Novak Đoković

Novak Đoković
Novak Đoković a l'Obert d'Austràlia (2007)
Nom real	Novak Đoković
País	Sèrbia
Residència	Montecarlo (Mónaco)
Naixença	22 de maig de 1987 (1987-05-22) Belgrad (RFSI)
Alçada	1.88 m
Pes	80 kg
Professional	2003
Joc	Dretà (revés a dues mans)
Diners guanyats	42.836.497 $
Web oficial	Web oficial
Individual
Rècord partits	469 - 123
Títols	37
Millor rànquing	1 (4 de juliol de 2011)
Grand Slams
Open d'Austràlia	G (2008, 2011, 2012, 2013)
Roland Garros	F (2012)
Wimbledon	G (2011)
US Open	G (2011)
Altres torneigs
Copa Masters	G (2008, 2012)
Jocs Olímpics	(2008)
Dobles
Rècord partits	31 - 45
Títols	1
Millor rànquing	114 (30 de novembre de 2009)
Grand Slams
Open d'Austràlia	1R (2006, 2007)
Roland Garros	1R (2006)
Wimbledon	2R (2006)
US Open	1R (2006)
Perfil a ATP
Darrera actualització: 12/11/2012

Novak Đoković (Belgrad, 22 de maig de 1987) és un tennista serbi número 1 del rànquing individual a final dels anys 2011 i 2012.

Després de diversos anys a l'ombra de Roger Federer i Rafael Nadal, va arribar al capdamunt del rànquing individual masculí gràcies a una temporada espectacular l'any 2011, on va guanyar tres títols de Grand Slams (excepte el Roland Garros) i diversos Masters. Actualment ha guanyat sis títols de Grand Slam, 14 títols Masters i la medalla de bronze en els Jocs Olímpics de Pequín de 2008 en categoria individual. També fou el tennista més jove de l'Era Open en arribar a les semifinals dels quatre Grand Slams. L'any 2010 va guiar el seu país a la consecució de la Copa Davis.

Actualment és Ambaixador de Generositat d'UNICEF pel seu país.

Biografia

Đoković va néixer el 22 de maig de 1987 a Belgrad, República Federal Socialista de Iugoslàvia, fill de Srdan i Dijana. Té dos germans més petits, Marko i Djordje, que també són tennistes. Actualment resideix a Monte Carlo i des de 2005, la seva xicota és Jelena Ristić. Des de 2006 és entrenat per l'ex-tennista eslovac Marián Vajda.

Va començar a jugar a tennis amb quatre anys, i dos després fou descobert per la llegenda de tennis iugoslava Jelena Genčić i va començar a entrenar-lo, com havia fet anteriorment amb Monica Seles. Després de sis anys d'entrenaments i la seva ràpida evolució, Genčić va contactar amb Nikola Pilić perquè l'admetés a la seva acadèmia de tennis situada a Oberschleißheim, Alemanya, ja que era la millor opció pel seu futur. Ja amb catorze anys va començar la seva carrera internacional guanyant torneigs en individual, dobles i per equips.

És conegut pel seu bon sentit de l'humor i les grans imitacions que fa d'altres jugadors, molts dels quals són amics seus. Aquesta qualitat es va famosa durant la celebració de la victòria sobre Carles Moyà en els quarts de final del US Open 2007, on va entretenir el públic amb imitacions de Rafael Nadal i Maria Xaràpova. Després de jugar un partit d'exhibició contra John McEnroe, fou rebatejat amb el sobrenom de "Djoker", un híbrid entre el seu cognom i la paraula anglesa "joker" (en català, bromista).

Torneigs de Grand Slam

Individual: 10 (6−4)

Resultat	Núm.	Any	Torneig	Oponent en la final	Marcador
Finalista	1.	2007	US Open	Roger Federer	6−7(4), 6−7(2), 4−6
Guanyador	1.	2008	Obert d'Austràlia	Jo-Wilfried Tsonga	4−6, 6−4, 6−3, 7−6(2)
Finalista	2.	2010	US Open (2)	Rafael Nadal	4–6, 7–5, 4–6, 2–6
Guanyador	2.	2011	Obert d'Austràlia (2)	Andy Murray	6−4, 6−2, 6−3
Guanyador	3.	2011	Wimbledon	Rafael Nadal	6−4, 6−1, 1−6, 6−3
Guanyador	4.	2011	US Open	Rafael Nadal	6−2, 6−4, 6−7(3), 6−1
Guanyador	5.	2012	Obert d'Austràlia (3)	Rafael Nadal	5−7, 6−4, 6−2, 6−7(5), 7−5
Finalista	3.	2012	Roland Garros	Rafael Nadal	4−6, 3−6, 6−2, 5−7
Finalista	4.	2012	US Open (3)	Andy Murray	6−7(10), 5−7, 6−2, 6−3, 2−6
Guanyador	6.	2013	Obert d'Austràlia (4)	Andy Murray	6−7(2), 7−6(3), 6−3, 6−2

Jocs Olímpics

Individual

Any	Campionat	Oponent	Resultat
2008	Jocs Olímpics, Pequín, Xina	James Blake	6−3, 7−6(4)

Carrera esportiva

Inicis (2003−2006)

L'any 2003 va esdevenir professional i va participar en diversos torneigs dels circuits Futures i Challenger. Fins el 2005 va guanyar sis títols, tres de cada categoria. El 2004 fou convidat a participar en el torneig d'Umag, on va perdre davant Filippo Volandri. La temporada següent va superar la qualificació per entrar a l'Open d'Austràlia, però en el primer partit del quadre principal fou superat per Marat Safin, que finalment en fou el vencedor.

Després de traslladar-se junt a la seva família al Regne Unit, durant el 2006 va arribar a quarts de final de Roland Garros i a quarta ronda a Wimbledon, aconseguint així entrar al Top 40 del rànquing mundial. Tres setmanes després va aconseguir el seu primer títol individual a Amersfoort sense perdre un sol set i derrotant a Nicolás Massú en la final. Abans de finalitzar la temporada també va guanyar a Metz i va entrar al grup del millors 20 tennistes.

