Nou PSI

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Nuovo PSI
Secretari general Stefano Caldoro
Fundació 20 de gener de 2001
Seu Via di Torre Argentina, 47
00186 Roma
Publicació oficial Socialista Lab
Ideologia Socialdemocràcia
http://www.socialistalab.it/
Partito/home.asp

Nou Partit Socialista Italià o Nou PSI és un partit polític italià que es reclama successor de l'antic PSI de Bettino Craxi, i fa una crida a la unitat dels socialistes italians, laics, reformistes, autonomistes i liberals. Fou creat el 19 de gener de 2001 de la unió del Partit Socialista de Gianni de Michelis i de la Lliga Socialista de Bobo Craxi i Claudio Martelli. A les eleccions legislatives italianes de 2001 i 2006 es presentà amb la Casa de les Llibertats. Això ha provocat l'escissió de Bobo Craxi, qui ha fundat I Socialisti Italiani, que s'uniren a l'Unione. El setembre de 2007 es va escindir Gianni de Michelis ha format Costituente Sozialista, que ha marxat cap a la SDI. El secretari és Stefano Caldoro.

Història[modifica | modifica el codi]

Poc després de constituir-se, es presentà a les eleccions legislatives italianes de 2001 dins la Casa de les Llibertats. Les causes foren la falta de diàleg intern en l'esquerra, l'excessiva litigiositat interna a l'Ulivo i necessitat d'acabar amb la  crisi que corromp l'esquerra per dins. Stefano Caldoro fou nomenat ministre d'universitat i recerca. Obtenen tres diputats (Bobo Carxi i Vincenzo Milioto a Sicília, Chiara Monti a Llombardia) i un senador (Francesco Crinò de Calàbria). Malgrat tot, mantingueren disputes internes amb la Lliga Nord, i alhora intenta recompondre les disseminades forces socialistes. A les eleccions europees de 2004 fa una proposta a la Sinistra Democràtica, però es presenta amb l'Ulivo amb el Movimento d'Unità Socialista de Claudio Signorile, ‘’Socialistes Units per Europa’’, 2 % i 2 eurodiputats (De Michelis i Alessandro Battilocchio). També manté diàleg amb els PLI i PRI, com la proposta de coalició Casa Laica per a les eleccions regionals italianes de 2005.

A les regionals de 2005 es presentà dins la Casa de les Llibertats (llevat Basilicata i Úmbria, on va sol). A Calàbria obté el 5,4 %, però la coalició només guanya a 2 regions. Alhora, al govern de Silvio Berlusconi ofereix dos càrrecs a militants seus, Giovanni Ricevuto (viceministre d'educació) i Mauro del Bue (sotsecretari d'infraestructures).

Alhora, apareixen les primeres discrepàncies entre Craxi, que vol deixar la Casa de les Llibertats i buscar una entesa d'esquerres, i de Michelis, que no ho veu viable encara. Participa en la convenció laica socialista radical i liberal de 2005 del que sortirà la coalició Rosa nel Pugno. En el Congrés del Partit el 23 d'octubre de 2005 a la Fiera di Roma es produeix un enfrontament entre les dues tendències i s'imposen les teses de Craxi, que rep suport de Calàbria i el senador Francesco Crinò. Ambdós es proclamen secretaris, però consell nacional diu que pels compromissaris que tenien acreditació venç de Michelis. Craxi presenta un recurs i els tribunals li donen la raó el 26 de desembre de 2005. Això provocarà una escissió el gener de 2006:

A les eleccions legislatives italianes de 2006 la llista DC-PSI només obté 285.000 vots (0,7 %) a la Cambra dels Diputats i 190.000 al Senat, així com 4 diputats: 2 dins DC-PSI (De Michelis i Mauro del Bue) i dos dins Forza Italia (Chiara Moroni i Giovanni Ricevuto). Aquests dos es van integrar dins el grup parlamentari Forza Italia. El PSI aleshores es declara independent dels pols i en el referèndum constitucional de 2006 sobre la reforma federalista donà llibertat de vot als militants.

L'abril de 2007 Enrico Boselli, secretari de la SDI, llença la idea d'una Constituent Socialista per a crear una nova força política d'inspiració socialdemòcrata per al 23-24 de maig. Novament es mostra una divisió interna entre Stefano Caldoro (que n'és contrari) i De Michelis. Alhora es convoca el Segon Congrés del PSI i Caldoro n'és escollit secretari general. De Michelis, per la seva banda, abandona el partit i aprova la Constituent Liberal Socialista amb el SDI de Boselli i I Socialisti de Craxi, que abandonen la Casa de les Llibertats. Són nomenats president De Michelis i secretari Del Bue, i es transforma en Partito Socialista.

El sector de Stefano Caldoro es presenta a les eleccions legislatives italianes de 2008 amb el Poble de la Llibertat i obté dos diputats.

Dirigents[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals[modifica | modifica el codi]

Vots % Escons
Legislatives 2001 Cambra 353.269 0,95 3
Senat nella CdL - 1
Europees 2004 665.771 2,03 2
Legislatives 2006° Cambra 285.474 0,74 4
Senat 190.724 0,55 -
Legislatives 2008 Cambra nel PdL - 2
Senat nel PdL - -

° llista DCA-PSI

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]