European Prospective Investigation into Cancer and Nutrition». Cancer Epidemiology, Biomarkers and Prevention, 13, octubre 2004, pàg. 1595-1603. PMID: 15466975.
  26. ↑ Gorji, Narjes; Moeini, Reihaneh; Memariani, Zahra «Almond, hazelnut and walnut, three nuts for neuroprotection in Alzheimer’s disease: A neuropharmacological review of their bioactive constituents». Pharmacological research, 129, 01-12-2017, pàg. 115-127. DOI: 10.1016/j.phrs.2017.12.003 [Consulta: 31 desembre 2018].
  27. ↑ Vinson, Joe A.; Yuxing, Cai «Nuts, especially walnuts, have both antioxidant quantity and efficacy and exhibit significant potential health benefits». Food & Function, 3, 21-11-2011, pàg. 134-140. DOI: 10.1039/C2FO10152A [Consulta: 31 desembre 2018].
  28. ↑ Pastorello, Elide A. [et al]. «Lipid transfer protein and vicilin are important walnut allergens in patients not allergic to pollen». Journal of Allergy and Clinical Immunology, 114, 4, octubre 2003, pàg. 908-914. DOI: 10.1016/j.jaci.2004.06.020.
  29. ↑ Moneret-Vautrin, Denise-Anne [et al]. «Épidémiologie de l'allergie alimentaire». Revue Française d'Allergologie et d'Immunologie Clinique, 48, 3, abril 2008, pàg. 171-178. DOI: 10.1016/j.allerg.2008.01.018.
  30. ↑ 30,0 30,1 30,2 30,3 «Alergia a los frutos secos». AEPNAA - Asociación Española de Personas con Alergia a Alimentos y Látex. [Consulta: 31 desembre 2018].
  31. ↑ «Reglamento (UE) n o 1169/2011 del Parlamento Europeo y del Consejo, de 25 de octubre de 2011, sobre la información alimentaria facilitada al consumidor y por el que se modifican los Reglamentos (CE) n o 1924/2006 y (CE) n o 1925/2006 del Parlamento Europeo y del Consejo, y por el que se derogan la Directiva 87/250/CEE de la Comisión, la Directiva 90/496/CEE del Consejo, la Directiva 1999/10/CE de la Comisión, la Directiva 2000/13/CE del Parlamento Europeo y del Consejo, las Directivas 2002/67/CE, y 2008/5/CE de la Comisión, y el Reglamento (CE) n o 608/2004 de la Comisión Texto pertinente a efectos del EEE», 25-10-2011. [Consulta: 31 desembre 2018]. «Article 21»
  32. ↑ 32,0 32,1 «Walnuts are the healthiest nut, say scientists». BBC News, 27-03-2011 [Consulta: 28 març 2011].
  33. ↑ «The Difference Between Raw, Pasteurized and Roasted Almonds». Arxivat de l'original el 2016-10-06.
  34. ↑ «Poder calorífic de les closques d'ametlla». Arxivat de l'original el 2018-11-02. [Consulta: 16 juliol 2018].
  35. ↑ Solanki, Jalpesh H.; Javiya, Tushar V. «Cashew Nut Shell Liquid Fuel An Substitute For Diesel Fuel To Be Used In C.I. Engine». International Journal of Advance Reseach in Science, Engineering and Technology, 1, 2, pàg. 8-12. Arxivat de l'original el 2017-12-14 [Consulta: 31 desembre 2018].
  36. ↑ Araújo da Silva, Fernando José; de Matos, José Everardo Xavier «[http://periodicos.unifor.br/tec/article/viewFile/5279/4129 A note on the potential of CNSL in fuel blends for engines in Brazil]» (PDF). Revista Tecnologia [Fortaleza, Brasil].
  37. ↑ Bernal Socias, Enric; Cos Codina, Joan; Tarré Freixas, Xavier. Energía organizacional: 7 pilares de excelencia empresarial. Profit Editorial, 1 setembre 2012, p. 97–. ISBN 978-84-15505-78-5. 
  38. ↑ López, Ignacio. «Producció d'energia a partir de biomassa». Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, 2008.
  39. ↑ Saborit Creus, Marc. «Estudi de la viabilitat econòmica de la implantació d'una planta de piròlisi per a la producció de biochar en un context local i comarcal». Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals - Universitat Autònoma de Barcelona, 2013.
  40. ↑ Susanna Martínez Contreras / Jordi Bigues i Balcells. El libro de las 3R: Reducir, Reclicar, Reutilizar. NED Ediciones, 1 gener 2009, p. 108–. ISBN 978-84-936832-9-0. 
  41. ↑ «Perspectives del cultiu de l'ametller». «vegeu pàgina sobre el “Maderón”»
  42. ↑ Bueno, Primitiva; Gilman, Antonio; Martín Morales, Concha; Sánchez-Palencia, F.Javier. Arqueología, sociedad, territorio y paisaje.: Estudios sobre prehistoria reciente, protohistoria y transición al mundo romano en homenaje a Mª Dolores Fernández Posse. Editorial CSIC - CSIC Press, 28 febrer 2011, p. 279–. ISBN 978-84-00-09278-8. 
  43. ↑ Rollin, Charles. Abrégé de l'"Histoire ancienne" de Monsieur Rollin. chez Marc-Mich. Bousquet & Comp., 1744, p. 322–. 
  44. ↑ «Remains of seven types of edible nuts and nutcrackers found at 780,000-year-old archaeological site». Scienceblog.com, febrer 2002. Arxivat de l'original el 2013-04-28. [Consulta: 31 desembre 2018].
  45. ↑ 45,0 45,1 45,2 45,3 45,4 45,5 45,6 45,7 «The History of Nuts». Bavarian Leavenworth, Washington: Nutcracker Museum. [Consulta: 31 desembre 2018].
  46. ↑ М. Аксёнова [et al.].. Энциклопедия для детей. Биология. 7a edició. Moscou: Мир энциклопедий Аванта+, Астрель, 2010, p. 289 (Кактусы). ISBN 9785989862658 [Consulta: 30 desembre 2018]. 
  47. ↑ Wiley, Rolan John «On meaning in Nutcracker». The Journal of the Society for Dance Research. Edinburgh University Press, 3, 1, 1984. DOI: 10.2307/1290584. JSTOR: 1290584 [Consulta: 30 desembre 2018].
  48. ↑ царёв, Артём. «Элькано, Хуан Себастьян», 2006. [Consulta: 30 desembre 2018].
  49. ↑ «Орех пекан». [Consulta: 30 desembre 2018].
  50. ↑ Решение десятой сессией двадцать первого созыва Орехово-Зуевского городского Совета народных депутатов 4 октября 1991 года № 59/10-21 о гербе города. (Decisió de la desena sessió de la vintena convocatòria de l'ajuntament de Orékhovo-Zúievo de diputats del poble el 4 d'octubre de 1991 núm.59 / 10-21 sobre l'emblema de la ciutat.)
  51. ↑ «Положение о гербе города Краснознаменска и Краснознаменского района», 2001. [Consulta: 30 desembre 2018].
  52. ↑ «Герб муниципального образования «Новохопёрский муниципальный район» Воронежской области», 2006. [Consulta: 30 desembre 2018].
  53. ↑ «Герб Усть-Куломского района», 2009. [Consulta: 30 desembre 2018].

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fruita de closca
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fruita_de_closca&oldid=33334557»