Top 3 (2007−2010)

2007

Đoković al US Open (2007)

La temporada 2007 va començar de forma excel·lent amb el títol d'Adelaida vencent a Chris Guccione en la final. Malgrat no superar la quarta ronda a l'Open d'Austràlia perquè fou superat per Roger Federer, que també en fou el campió, seguidament fou finalista al Masters d'Indian Wells i el vencedor al Masters de Miami. En la primera fou superat per Rafael Nadal, però en el segon el va guanyar a quarts de final i va véncer a Guillermo Cañas en la final. Aquests resultats li van permetre entrar al Top 10 del rànquing per primera ocasió en la seva carrera. Seguidament va contribuir a que el seu país lluités per formar part del Grup Mundial de la Copa Davis en l'eliminatòria contra Geòrgia. De ple en la temporada sobre terra batuda, arribà a la tercera ronda al Masters de Montecarlo i fou vencedor a Estoril derrotant a Richard Gasquet. Als Masters Roma i Hamburg arribà a quarts de final en ser superats per Nadal i Carles Moyà respectivament. Al Roland Garros aconseguí arribar a la primera semifinal d'un Grand Slam, però fou superat novament per Nadal, invencible en aquell moment sobre terra batuda. A Wimbledon va encadenar una nova semifinal, però després d'un duríssim partit de quarts de final contra Marcos Baghdatis, es va retirar a semifinals davant Nadal per problemes a l'esquena i als peus. No va tarda gaire temps a recuperar-se i va disputar el Masters del Canadà amb un èxit rotund. Pel camí va superar els tres primers classificats del rànquing mundial, Andy Roddick, Rafael Nadal i Roger Federer, fita que no s'aconseguia des de 1994, obra de l'alemany Boris Becker. No obstant, al Masters de Cincinnati no va superar la segona ronda, superat per Moyà. Fou finalista al US Open, la seva primera final d'un Grand Slam. En la final disposà de diversos punts de set en els dos primers però Federer, número 1 del rànquing, el va superar en tres sets. Durant la disputa del torneig va esdevenir el tennista favorit del públic per les imitacions de Nadal, Roddick o Maria Xaràpova. Posteriorment va guanyar a Viena el seu cinquè títol derrotant a Stanislas Wawrinka i es va assegurar finalitzar l'any en el tercer lloc del rànquing mundial. En la primera participació en la Copa Masters no va poder superar la ronda inicial. Fou guardonat com a millor atleta serbi i el Comitè Olímpic de Sèrbia el va declarar com a millor atleta.

2008

Đoković celebrant el títol de l'Open d'Austràlia 2008 a Belgrad

La temporada 2008 va començar amb la disputa de la Copa Hopman junt a la seva compatriota i número 3 del rànquing femení, Jelena Janković. Van arribar a la final com a primers caps de sèrie però van perdre davant la parella estatunidenca formada per Serena Williams i Mardy Fish. Seguint la seva evolució en els grans torneigs, a l'Open d'Austràlia va arribar a la final sense perdre un sol set i incloent la victòria davant Federer, defensor del títol. En arribar a semifinals, Đoković va esdevenir el jugador més jove de l'Era Open en disputar les semifinals dels quatre Grand Slams. A la final va superar el francès Jo-Wilfried Tsonga en quatre sets i va aconseguir el seu primer títol de Grand Slam. A destacar el fet que aquest títol trencava el duopoli en els Grand Slams que mantenien Federer i Nadal des de l'Open d'Austràlia 2005. Després de perdre a semifinals de Dubai, va aconseguir dos títols més als Masters d'Indian Wells i Roma, superant a Fish i Wawrinka en les finals. Posteriorment va perdre a les semifinals d'Hamburg i de Roland Garros davant Nadal. Sobre gespa, fou finalista Queen's coincidint novament amb Nadal i també perdent. A Wimbledon va caure sobtadament a segona ronda davant Safin. A Toronto no va poder defensar el títol perdent a quarts de final Andy Murray, mentre que a Cincinnati fou finalista guanyant a Nadal a semifinals però perdent novament contra Murray. A l'estiu va disputar els seus primers Jocs Olímpics a Pequín defensant Sèrbia en categoria individual i dobles junt a Nenad Zimonjić. En dobles van entrar al quadre com a segons caps de sèrie però foren derrotats en primera ronda per la parella txeca formada per Martin Damm i Pavel Vízner. En categoria individual fou vençut per l'espanyol Rafael Nadal en les semifinals, però després va superar l'estatunidenc James Blake aconseguint la medalla de bronze. En el US Open, Đoković va patir diverses problemes físics que van provocar moltes parades en els partits i les queixes d'alguns dels seus rivals. Finalment va perdre a semifinals davant Federer en la repetició de la final de l'edició anterior. En el darrer torneig de l'any, la Copa Masters va entrar al quadre com a segon cap de sèrie perquè Nadal va renunciar a participar-hi. En la fase inicial va guanyar els dos primers partits contra Juan Martín del Potro i Nikolai Davidenko, però va perdre el tercer davant Tsonga. A semifinals va superar Gilles Simon i en la final va derrotar novament a Davidenko, aconseguint així la seva primera Copa Masters.

2009

Đoković disputant el Rolang Garros (2009)

L'any 2009 va començar amb una derrota en el primer partit a Brisbane però va arribar a semifinals a Sydney, partit que si hagués guanyat li hagués permet pujar al número 2 del rànquing individual. A l'Open d'Austràlia no va aconseguir defensar el títol ja que es va retirar a quarts de final davant Roddick per diversos problemes de salut a causa de la calor. Després de perdre a semifinals a Marsella, va aconseguir el seu dotzè títol a Dubai superant a David Ferrer. A Indian Wells no va poder defensar el títol superat a quarts de final per Roddick novament, i a Miami arribà a la final però fou vençut per Murray. Sobre terra batuda, Đoković va assolir les finals dels Masters de Montecarlo i Roma, però en ambdós fou superat de Nadal. En el darrer defensava el títol i els punts perduts van provocar que baixés a la quarta plaça del rànquing individual, trencant així una sèrie de 91 setmanes consecutives en el podi. En el torneig del seu país, a Belgrad, va aconseguir el segon títol de l'any. Al Masters de Madrid va arribar a semifinals sense perdre cap set però novament fou superat per Nadal desaprofitant diverses punts de partit. Aquest enfrontament va superar les quatre hores de joc, superant el rècord del partit al màxim de tres sets més llarg de l'Era Open. Els bons resultats sobre terra batuda no es van veure reflectits en el Roland Garros ja que va caure força aviat a tercera ronda davant Philipp Kohlschreiber. Seguidament disputà dos torneigs sobre gespa, a Halle i Wimbledon, i en ambdós fou eliminat per Tommy Haas a la final i a quarta ronda respestivament. En el Masters de Mont-real fou semifinalista caient contra Roddick i en el de Cincinnati fou derrotat per Federer, número 1 del rànquing, en la final. A l'US Open arribà a semifinals perdent novament contra Federer en dur enfrontament. A Pequín aconseguí el tercer títol de la temporada superant a Marin Čilić en la final i retornà al número 3 del rànquing. Al Masters de Xangai arribà semifinals superat Davidenko, que en fou el campió. A Basilea va aconseguir el quart títol de la temporada superant al tennista local i número 1 del rànquing, Roger Federer. Amb aquesta victòria aconseguí una marca de 15 victòries i cap derrota en torneigs de les Series 500. Seguidament també es va imposar en el darrer Masters de l'any, el de París, superant a Nadal a semifinals i Gaël Monfils en la final. En una nova edició de la Copa Masters, on defensava el títol, va començar amb una victòria sobre Davidenko, però va perdre davant Robin Söderling, després d'haver-lo guanyat en les sis ocasions que s'havien enfrontat. Finalment va véncer a Nadal en el tercer partit de la fase inicial però no es va classificar per les semifinals a causa d'un percentatge de sets guanyats inferior a Davidenko i Soderling en l'empat per la primera posició. Per tercer any consecutiu va finalitzar la temporada en la tercera posició del rànquing mundial després d'haver disputat un total de 97 partits, el que més en va jugar en el circuit ATP World Tour, amb una marca final de 78 victòries i 19 derrotes. Va disputar un total de 10 finals erigint-se campió en la meitat.

