Nowruz

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Nowruz
Nom Nowruz
Nom oficial نوروز
Informació Festa de cap d'any
Religió Islam, Zoroastrisme
Celebrat a Iran Iran
Turquia Turquia
Azerbaidjan Azerbaidjan
Afghanistan Afganistan
Turkmenistan Turkmenistan
Kirguizistan Kirguizistan
Tadjikistan Tadjikistan
Uzbekistan Uzbekistan
Kurdistan Kurdistan
Pakistan Pakistan
Síria Síria

El Nowruz[1] és l'any nou del calendari persa, que se celebra a l'Iran coincidint amb l'equinocci de la primavera. A més de a l'Iran, el Nowruz se celebra en altres territoris que van rebre la influència de la cultura persa, com l'Azerbaidjan, Turkmenistan, Tadjikistan, Uzbekistan, Afganistan i Kazakhstan.

La festivitat del Nowruz, que significa 'nou dia', és a l'origen una celebració agrícola de culte a la fertilitat. No obstant això, la majoria de les cerimònies de Nowruz tenen les seves arrels en la religió zoroastriana, sorgida a l'Iran fa uns 3000 anys. El zoroastrisme o mazdeisme creu en dos déus antagonistes, Ahura Mazda, déu del bé i la llum, i Angra Mainyu, déu del mal i la foscor. La lluita entre els dos es resol amb la victòria d'Ahura Mazda i el triomf de la llum.

L'arribada de l'any nou persa, que coincideix amb el primer dia de la primavera, representa el final de la foscor hivernal i el renaixement de la llum i la fertilitat. Per simbolitzar l'inici del nou cicle vital, els iranians netegen a consciència la casa en els dies anteriors al Nowruz.

Poques hores abans que entri l'any nou, les famílies es reuneixen al voltant d'una taula amb set objectes o fruits el nom dels quals comença en farsi per s (com les llavors de blat o de llenties germinades, sabzeh), els quals representen el renaixement, la salut, l'alegria, la prosperitat, la felicitat, la paciència i la bellesa. També es col·loquen sobre la taula un Alcorà, un mirall i una peixera amb peixos de colors, garantia de bona sort. Als carrers, s'encenen fogueres, es canta i s'acompanya a Hajji Firuz, un personatge de cara negra que dansa al so de tambors i panderetes portadors de bons auguris.

En els 13 dies següents, durant els quals les escoles romanen tancades, els menors de cada família estrenen vestits i es dediquen a visitar oncles i avis, que els fan regals o els lliuren alguns diners. A més, és també costum que els adults s'apropin a saludar a casa dels seus familiars, veïns i amics.

El tretzè dia,sizadh Bédar, últim de les celebracions, les famílies van al camp per preparar un dinar a l'aire lliure. Les llavors germinades es tiren a un riu o un rierol, però abans s'han fet petits nusos en les tiges. Cada nus representa un desig per al nou any i s'espera que, si el corrent els desfà, es compleixin.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nowruz
  1. També es pot trobar escrit com a Nouruz, Norouz, Norooz, Narooz, Nawru, Nauruz, Nawroz, Noruz, Nohrooz, Novruz, Nauroz, Navroz, Naw-Rúz, Nowroj, Navroj, Nevruz, Наврӯз, Newroz, Navruz, Navrez, Nooruz, Nauryz, Nevruz, Nowrouz, ნავრუზი (georgià), नवरेह (caixmir), નવરોઝ (Parsi Gujarati)