Nueva Ecija

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Província de Nueva Ecija
Ph locator map nueva ecija.png
País/Regió històrica Flag of the Philippines.svg Filipines
Regió:
• Capital:
Central Luzon
Palayan
Superfície 5.751,3 km²
Població (2007)
  • Densitat
1,853,853 hab.
322,34 hab/km²
Coordenades nd

Nueva Ecija (PSGC:[1] 034900000; ISO 3166-2:PH) és una província de l'interior de Filipines, a la regió de Central Luzon. La seva capital és Palayan. Nueva Ecija té fronteres amb les províncies de Bulacan, Pampanga, Tarlac, Pangasinan, Nueva Vizcaya i Aurora.

Història[modifica | modifica el codi]

Nueva Ecija fou creada com una comandància militar el 1777 pel Governador General Narcís Claveria, amb capital a Josean, a Baler (Actualment part de la província d'Aurora). Formalment era part de la província de Pampanga. La seva àrea va començar formant tota l'illa de Luzon. Segons recursos espanyols a les Filipines, el govern espanyol reconeixia dues colònies a l'Àsia Sud-oriental, les Islas Filipinas i Nueva Écija. La pobresa era l'única raó per la qual Nueva Ecija no fos reconeguda com un país separat de les Filipines pel reialme d'Espanya. Des de l'any 1777 al 1917, el territori de Nueva Ecija estava subdividit i va donar lloc a la creació de noves províncies. La Província de Tayabas (avui en dia, Aurora i Quezon), les províncies de Palanan (avui, Isabela, Cagayan, Nueva Vizcaya, el territori que va esdevenir la província de Quirino i la província de Manila, al nord de la província de Tondo, al 1867.

El nom de la província prové de la ciutat de la Província de Sevilla, Écija.

Al 1896, Nueva Écija va esdevenir una de les primeres províncies que es van revoltar contra el domini espanyol i una de les províncies que van declarar la seva independència al 1989.

Durant la Segona Guerra Mundial l'exèrcit japonès va prendre la província al 1942. El 29 de març del 1942, sota el lideratge de Luis Taruc, els Hukbalahap (l'exèrcit de Hukbo ng Bayan Laban sa Hapon-People) es van organitzar a Sitio Bawit, Barrio San Julian, a la ciutat de Cabiao. Fou el braç armant del Partido Komunista ng Pilipinas que va organitzar la resistència dels filipins. Al 1945, soldats filipins i estatunidencs van alliberar Nueva Ecija, amb l'ajuda dels guerrillers filipins. El 30 de gener de 1945, els rangers de l'exèrcit estatunidenc, els escoltes de l'Alamo i les guerrilles filipines van fer un raid per a alliberar els civils aliats i els presoners de guerra a Cabanatuan: van rescatar a 516 persones. El rescat encara avui és commemorat a Talavera (Filipines).

Geografia[modifica | modifica el codi]

Física[modifica | modifica el codi]

La província és la majoria del centre de l'illa de Luzon. La seva àrea comença als pantans del sud-oest propers a la frontera amb Pampanga. Cal destacar les montanyes de Sierra Madre, a l'est, i les de Caraballo, al nord.

Política[modifica | modifica el codi]

La província està dividida en quatre districtes electorals i té 27 municipis i 5 ciutats.

Districtes de Nueva Ecija

Ciutats[modifica | modifica el codi]

Municipis[modifica | modifica el codi]

Política[modifica | modifica el codi]

Actuals oficials del govern[modifica | modifica el codi]

Governador: Aurelio M.Umali

Vice Governador: Gp Padiernos

Representants al Congrés

1st Districte: Josefina Joson
2nd Districte: Joseph Violago
3rd Districte: Czarina D. Umali
4th Districte: Rodolfo W. Antonino

Gent, llengua i cultura[modifica | modifica el codi]

Nueva Ecija, el segle XX fou un lloc d'assentament de milers d'immigrants de les províncies veïnes com Pampanga, Tarlac, Bulacan, Pangasinan i Ilocos. Avui, els Novoecijans són descendents d'aquests colonitzadors i molts encara conserven tradicions pròpies que mostren que provenen d'altres províncies. Un 77 % de la gent parla tagàlog com a primera llengua. També es parla pampangà, Pangasinà i l'Ilocà, sobretot a les ciutats i pobles del nord i del sud. Hi ha petites comunitats d'ilongots a les muntanyes Carabllo i a les muntanyes de Sierra Madre, a més a més d'agtes o negritos.

Hi ha festes importants al maig i al juny. Al maig se celebra la festa del patró dels pagesos, sant Isidre. També hi ha una festa destacada a la ciutat d'Aliaga, per a celebrar a sant Joan apòstol.

