Nova arqueologia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

També coneguda com a Arqueologia processual. Va ser una escola anglosaxona que va néixer l'any 1958 a partir de la publicació del llibre "Method and Theory in American Archeology" i que va tenir influencia internacional. Els seus màxims exponents van ser Lewis Roberts Binford i David Leonard Clarke.

Creien en l'evolucionisme cultural. La comprensió de les causes del canvi cultural en diferents contexts mediambientals i culturals havia de ser el principal objectiu de l'arqueologia. Investiga les raons dels processos adaptatius diferencials.

La Nova Arqueologia va néixer degut a un sentiment de frustració per part dels arqueòlegs de l'època. Defensaven que l'arqueologia havia de ser més antropològica i més científica. L'Arqueologia antropològica es basava en trobar explicacions avançant hipòtesis i contrarestar-les a continuació. Creien que l'arqueòleg de camp havia d'involucrar-s'hi més amb el seu treball.

Referències[modifica | modifica el codi]

  • llibre:

| autor = Renfrew, Colin i Bahn, Paul G. | titol = Arqueologia: teories, mètodes y practica | any = 1993 | editorial = Editorial Akal. Madrid