Nou Barris
| S'ha proposat que «Nou barris» sigui fusionat a aquest article. (Vegeu la discussió) |
| Localització | |
| Districte de Barcelona | |
| Seu del districte | |
| Municipi | Barcelona |
| Superfície | 8,041 km² |
| Població (2009) • Densitat |
168,181 hab. 20.915,43 hab/km² |
| Coordenades | nd |
| Districte | VIII |
Nou Barris és un districte de Barcelona situat a l'extrem nord de la ciutat, entre la serra de Collserola i l'avinguda de la Meridiana.
Taula de continguts |
Barris i demografia [modifica]
Malgrat el seu nom, el districte de Nou Barris es divideix administrativament en tretze barris:
| Codi | Nom del barri | Població (2009) | Superfície (ha) | Densitat (hab/ha) |
|---|---|---|---|---|
| 44 | Vilapicina i la Torre Llobeta | 25.957 | 56,7 | 457,7 |
| 45 | Porta | 23.993 | 84,1 | 285,3 |
| 46 | El Turó de la Peira | 16.593 | 35,4 | 468,6 |
| 47 | Can Peguera | 2.210 | 12,0 | 184,9 |
| 48 | La Guineueta | 15.411 | 61,1 | 252,1 |
| 49 | Canyelles | 7.359 | 79,3 | 92,9 |
| 50 | Les Roquetes | 16.233 | 64,2 | 253,0 |
| 51 | Verdum | 12.418 | 23,7 | 523,1 |
| 52 | La Prosperitat | 26.848 | 59,5 | 451,4 |
| 53 | La Trinitat Nova | 8.070 | 56,0 | 144,1 |
| 54 | Torre Baró | 2.200 | 176,8 | 12,4 |
| 55 | Ciutat Meridiana | 11.355 | 35,5 | 319,5 |
| 56 | Vallbona | 1.314 | 59,8 | 22,0 |
| Nou Barris | 169.961 | 804,1 | 211,4 |
Aquests barris, que majoritàriament estan situats en el que històricament constituïen les rodalies dels municipis d'Horta (actual Horta-Guinardó) i Sant Andreu de Palomar (i més tard de Barcelona), van créixer al llarg del segle XX, especialment entre les dècades dels cinquanta, seixanta i setanta.
El 1998 el districte tenia una superfície de 804,1 hectàrees i una població de 168.837 habitants, havent perdut més de vint mil habitants en poc més de set anys. En els darrers anys, el districte ha tornat a ser una de les zones d'acollida del fort corrent immigratori des del 2000, degut al preu relativament més baix de l'habitatge en el districte, transformant la composició ètnica i la xarxa de botigues dels barris. L'any 2009 la seva població era de 169.961 habitants.
Durant els noranta, la inversió en educació feta la dècada anterior va començar a tenir efecte, i la xifra de població sense estudis al districte va caure del 26,7% (1991) al 23,1% (1996), augmentant espectacularment el nombre de titulats en educació secundària i superior. Quant al coneixement del català, a mitjans de la dècada ja era comprès pel 92,8% de la població, i dos terços el podien parlar.
Història [modifica]
Políticament, el districte va viure una forta activitat liderada per les associacions de veïns durant tot el franquisme, en resposta a l'urbanisme desordenat i els desequilibris del desarrollismo dels seixanta i setanta. Durant la democràcia, el districte ha estat un graner de vots socialistes, superant habitualment més del cinquanta per cent dels sufragis.
El nom del districte es va posar l'any 1984 quan l'Ajuntament de Barcelona aprovà una nova divisió territorial de la ciutat, usant la denominació de la revista de la primera associació de veïns de la zona a començaments dels anys setanta. Es dóna el fet que una part important de Nou Barris estava dins de l'antic Districte 9, juntament amb part de l'actual districte de Sant Andreu. En els primers projectes de divisió de la ciutat en els deu districtes actuals, per a aquest districte es proposava el nom de Ciutat Nord.
Una de les construccions més imponents del districte va ser l'inicialment anomenat Manicomi de la Santa Creu, i conegut més recentment fins al seu tancament en 1986 com Institut Mental de la Santa Creu, l'actual seu del districte. La construcció original projectada pel Dr. Emili Pi i Molist i per l'arquitecte Josep Oriol Bernadet, va ser un dels més brillants exemples d'arquitectura de manicomi "moral" d'Europa. L'edifici va romandre íntegre fins al 1970 i el seu valor patrimonial era molt major que altres projectes d'Oriol i Bernadet com Can Ricart ara en curs de protecció patrimonial. Dissenyat entre 1855 i 1860 la seva construcció es va iniciar en 1886 i no va acabar fins a 1910-1915. Va estar envoltat d'una finca de 120 hectàrees en la qual s'edificarien, després d'un procés especulatiu que es va iniciar el 1955 i va acabar el 1977 el barris de la Guineueta, Canyelles, part de Verdun i la zona de Peguera. Àdhuc avui roman la part de muntanya de la finca, coneguda per Can Masdeu. En l'actualitat, l'edifici està en ús per l'Arxiu Municipal del Districte de Nou Barris, el Consell Municipal del Districte de Nou Barris i la Biblioteca Popular de Nou Barris, una de les més grans de la ciutat.
Vegeu també [modifica]
Enllaços externs [modifica]
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nou Barris |
- Pàgina web del Districte Municipal de Nou Barris
- Arxiu Municipal de Nou Barris
- Noubarris.net
- Noubarris.org, notícies dels mitjans de comunicació i col.lectius de Nou Barris
- 9barrisimatge.org, notícies en imatges de Nou Barris
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||