Economia[modifica | modifica el codi]

Nueva Ecija es considera com la principal província en la producció d'arròs de les Filipines. A més a més, lidera la producció de cebes. És una província principalment agrària, ja que el seu sòl és ric. Es cultiva arròs, cebes, hortalisses i canya de sucre.

Indústries importants[modifica | modifica el codi]

Nueva Ecija és el principal productor agrari de les Filipines. Les indústries agràries principals són l'arròs i les cebes. Sovint s'anomena a Nueva Ecija com el "Graner d'arròs de les Filipines". També es produeix mango, calamansi, plàtans, alls i hortalisses. La ciutat de Bongabon, a l'est de la província, als peus de les muntanyes Sierra Madre i les seves veïnes, Laur i Rizal són els majors productors de cebes i alls. Bongabon és anomenada la capital de la ceba de les Filipines.

Hi ha granges d'aus de corral a moltes ciutats. També d'ànecs. La producció d'ous és important. Al juny del 2008 també va rebre el títol de la "capital de la llet de les Filipines". Es fa llet de les vaques, els carabaos i els búfals.[2]

Hi ha dipòsits minerals. S'extreu coure i manganès a General Tinio, Carranglan i Pantabangan. Es diu que hi ha or a prop de Carranglan i Palayan.

Hi ha indústries de tricicles "sidecars", sobretot a Santa Rosa.

El sector serveis també és destacat a la província: Educació i sanitat.

Turisme[modifica | modifica el codi]

Nueva Ecija és la província més gran de l'Illa de Luzon i de les Filipines.

Monuments històrics[modifica | modifica el codi]

  • Gapan. La primera missió dels agustins fou fundada a Gapan. És una església catòlica d'estil bizantí, construïda entre el 1856 i el 1872.
  • Barri històric Labi (Bongabon): Hi ha la casa de repòs de la família Quezon.
  • Tabacalera de San Isidro. En ella es pot veure els cent anys d'opressió (1782-1882) que van patir els pobladors, quan la província va esdevenir el centre de producció de tabac de la colònia.
  • Estàtua del General Luna (Cabanatuan City). Estàtua de l'heroi filió, el General Antonio Luna a cavall a la plaça davant la catedral. L'estàtua està on van assassinar a l'heroi el 1899.
  • Apolinario Mabini Marker (Cupayo): Lloc a on els americans van arrestar l'heroi filipi, Apolinario Mabini el 10 de desembre del 1899.
  • Wright Institute de San Isidro. Una de les primeres altes escoles establides fora de la ciutat de Manila en el període de colonització estatunidenca.
  • Dalton Pass. A Capintalan, Carranglan. Una àrea de cinc hectàrees en la que hi ha un monument del General Dalton i una torre que marca la frontera entre les províncies de Nueva Ecija i Nueva Vizcaya. També hi ha un memorial de la Segona Guerra Mundial
  • Camp Pangatian (Cabanatuan City). Fou un camp de concentració dels japonesos per a tancar-hi els presoners aliats de la Segona Guerra Mundial. És una destinació popular per als veterans d'aquesta guerra.

Destinacions culturals[modifica | modifica el codi]

  • Esglésies de Nampicuan, Carranglan i Pantabangan. Esglésies en ruïnes. Arquitectura de les missions.

Destinacions naturals[modifica | modifica el codi]

  • Minalungao Park: Declarat Parc Nacional. Grans. Sobretot destaca el riu Penaranda, els seus penya-segats i les formacions rocalloses que ha provocat.
  • General Luna Falls (Rizal): Al peu de Sierra Madre, Rizal és una de les zones que té més tresors, entre els quals destaquen unes cascades.
  • Mont Olivete (Bongabon): Una muntanya amb una església que està freqüentada per pelegrins. També hi ha una font que té fama de ser medicinal.
  • Gapintalan (Carranglan): Fou un lloc estratègic durant la Segona Guerra Mundial. És un lloc mantingut per una comunitat tribal d'ifugao. Vall de Cagayan.
  • Palaspas Falls (San Jose City). Ideal per pícnics i banys, sobretot a l'estiu.
  • Gabaldon Falls (Gabaldon). Caigudes d'aigua.

Religió[modifica | modifica el codi]

  • Església de Penaranda. Edificada el 1869 pel frare Florentino Samonte.

Museus[modifica | modifica el codi]

  • Museu de l'agricultura (CLSU).
  • Museu dels Peixos (CLSU). Col·leccions de peixos d'aigua dolça tropical.

Festes[modifica | modifica el codi]

  • Taong Putik Festival d'Aliaga. Se celebra Sant Joan.
  • Holy Week Rituals de Puncan.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. [enllaç sense format] http://www.nscb.gov.ph/activestats/psgc/province.asp?provcode=034900000&regName=REGION%20III%20(Central%20Luzon)
  2. TV Patrol North Central Luzon

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nueva Ecija

Coord.: 15° 35′ 0″ N, 121° 0′ 0″ E / 15.58333,121.00000