2010

Nenad Zimonjic i Đoković disputant el partit de dobles en la Copa Davis (2010)

Amb la intenció de trencar definitivament el duopoli mantingut per Federer i Nadal en el rànquing mundial, va començar la temporada 2010 disputant diversos actes i partits d'exhibició com a preparació per l'Open d'Austràlia. Allà va pagar l'error de no disputar cap partit amb rivals d'entitat i va caure a quarts de final davant Tsonga. Malgrat la derrota, aquest resultat li va servir per pujar al número 2 del rànquing. A Rotterdam fou semifinalista després de perdre contra Mikhail Youzhny, però es va pendre la revenja en la final de Dubai aconseguint el primer títol de l'any. També era la primera ocasió en que defensava amb èxit un títol aconseguit en l'edició anterior. Seguidament va formar part de l'equip serbi de Copa Davis per disputar la primera eliminatòria contra els Estats Units. Gràcies a les victòries individuals de Đoković contra Sam Querrey i John Isner, Sèrbia van superar per primer cop una eliminatòria del grup mundial. En el primer Masters de l'any, Indian Wells, va perdre prematurament a quarta ronda davant Ivan Ljubičić, que sorprenentment en fou el campió. A Miami encara fou pitjor, i en el partit de debut fou superat per Olivier Rochus. Ràpidament va anunciar que despatxat a Todd Martin com a entrenador perquè havia empitjorat el seu nivell, especialment en l'efectivitat del seu servei ja que li va fer canviar la seva tècnica. En el primer torneig sobre terra batuda, a Montecarlo arribà fins a les semifinals on va caure contra Fernando Verdasco, que fins llavors no l'havia guanyat en els cinc cops que havien coincidit. A Roma va caure novament contra Verdasco però ara a quarts de final. Đoković va explicar que recentment tenia problemes d'al·lergies que afectaven el seu rendiment a la pista. Al torneig del seu país, es va retirar a quarts de final i va anunciar que no es presentaria al Madrid per recuperar-se de la malaltia. Va tornar a temps per disputar el Roland Garros però fou superat per Jürgen Melzer a quarts de final en un partit polèmic. A Wimbledon va millorar arribant a semifinals però el vencé Tomáš Berdych fàcilment. A Toronto també fou semifinalista, superat per Federer. Curiosament va disputar també el torneig en dobles junt a Nadal, esdevenint la primera ocasió des de l'any 1976, quan Jimmy Connors i Arthur Ashe van formar parella de dobles sent els dos primers del rànquing. Malauradament van perdre en el primer partit contra la parella local formada per Milos Raonic i Vasek Pospisil a Cincinnati va seguir igual i va caure a quarts de final contra Roddick. Al US Open va estar molt aprop de perdre a primera ronda contra el seu compatriota Viktor Troicki. Després va superar sense problemes la resta de rondes fins atènyer les semifinals per quarta ocasió consecutiva, on va tornar a coincidir amb Federer, que l'havia eliminat en totes elles (final 2007 i semifinals 2008 i 2009). Després de superar dues pilotes de partit, finalment el va poder véncer en cinc sets. Malauradament no va poder fer el mateix en la final ja que va caure contra Nadal en quatre sets, alhora que completava el Grand Slam (campió en els quatre Grand Slams). La setmana següent va tornar a competir amb Sèrbia contra la República Txeca en les seminfinals de la Copa Davis i van guanyar per 3 a 2. Posteriorment va disputar el torneig de Pequín i va aconseguir defensar el títol amb èxit guanyant la final contra Ferrer. Va arribar a semifinals en el Masters de Xangai on va perdre contra Federer i finalment va disputar la Copa Masters. En el primer partit va superar Berdych però en el segon va perdre contra Nadal. Durant el transcurs d'aquest partit, Đoković va patir un problema amb les lents de contacte de l'ull dret. Finalment va véncer a Roddick i es va classificar per les semifinals. Allà va coincidir novament amb Federer que el va tornar a guanyar. Per acabar la temporada, va disputar la final de la Copa Davis contra França, on va guanyar els dos partits individuals que va disputar i que van permetre que Sèrbia guanyés la seva primera Copa Davis. Per quart any consecutiu, va acabar en tercera posició i fou guardonat amb el premi de millor esportista serbi de l'any pel comitè olímpic del seu país.

Assalt al número 1 (2011)

2011

Đoković disputant el Torneig de Wimbledon (2011)

