Nucli intern

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Esquema de la Terra des del nucli a l'exosfera. Parcialment a escala.

El nucli intern de la Terra, la part més interna i calenta segons estudis sismològics, és una esfera principalment sòlida d'uns 1.216 quilòmetres de radi, o un 70% del de la Lluna. Es creu que consisteix en un aliatge de ferro i níquel, i que podria tenir una temperatura similar a la de la superfície del Sol (aproximadament 5.778 K (5505 °C).[1]

L'existència d'un nucli intern, diferenciat del nucli extern líquid va ser descoberta el 1936 per la sismòloga Inge Lehmann[2] utilitzant observacions d'ones sísmiques generades per terratrèmols.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. E. R. Engdahl. «Differential PkiKP travel times and the radius of the core». Geophys. J. R. Astr. Soc., vol. 40, 3, 1974, pàg. 457–463. DOI: 10.1111/j.1365-246X.1974.tb05467.x.
  2. Edmond A. Mathez. EARTH: INSIDE AND OUT. American Museum of Natural History, 2000.