Nou Barris

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Nou Barris
Districte VIII
Localització
Barcelona districte VIII.svg
Districte de Barcelona
Seu del districte
Seu del districte
Municipi Barcelona
Superfície 8,041 km²
Població (2009)
  • Densitat
168,181 hab.
20.915,43 hab/km²
Coordenades 41° 26′ 29″ N, 2° 10′ 19″ E / 41.44139°N,2.17194°E / 41.44139; 2.17194Coord.: 41° 26′ 29″ N, 2° 10′ 19″ E / 41.44139°N,2.17194°E / 41.44139; 2.17194

Nou Barris és un districte de Barcelona a l'extrem nord de la ciutat, entre la serra de Collserola i l'avinguda Meridiana.

Barris i demografia[modifica | modifica el codi]

Barris del districte de Nou Barris

Malgrat el seu nom, el districte de Nou Barris es divideix administrativament en tretze barris:

Barris del districte de Nou Barris
Codi Nom del barri Població (2009) Superfície (ha) Densitat (hab./ha)
44 Vilapicina i la Torre Llobeta 25.957 56,7 457,7
45 Porta 23.993 84,1 285,3
46 El Turó de la Peira 16.593 35,4 468,6
47 Can Peguera 2.210 12,0 184,9
48 La Guineueta 15.411 61,1 252,1
49 Canyelles 7.359 79,3 92,9
50 Les Roquetes 16.233 64,2 253,0
51 Verdum 12.418 23,7 523,1
52 La Prosperitat 26.848 59,5 451,4
53 La Trinitat Nova 8.070 56,0 144,1
54 Torre Baró 2.200 176,8 12,4
55 Ciutat Meridiana 11.355 35,5 319,5
56 Vallbona 1.314 59,8 22,0
VIII Nou Barris 169.961 804,1 211,4

A la primera previsió del nou districte de Nou Barris, que a més va coincidir amb l'associació veïnal dels 9 barrios, es van agrupar els nou barris originals: La Guineueta, Les Roquetes, Verdum, La Prosperitat, La Trinitat Nova, La Trinitat Vella, Torre Baró, Ciutat Meridiana i Vallbona. Posteriorment, La Trinitat Vella es quedà dins del districte de Sant Andreu i La Guineueta es va dividir en dos: La Guineueta i Canyelles. A més, altres barris, tradicionalment més vinculats a Sant Andreu, també es van incorporar al nou districte de Nou Barris que foren: Santa Eulàlia de Vilapicina, Torre Llobeta, Porta, El Turó de la Peira i Can Peguera. Finalment els barris de Santa Eulàlia de Vilapicina i Torre Llobeta es van fusionar en el de Vilapicina i la Torre Llobeta.

Aquests barris, que majoritàriament estan situats en el que històricament constituïen les rodalies dels municipis d'Horta (actual Horta-Guinardó) i Sant Andreu de Palomar (i més tard de Barcelona), van créixer al llarg del segle XX, especialment entre les dècades dels cinquanta, seixanta i setanta.

Parc Central de Nou Barris

El 1998 el districte tenia una superfície de 804,1 hectàrees i una població de 168.837 habitants, havent perdut més de vint mil habitants en poc més de set anys. En els darrers anys, el districte ha tornat a ser una de les zones d'acollida del fort corrent immigratori des del 2000, degut al preu relativament més baix de l'habitatge en el districte, transformant la composició ètnica i la xarxa de botigues dels barris. L'any 2009 la seva població era de 169.961 habitants.

Durant els noranta, la inversió en educació feta la dècada anterior va començar a tenir efecte, i la xifra de població sense estudis al districte va caure del 26,7% (1991) al 23,1% (1996), augmentant espectacularment el nombre de titulats en educació secundària i superior. Quant al coneixement del català, a mitjans de la dècada ja era comprès pel 92,8% de la població, i dos terços el podien parlar. [cal citació]

Història[modifica | modifica el codi]

Passeig de Pi i Molist a la vora de la Seu del Districte

Políticament, el districte va viure una forta activitat liderada per les associacions de veïns durant tot el franquisme, en resposta a l'urbanisme desordenat i els desequilibris del desarrollismo dels seixanta i setanta. Durant la democràcia, el districte ha estat un graner de vots del Partit dels Socialistes de Catalunya, superant habitualment més del cinquanta per cent dels sufragis.

El nom del districte es va posar oficialment el 18 de gener de 1984 quan l'Ajuntament de Barcelona aprovà una nova divisió territorial de la ciutat, usant la denominació de la revista de la primera associació de veïns de la zona a començaments dels anys setanta. Es dóna el fet que una part important de Nou Barris estava dins de l'antic Districte 9, juntament amb part de l'actual districte de Sant Andreu. En els primers projectes de divisió de la ciutat en els deu districtes actuals, per a aquest districte es proposava el nom de Ciutat Nord.

Una de les construccions més imponents del districte va ser l'inicialment anomenat Manicomi de la Santa Creu, i conegut més recentment fins al seu tancament en 1986 com Institut Mental de la Santa Creu, l'actual seu del districte. La construcció original projectada pel Dr. Emili Pi i Molist i per l'arquitecte Josep Oriol Bernadet, va ser un dels més brillants exemples d'arquitectura de manicomi "moral" d'Europa. L'edifici va romandre íntegre fins al 1970 i el seu valor patrimonial era molt major que altres projectes d'Oriol i Bernadet com Can Ricart ara en curs de protecció patrimonial. Dissenyat entre 1855 i 1860 la seva construcció es va iniciar en 1886 i no va acabar fins a 1910-1915. Va estar envoltat d'una finca de 120 hectàrees en la qual s'edificarien, després d'un procés especulatiu que es va iniciar el 1955 i va acabar el 1977 el barris de la Guineueta, Canyelles, part de Verdun i la zona de Can Peguera. Àdhuc avui roman la part de muntanya de la finca, coneguda per Can Masdeu. En l'actualitat, l'edifici està en ús per l'Arxiu Municipal del Districte de Nou Barris, el Consell Municipal del Districte de Nou Barris i la Biblioteca Popular de Nou Barris, una de les més grans de la ciutat.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nou Barris Modifica l'enllaç a Wikidata