Junt a la seva compatriota Ana Ivanović, Đoković va iniciar la temporada disputant la Copa Hopman sense perdre cap partit individual. Després va entrar al primer Grand Slam de l'any com a tercer cap de sèrie. Va anar col·leccionant victòries fins assolir les semifinals, allà va superar a Federer, defensor del títol, en només tres sets, i llavors a la final va véncer a Murray també només en tres sets. Així aconseguia el tercer títol a Melbourne alhora el seu segon títol de Grand Slam. Seguidament va participar en el torneig de Dubai, on després de tornar a superar a Federer en la final, va aconseguir el torneig en tres ocasions consecutives. En el primer Masters de la temporada, va tornar a véncer a Federer a semifinals i a Nadal en la final per imposar-se a Indian Wells. Va pujar a la segona posició del rànquing i va accedir al Miami com a segon cap de sèrie. Continuant amb el seu bon estat de forma, va encadenar la quarta final consecutiva perdent únicament divuit jocs pel camí. En la final es va imposar novament a Nadal després de més de tres hores i va allargar la seva ratxa de victòries consecutives a 26 sense cap derrota. A causa d'una lesió al genoll es va absentar al Masters de Montecarlo. Va encetar la temporada sobre terra batuda al torneig de casa a Belgrad. Cinquena final consecutiva de l'any i cinquena final guanyada, aquest cop superant a Feliciano López. En el quart Masters de l'any, a Madrid també va disputar la final i va superar novament a Nadal, aquest cop en el seu país. A destacar que pel camí de la final, a tercera ronda, va superar Guillermo García-López sense perdre ni un sol punt en el primer servei, i també, que després de véncer a David Ferrer a quarts de final, Đoković superava la marca d'Ivan Lendl de 29 victòries consecutives des de l'inici de temporada. Aquesta ratxa va seguir ampliant-se en el Masters de Roma, va superar a Murray a semifinals i novament a Nadal en la final. Nadal, número 1 i considerat el millor tennista sobre terra batuda, perdia la seva quarta final consecutiva contra Đoković durant el 2011.

Va arribar al Roland Garros amb una ratxa de 37 victòries i cap derrota durant el 2011, i dues victòries més comptant el final de la temporada anterior. Sobre la terra batuda de París, es va trencar la ratxa de victòries a semifinals contra Federer en quatre sets. La marca final fou de 43 victòries consecutives, 41 de les quals durant el 2011. Aquesta derrota no va afectar el seu estat de forma excepcional i es va plantar a la final de Wimbledon per primera vegada en la seva carrera, i a més, això li assegurava començar la setmana següent com a número 1 del rànquing mundial. Đoković va seguir imparable i va derrotar novament Nadal en la final, la primera vegada que el superava en un Grand Slam, i el va destronar del lloc més alt del rànquing. El primer torneig al capdavant del rànquing el va disputar a Mont-real i en la final va derrotar a Mardy Fish i va aconseguir el desè Masters de la seva carrera, el primer en guanyar-ne cinc en una mateixa temporada. En una nova final de Masters, ara a Cincinnati, Đoković també va assolir la final però va patir la segona derrota de l'any contra Murray quan es va retirar a causa d'una lesió d'espatlla i fatiga. Recuperat a temps per iniciar el US Open, va arribar a semifinals sense perdre cap set. Allà va disputar un enfrontament èpic contra Federer, superant dos sets inicials en contra i diversos punts de partit. En la final va desposseir novament a Nadal del títol després de guanyar-lo en quatre sets, aconseguint el seu primer US Open i coronant-se amb el tercer Grand Slam de la temporada, el sisè jugador de l'Era Open en aconseguir aquesta fita. Amb aquest títol es va assegurar finalitzar la temporada com a número 1 del rànquing individual. La setmana següent va disputar les semifinals de la Copa Davis contra argentina, però va decidir no disputar el primer partit individual per prevenció d'uns dolors a l'esquena. La seva participació fou necessària perquè l'eliminatòria estava en contra i va disputar el quart partit. Malauradament es va ressentir dels dolors, va perdre el primer set i va decidir abandonar, com a conseqüència, Sèrbia va perdre l'eliminatòria i no va poder defensar el títol. El desgast físic era evident i va preferir descansar durant unes setmanes per encarar en bones condicions el final de la temporada. Després de perdre's el Masters de Xangai, va tornar al circuit per disputar el torneig de Basilea, on va caure a semifinals enfront Kei Nishikori. Seguidament va disputar el Masters de París, però es va retirar a quarts de final. Per acabar la temporada, va disputar la Copa Masters per cinquena ocasió consecutiva. Va guanyar el primer partit contra Berdych, però va perdre els dos següents contra Ferrer i el seu compatriota Janko Tipsarević. Amb aquest resultat no va poder classificar-se a semifinals i va concloure la temporada amb setanta victòries i únicament sis derrotes.

2012

Đoković jugant a Toronto (2012)

El seu magnífic rendiment va continuar intacte amb una nova victòria a l'Open d'Austràlia. Després d'una dura semifinal a cinc sets contra Murray, va superar a Nadal en la final també a cinc sets en 5 hores i 53 minuts, la final de Grand Slam més llarga en l'Era Open i també el partit més llarg de la història del torneig. A Indian Wells fou derrotat per Isner a semifinals però a Miami va defensar el títol amb èxit. A Montecarlo va disputar la final contra Nadal però no va poder evitar que aquest s'emportés el títol per vuitena ocasió consecutiva. El resultat fou el mateix en la final de Roma i Nadal va recuperar el títol. El seu rendiment sobre terra batuda va seguir millorant i va derrotar a Federer en les semifinals de Roland Garros classificant-se per disputar la seva primera final a París i aconseguint disputar les quatre finals de Grand Slam consecutivament i amb la possibilitat d'aconseguir els quatre títols també consecutivament, però Nadal va demostrar que continuava essent el rei sobre la terra batuda de París i va caure en quatre sets. Seguidament defensava el títol de Wimbledon però fou derrotat per Federer a semifinals. Poques setmanes després va perdre el número 1 del rànquing individual en favor de Federer.

Posteriorment es van disputar els Jocs Olímpics de Londres en les mateixes instal·lacions de Wimbledon, prèviament, Đoković fou el portabandera per Sèrbia en la cerimònia d'inauguració dels Jocs. Va disputar els esdeveniments individual i dobles masculins fent parella amb Troicki. En dobles foren superats en primera ronda mentre que en el quadre individual va arribar a semifinals, on va perdre contra Murray. En la final de consolació també va caure contra Del Potro i es va quedar sense medalla olímpica. Seguidament va defensar el títol de Toronto cedint un únic set en tot el torneig, mentre que a Cincinnati fou derrotat en la final per Federer. Al US Open va disputar la seva tercera final consecutiva però va caure contra Murray. Va reeditar el títol de Pequín i també el de Xangai contra Tsonga i Murray respectivament. Đoković va recuperar el número 1 del rànquing i es va garantir aquesta posició fins a final d'any amb la renúncia de Federer de disputar el París. En el ATP World Tour Finals que tancava la temporada, va superar la fase de grups amb tres victòries sobre Murray, Berdych i Tsonga, en semifinals a Del Potro i en la final a Federer. Va acabar la temporada amb un total de sis títols individuals, un Grand Slam, una Copa Màsters i tres títols Màsters, i un registre de 75 victòries i 12 derrotes.

Copa Davis

L'any 2006, Đoković va disputar el seu primera eliminatòria de Copa Davis contra el Regne Unit amb dinou anys i, a més, va aconseguir la victòria decisiva que va permetre a Sèrbia i Montenegro manternir-se dins el grup 1 de la zona europea/africana. Després d'aquest enfrontament, diversos mitjans de comunicació britànics van fer públic que Đoković havia mantingut negociacions amb la Lawn Tennis Association perquè s'incorporés a l'equip britànic de Copa Davis aprofitant que s'entrenava en aquest país. Inicialment, Đoković va desmentir aquests rumors perquè la informació no era seriosa. Tanmateix, tres anys després, va confirmar que la seva família havia tingut diverses conversacions amb la LTA per entrar a formar part de l'equip britànic junt a Andy Murray. Ell va confirmar que estava molt agrait per les moltes facilitats que li van oferir però que ell es sentia orgullós de ser serbi i tampoc necessitava els diners que li oferien. En l'edició de 2007, va tenir un paper decisiu en les tres victòries que va obtenir en els seus partits davant Austràlia, que van permetre a Sèrbia ascendir al grup mundial de la Copa Davis en l'any de debut com a país independent de Montenegro. En la primera eliminatòria del 2008 contra Rússia, Đoković va patir problemes de salud per culpa d'un grip i no va poder disputar el primer partit individual, va disputar el de dobles junt a Nenad Zimonjić i també el darrer individual davant Nikolai Davidenko però es va haver de retirar.

En l'edició de 2010, gràcies a ell, Sèrbia va obtenir la seva primera victòria en una eliminatòria del grup mundial. L'evolució en la competició no va acabar a quarts sinó que van accedir a la final després de superar els Estats Units (3-2), Croàcia (4-1) i la Repúcliaa Txeca (3-2). En la final, celebrada a Belgrad, Sèrbia va remuntar un 1-2 per imposar-se per 3-2. Đoković va guanyar els dos partits individuals que va disputar contra Gilles Simon i Gael Monfils. En total, set victòries individuals i cap derrota per liderar el seu país cap al títol. Tanmateix, el darrer enfrontament que decidia la final el va disputar el seu compatriota Viktor Troicki. En l'edició de 2011, Sèrbia va arribar a semifinals però fou superada per Argentina. Đoković va disputar el partit decisiu de l'eliminatòria contra Juan Martín Del Potro, però es va retirar a causa d'una lesió a l'esquena produïda durant la disputar del US Open. Aquesta va suposar la seva tercera derrota de la temporada 2011, la segona que es produïa a causa d'una retirada.

Entrenadors

Des de la tardor de 2005 fins el juny de 2006, Đoković fou entrenat per Riccardo Piatti, que dividia el seu temps entre ell i el croat Ivan Ljubičić. En diverses ocasions va intentar convénce'l perquè li dediqués tot el temps però Piatti ho va refusar. Seguidament va contractar l'ex-tennista eslovac Marián Vajda com a entrenador principal però paral·lelament també treballava amb altres professionals per millorar certs aspectes més específics del seu joc. Per exemple, a la primavera del 2007 va treballar les volees i el joc de xarxa amb l'australià Mark Woodforde i entre l'agost de 2009 i l'abril de 2010 va treballar amb l'estatunidenc Todd Martin per millorar la seva seqüència de servei, aquest darrer sense èxit. El juliol de 2010 va afegir al seu equip tècnic el nutricionista Igor Četojević, que li va recomonar la medicina xinesa i l'acupuntura. L'aspecte més important de la seva feina fou el descobriment que Đoković era celíac i no podia menjar gluten, provocant un canvi important en la seva dieta. Poc a poc es va sentir físicament més fort, ràpid i atlètic, i el seu joc s'en va veure beneficiat. El seu rendiment durant tota temporada següent (2011) va ser espectacular.

Palmarès: 38 (37−1)

Medaller
Tennis
Jocs Olímpics
Bronze	Pequín 2008	Individual masculí

Individual: 56 (37−19)

Llegenda (pre/post 2009) Grand Slams (6−4) Jocs Olímpics Bronze (1) Tennis Masters Cup / ATP World Tour Finals (2−0) ATP Masters Series / ATP World Tour Masters 1000 (14−10) ATP International Series Gold / ATP World Tour 500 Series (9−1) ATP International Series / ATP World Tour 250 Series (6−4)

Títols per superfície Dura (28−11) Gespa (1−2) Terra batuda (8−6) Moqueta (0−0)

Resultat	Núm.	Data	Torneig	Superfície	Oponent en la final	Marcador
Guanyador	1.	16 de juliol de 2006	Amersfoort, Països Baixos	Terra batuda	Nicolás Massú	7−6(5), 6−4
Finalista	1.	30 de juliol de 2006	Umag, Croàcia	Terra batuda	Stanislas Wawrinka	6−6(1), retirada
Guanyador	2.	2 d'octubre de 2006	Metz, França	Dura	Jürgen Melzer	4−6, 6−3, 6−2
Guanyador	3.	7 de gener de 2007	Adelaida, Austràlia	Dura	Chris Guccione	6−3, 6−7(6), 6−4
Finalista	2.	18 de març de 2007	Indian Wells, Estats Units	Dura	Rafael Nadal	2−6, 5−7
Guanyador	4.	1 d'abril de 2007	Miami, Estats Units	Dura	Guillermo Cañas	6−3, 6−2, 6−4
Guanyador	5.	6 de maig de 2007	Estoril, Portugal	Terra batuda	Richard Gasquet	7−6(7), 0−6, 6−1
Guanyador	6.	12 d'agost de 2007	Mont-real, Canadà	Dura	Roger Federer	7−6(2), 2−6, 7−6(2)
Finalista	3.	9 de setembre de 2007	US Open, Estats Units	Dura	Roger Federer	6−7(4), 6−7(2), 4−6
Guanyador	7.	14 d'octubre de 2007	Viena, Àustria	Dura	Stanislas Wawrinka	6−4, 6−0
Guanyador	8.	27 de gener de 2008	Open d'Austràlia, Austràlia	Dura	Jo-Wilfried Tsonga	4−6, 6−4, 6−3, 7−6(2)
Guanyador	9.	23 de març de 2008	Indian Wells, Estats Units	Dura	Mardy Fish	6−2, 5−7, 6−3
Guanyador	10.	11 de maig de 2008	Roma, Itàlia	Terra batuda	Stanislas Wawrinka	4−6, 6−3, 6−3
Finalista	4.	15 de juny de 2008	Queen's, Regne Unit	Gespa	Rafael Nadal	6−7(6), 5−7
Finalista	5.	3 d'agost de 2008	Cincinnati, Estats Units	Dura	Andy Murray	6−7(4), 6−7(5)
Finalista	6.	28 de setembre de 2008	Bangkok, Tailàndia	Dura (i)	Jo-Wilfried Tsonga	6−7(4), 4−6
Guanyador	11.	16 de novembre de 2008	Tennis Masters Cup, Xangai, Xina	Dura	Nikolay Davydenko	6−2, 7−5
Guanyador	12.	28 de febrer de 2009	Dubai, Emirats Àrabs Units	Dura	David Ferrer	7−5, 6−3
Finalista	7.	5 d'abril de 2009	Miami, Estats Units	Dura	Andy Murray	2−6, 5−7
Finalista	8.	19 d'abril de 2009	Montecarlo, Mònaco	Terra batuda	Rafael Nadal	3−6, 6−2, 1−6
Finalista	9.	3 de maig de 2009	Roma, Itàlia	Terra batuda	Rafael Nadal	6−7(2), 2−6
Guanyador	13.	10 de maig de 2009	Belgrad, Sèrbia	Terra batuda	Łukasz Kubot	6−3, 7−6(0)
Finalista	10.	14 de juny de 2009	Halle, Alemanya	Gespa	Tommy Haas	3−6, 7−6(4), 1−6
Finalista	11.	23 d'agost de 2009	Cincinnati (2)	Dura	Roger Federer	1−6, 5−7
Guanyador	14.	11 d'octubre de 2009	Pequín, Xina	Dura	Marin Čilić	6−2, 7−6(4)
Guanyador	15.	8 de novembre de 2009	Basilea, Suïssa	Dura (i)	Roger Federer	6−4, 4−6, 6−2
Guanyador	16.	15 de novembre de 2009	París, França	Dura (i)	Gaël Monfils	6−2, 5−7, 7−6(3)
Guanyador	17.	27 de febrer de 2010	Dubai (2)	Dura	Mikhail Youzhny	7−5, 5−7, 6−3
Finalista	12.	12 de setembre de 2010	US Open (2)	Dura	Rafael Nadal	4−6, 7−5, 4−6, 2−6
Guanyador	18.	10 d'octubre de 2010	Pequín (2)	Dura	David Ferrer	6−2, 6−4
Finalista	13.	7 de novembre de 2010	Basilea, Suïssa	Dura (i)	Roger Federer	4−6, 6−3, 1−6
Guanyador	19.	30 de gener de 2011	Open d'Austràlia (2)	Dura	Andy Murray	6−4, 6−2, 6−3
Guanyador	20.	26 de febrer de 2011	Dubai (3)	Dura	Roger Federer	6−3, 6−3
Guanyador	21.	20 de març de 2011	Indian Wells (2)	Dura	Rafael Nadal	4−6, 6−3, 6−2
Guanyador	22.	3 d'abril de 2011	Miami (2)	Dura	Rafael Nadal	4−6, 6−3, 7−6(4)
Guanyador	23.	1 de maig de 2011	Belgrad (2)	Terra batuda	Feliciano López	7−6(4), 6−2
Guanyador	24.	8 de maig de 2011	Madrid, Espanya	Terra batuda	Rafael Nadal	7−5, 6−4
Guanyador	25.	15 de maig de 2011	Roma (2)	Terra batuda	Rafael Nadal	6−4, 6−4
Guanyador	26.	3 de juliol de 2011	Wimbledon, Regne Unit	Gespa	Rafael Nadal	6−4, 6−1, 1−6, 6−3
Guanyador	27.	14 d'agost de 2011	Mont-real (2)	Dura	Mardy Fish	6−2, 3−6, 6−4
Finalista	14.	21 d'agost de 2011	Cincinnati (3)	Dura	Andy Murray	4−6, 0−3, retirada
Guanyador	28.	12 de setembre de 2011	US Open, Estats Units	Dura	Rafael Nadal	6−2, 6−4, 6−7(3), 6−1
Guanyador	29.	29 de gener de 2012	Open d'Austràlia (3)	Dura	Rafael Nadal	5−7, 6−4, 6−2, 6−7(5), 7−5
Guanyador	30.	1 d'abril de 2012	Miami (3)	Dura	Andy Murray	6−1, 7−6(4)
Finalista	15.	22 d'abril de 2012	Montecarlo (2)	Terra batuda	Rafael Nadal	3−6, 1−6
Finalista	16.	21 de maig de 2012	Roma (2)	Terra batuda	Rafael Nadal	5−7, 3−6
Finalista	17.	11 de juny de 2012	Roland Garros, França	Terra batuda	Rafael Nadal	4−6, 3−6, 6−2, 5−7
Guanyador	31.	13 d'agost de 2012	Toronto (3)	Dura	Richard Gasquet	6−3, 6−2
Finalista	18.	19 d'agost de 2012	Cincinnati (4)	Dura	Roger Federer	0−6, 6−7(7)
Finalista	19.	10 de setembre de 2012	US Open (3)	Dura	Andy Murray	6−7(10), 5−7, 6−2, 6−3, 2−6
Guanyador	32.	7 d'octubre de 2012	Pequín (3)	Dura	Jo-Wilfried Tsonga	7−6(4), 6−2
Guanyador	33.	14 d'octubre de 2012	Xangai, Xina	Dura	Andy Murray	5−7, 7−6(11), 6−3
Guanyador	34.	12 de novembre de 2012	ATP World Tour Finals, Londres, Regne Unit (2)	Dura (i)	Roger Federer	7−6(6), 7−5
Guanyador	35.	27 de gener de 2013	Open d'Austràlia (4)	Dura	Andy Murray	6−7(2), 7−6(3), 6−3, 6−2
Guanyador	36.	2 de març de 2013	Dubai (4)	Dura	Tomáš Berdych	7−5, 6−3
Guanyador	37.	21 d'abril de 2013	Montecarlo	Terra batuda	Rafael Nadal	6−2, 7−6(1)

Dobles: 2 (1−1)

Llegenda (pre/post 2009) Grand Slams (0−0) Tennis Masters Cup / ATP World Tour Finals (0−0) ATP Masters Series / ATP World Tour Masters 1000 (0−0) ATP International Series Gold / ATP World Tour 500 Series (0−0) ATP International Series / ATP World Tour 250 Series (1−1)

Títols per superfície Dura (0−1) Gespa (1−0) Terra batuda (0−0) Moqueta (0−0)

Resultat	Núm.	Data	Torneig	Superfície	Parella	Oponents en la final	Marcador
Finalista	1.	7 de gener de 2007	Adelaida, Austràlia	Dura	Radek Štěpánek	Wesley Moodie Todd Perry	4−6, 6−3, [13−15]
Guanyador	1.	13 de juny de 2010	Queen's, Regne Unit	Gespa	Jonathan Erlich	Karol Beck David Škoch	6−7(6), 6−2, [10−3]

Equips

Resultat	Núm.	Data	Torneig	Superfície	Equip	Oponents	Marcador
Finalista	1.	4 de gener de 2008	Copa Hopman, Perth, Austràlia	Dura	Jelena Janković	Serena Williams Mardy Fish	1−2
Guanyador	2.	3-5 de desembre de 2010	Copa Davis, Belgrad, Sèrbia	Dura	Nenad Zimonjić Janko Tipsarević Viktor Troicki	Gaël Monfils Michaël Llodra Arnaud Clément Gilles Simon	3−2
Finalista	3.	1 de gener de 2011	Copa Hopman (2)	Dura	Ana Ivanović	Bethanie Mattek-Sands John Isner	Renúncia per lesió

Períodes com a número 1

Núm.	Precedit per	Dates	Succeït per	Setmanes	Acumulat
1.	Rafael Nadal	04/07/2011 − 08/07/2012	Roger Federer	52	52
2.	Roger Federer	05/11/2012 − Present

Rivalitats

Đoković−Nadal

Rafael Nadal i Novak Đoković han coincidit un total de 34 ocasions amb avantatge per part de Nadal de 19 a 15. Đoković el supera sobre pista dura per 11-5, però perd 2-1 sobre gespa i 12-3 sobre terra batuda. Ha esdevingut una de les grans rivalitats de finals primera dècada del segle XXI, emergint com la principal després que ambdós han aconseguit superar Roger Federer, dominador indiscutible del rànquing individual masculí durant tota la dècada. De fet, molts mitjans anomenen aquest fita com a "trivalitat" perquè inclou les rivalitats entre els tres millors tennistes de la dècada (Federer, Nadal, Đoković). És l'únic tennista que ha aconseguit superar Nadal en més de deu ocasions i junts comparteixen el rècord del partit al màxim de tres sets més llarg de l'Era Open, 4 hores i 2 minuts en la semifinal del Masters de Madrid 2009. Fins l'any 2011, Nadal dominava clarament aquesta rivalitat en totes les superfícies, però després de l'espectacular temporada 2011, va aconseguir capgirar el resultat sobre pista dura i gespa, encara que sobre terra batuda, Nadal és un dels millors tennistes de la història. Fins la final del torneig de Wimbledon 2011, Đoković encara no havia pogut superar a Nadal en un Grand Slam després de cinc intents.

Núm.	Any	Torneig	Categoria	Superfície	Ronda	Guanyador	Resultat	Durada	Đoković	Nadal
1.	2006	Roland Garros	GS	Terra batuda	QF	Nadal	6−4, 6−4, retirada	1:54	0	1
2.	2007	Indian Wells	MS/1000	Dura	F	Nadal	6−2, 7−5	1:34	0	2
3.	2007	Miami	MS/1000	Dura	QF	Đoković	6−3, 6−4	1:37	1	2
4.	2007	Roma	MS/1000	Terra batuda	QF	Nadal	6−2, 6−3	1:41	1	3
5.	2007	Roland Garros	GS	Terra batuda	SF	Nadal	7−5, 6−4, 6−2	2:28	1	4
6.	2007	Wimbledon	GS	Gespa	SF	Nadal	3−6, 6−1, 4−1, retirada	1:41	1	5
7.	2007	Canadà	MS/1000	Dura	SF	Đoković	7−5, 6−3	1:51	2	5
8.	2007	Xangai	CM	Dura (i)	RR	Nadal	6−4, 6−4	1:44	2	6
9.	2008	Indian Wells	MS/1000	Dura	SF	Đoković	6−3, 6−2	1:28	3	6
10.	2008	Hamburg	MS/1000	Terra batuda	SF	Nadal	7−5, 2−6, 6−2	3:03	3	7
11.	2008	Roland Garros	GS	Terra batuda	SF	Nadal	6−4, 6−2, 7−6(3)	2:49	3	8
12.	2008	Queen's	Gold/500	Gespa	F	Nadal	7−6(6), 7−5	2:16	3	9
13.	2008	Cincinnati	MS/1000	Dura	SF	Đoković	6−1, 7−5	1:26	4	9
14.	2008	Jocs Olímpics, Pequín	JO	Dura	SF	Nadal	6−4, 1−6, 6−4	2:10	4	10
15.	2009	Copa Davis	CD	Terra batuda	1R	Nadal	6−4, 6−4, 6−1	2:28	4	11
16.	2009	Montecarlo	MS/1000	Terra batuda	F	Nadal	6−3, 2−6, 6−1	2:43	4	12
17.	2009	Roma	MS/1000	Terra batuda	F	Nadal	7−6(2), 6−2	2:03	4	13
18.	2009	Madrid	MS/1000	Terra batuda	SF	Nadal	3−6, 7−6(5), 7−6(9)	4:03	4	14
19.	2009	Cincinnati	MS/1000	Dura	SF	Đoković	6−1, 6−4	1:32	5	14
20.	2009	París	MS/1000	Dura (i)	SF	Đoković	6−2, 6−3	1:17	6	14
21.	2009	Londres	CM	Dura (i)	RR	Đoković	7−6(5), 6−3	1:58	7	14
22.	2010	US Open	GS	Dura	F	Nadal	6−4, 5−7, 6−4, 6−2	3:43	7	15
23.	2010	Londres	CM	Dura (i)	RR	Nadal	7−5, 6−2	1:52	7	16
24.	2011	Indian Wells	MS/1000	Dura	F	Đoković	4−6, 6−3, 6−2	2:25	8	16
25.	2011	Miami	MS/1000	Dura	F	Đoković	4−6, 6−3, 7−6(4)	3:21	9	16
26.	2011	Madrid	MS/1000	Terra batuda	F	Đoković	7−5, 6−4	2:17	10	16
27.	2011	Roma	MS/1000	Terra batuda	F	Đoković	6−4, 6−4	2:12	11	16
28.	2011	Wimbledon	GS	Gespa	F	Đoković	6−4, 6−1, 1−6, 6−3	2:28	12	16
29.	2011	US Open	GS	Dura	F	Đoković	6−2, 6−4, 6−7(3), 6−1	4:10	13	16
30.	2012	Open d'Austràlia	GS	Dura	F	Đoković	5−7, 6−4, 6−2, 6−7(5), 7−5	5:53	14	16
31.	2012	Montecarlo	MS/1000	Terra batuda	F	Nadal	6−3, 6−1	1:18	14	17
32.	2012	Roma	MS/1000	Terra batuda	F	Nadal	7−5, 6−3	2:20	14	18
33.	2012	Roland Garros	GS	Terra batuda	F	Nadal	6−4, 6−3, 2−6, 7−5	3:55	14	19
34.	2013	Montecarlo	MS/1000	Terra batuda	F	Đoković	6−2, 7−6(1)	1:52	15	19

Đoković−Federer

Roger Federer i Đoković s'han enfrontat 29 vegades de les quals Đoković només n'ha guanyat 13. Federer lidera la rivalitat sobre pista dura (12-10) i gespa, tot i que només s'han enfrontat en una ocasió sobre gespa, i sobre terra batuda estan empatats a 3. En el US Open han coincidit en cinc ocasions consecutives, entre elles la primera final de Đoković en un Grand Slam, perdent les tres primeres i guanyant les dues següents. La magnífica ratxa que va realitzar Đoković durant l'inici de la temporada 2011 va finalitzar amb una derrota davant Federer a les semifinals del Roland Garros després de 41 victòries consecutives. És el segon tennista amb més victòries sobre Federer després de Nadal.

Núm.	Any	Torneig	Categoria	Superfície	Ronda	Guanyador	Resultat	Durada	Đoković	Federer
1.	2006	Montecarlo	MS/1000	Terra batuda	1R	Federer	6−3, 2−6, 6−3	1:49	0	1
2.	2006	Copa Davis	CD	Dura (i)	1R	Federer	6−3, 2−6, 6−3	1:58	0	2
3.	2007	Open d'Austràlia	GS	Dura	4R	Federer	6−2, 7−5, 6−3	1:50	0	3
4.	2007	Dubai	Gold/500	Dura	QF	Federer	6−3, 6−7(6), 6−3	2:03	0	4
5.	2007	Canadà	MS/1000	Dura	F	Đoković	7−6(2), 2−6, 7−6(2)	2:13	1	4
6.	2007	US Open	GS	Dura	F	Federer	7−6(4), 7−6(2), 6−4	2:24	1	5
7.	2008	Open d'Austràlia	GS	Dura	SF	Đoković	7−5, 6−3, 7−6(5)	2:26	2	5
8.	2008	Montecarlo	MS/1000	Terra batuda	SF	Federer	6−3, 3−2, retirada	1:12	2	6
9.	2008	US Open	GS	Dura	SF	Federer	6−3, 5−7, 7−5, 6−2	2:44	2	7
10.	2009	Miami	MS/1000	Dura	SF	Đoković	3−6, 6−2, 6−3	1:46	3	7
11.	2009	Roma	MS/1000	Terra batuda	SF	Đoković	4−6, 6−3, 6−3	2:11	4	7
12.	2009	Cincinnati	MS/1000	Dura	F	Federer	6−1, 7−5	2:07	4	8
13.	2009	US Open	GS	Dura	SF	Federer	7−6(3), 7−5, 7−5	2:34	4	9
14.	2009	Basilea	Gold/500	Dura (i)	F	Đoković	6−4, 4−6, 6−2	2:11	5	9
15.	2010	Canadà	MS/1000	Dura	SF	Federer	6−1, 3−6, 7−5	2:22	5	10
16.	2010	US Open	GS	Dura	SF	Đoković	5−7, 6−1, 5−7, 6−2, 7−5	3:44	6	10
17.	2010	Xangai	MS/1000	Dura	SF	Federer	7−5, 6−2	1:42	6	11
18.	2010	Basilea	Gold/500	Dura (i)	F	Federer	6−4, 3−6, 6−1	1:55	6	12
19.	2010	Londres	CM	Dura (i)	SF	Federer	6−1, 6−4	1:21	6	13
20.	2011	Open d'Austràlia	GS	Dura	SF	Đoković	7−6(3), 7−5, 6−4	3:00	7	13
21.	2011	Dubai	Gold/500	Dura	F	Đoković	6−3, 6−3	1:12	8	13
22.	2011	Indian Wells	MS/1000	Dura	SF	Đoković	6−3, 3−6, 6−2	2:07	9	13
23.	2011	Roland Garros	GS	Terra batuda	SF	Federer	7−6(5), 6−3, 3−6, 7−6(5)	3:39	9	14
24.	2011	US Open	GS	Dura	SF	Đoković	6−7(7), 4−6, 6−3, 6−2, 7−5	3:51	10	14
25.	2012	Roma	MS/1000	Terra batuda	SF	Đoković	6−2, 7−6(4)	1:39	11	14
26.	2012	Roland Garros	GS	Terra batuda	SF	Đoković	6−4, 7−5, 6−3	2:05	12	14
27.	2012	Wimbledon	GS	Gespa	SF	Federer	6−3, 3−6, 6−4, 6−3	2:19	12	15
28.	2012	Cincinnati	MS/1000	Dura	F	Federer	6−0, 7−6(7)	1:20	12	16
29.	2012	Londres	CM	Dura (i)	F	Đoković	7−6(6), 7−5	2:14	13	16

Trajectòria

Individual

Torneig	2004	2005	2006	2007	2008	2009	2010	2011	2012	2013	Títols	G − P
Open d'Austràlia	A	1R	1R	4R	G	QF	QF	G	G	G	4 / 9	39 – 5
Roland Garros	A	2R	QF	SF	SF	3R	QF	SF	F		0 / 8	31 – 8
Wimbledon	A	3R	4R	SF	2R	QF	SF	G	SF		1 / 8	32 – 7
US Open	A	3R	3R	F	SF	SF	F	G	F		1 / 8	39 – 7
Jocs Olímpics	A	No celebrat			3r	No celebrat			4t	NC	0 / 2	9 – 3
ATP World Tour Finals	A	A	A	RR	G	RR	SF	RR	G		2 / 6	14 – 9
Victòries / derrotes	2−3	11−11	40−18	68−19	64−17	78−19	61−18	70−6	75−12			469 − 123
Rànquing a final d'any	186	78	16	3	3	3	3	1	1
Llegenda: G: Guanyador; F: Finalista; SF: Semifinalista; QF: Quarts de final; Q: Qualificació; A: Absent; RR: Round Robin

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Novak Đoković

• Web oficial (anglès)
• Novak Đoković a l'ATP (anglès)
• Novak Đoković a la International Tennis Federation (anglès)
• Novak Đoković a la Copa Davis (anglès)
• Galeria de fotografies
• www.olympic.org - Novak Đoković
• sports-reference.com - Novak Đoković