Nuevo Mester de Juglaría

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Nuevo Mester de Juglaría
El Mester en viu a Esquivias el 7 de juliol de 2007
El Mester en viu a Esquivias el 7 de juliol de 2007
Dades biogràfiques i tècniques
Altres noms Clan 5
Lloc d'origen Segòvia, Castella i Lleó
Gènere(s) cançó, folk
Anys en actiu quasi 40 (des de 1969)
Discogràfiques Fonogram
Universal
Influències Joaquín Díaz
Agapito Marazuela
Velasco
La Tuna de Pizarrín
Artistes relacionats Al Tall
La Musgaña
w:es:Los Sabandeños
Lujuria
Urbàlia Rurana
Lloc web oficial www.NuevoMesterdeJuglaria.com
Membres
Luis Martín (veu i bandúrria)
Fernando Ortiz (veu, guitarra i dolçaina)
Rafael San Frutos (veu i guitarra)
Paco García (veu i baix elèctric)
Llanos Monreal (veu, guitarra i percussió)
Jesús Martín (llaüt i veu)
Álvaro Mendía (teclats)
Membres anteriors
Marián Nieto (veu)
Javier Castro (veu)
Milagros Olmos (veu)
Rafa Berzal (bateria)
César Colom (bateria)
César de Frutos (bateria)
Rodrigo Muñoz (bateria)
Instruments destacats
dolçaina, llaüt

Nuevo Mester de Juglaría és un conjunt musical de folk castellanolleonès originat a Segòvia en 1969 i encara en actiu, equiparable a grups com Al Tall en la utilització de la música popular com a llenguatge d'actualitat a la manera de la Riproposta italiana.[1] Originàriament anomenats Clan 5, van ser rebatejats pel locutor de la COPE Juan Pedro Aguilar en afirmar que sonaven «com un nou mester de joglaria».

La seua obra més coneguda és la cantata Los Comuneros (adaptació del poema èpic de Luis López Álvarez que narra, en forma de romanç, els fets històrics del segle XVI) de la qual la peça final (Castilla: canto de esperanza) és considerada himne no oficial de Castella pel nacionalisme castellà.[2] El grup també compta en la seua trajectòria amb molts altres treballs monogràfics sobre temes tan castellans com el vi, el porc[3] o el Duero.

Cronologia[modifica | modifica el codi]

Paco Mester en viu a Castelló
Luis Martín en viu a Castelló
Llanos Monreal a Castelló

Els Clan 5 van debutar el 16 de novembre de 1969 a Madrid en un festival de nous valors de la música folk: llavors el grup estava format per Luis Martín, Rafael San Frutos, Fernando Ortiz, Marián Nieto i Milagros Olmos, formació inaugural que guanyaria el certamen amb el Romance del Conde de Lara. Arran d'això van fer una primera aparició radiofònica en la COPE, dins del programa Hombres dos mil de Juan Pedro Aguilar, el qual passaria a la història del grup en rebatejar-lo amb el nom definitiu després de mostrar reticència a usar aquell altre. Així, el Nuevo Mester de Juglaría es va comprometre a col·laborar en ràdio i hagué de fitxar un baixista: Francisco García, habitual dels assaigs del grup, ocuparia el lloc i passaria a ser conegut com a Paco Mester.

La primera actuació pagada del nou Mester va tindre lloc el 4 de gener de 1970 en la festa del Círculo Logroñés, on van compartir cartell amb l'emergent Julio Iglesias, que acabava de guanyar el Festival de la Canción de Benidorm: els segovians havien d'interpretar quatre peces, però com que Iglesias -que estava més atent a l'aparició televisiva del seu ídol, Raphael, que a la seua pròpia actuació- al final no va aparéixer, en tocaren sis per sis mil pessetes; l'endemà obtindrien la primera crítica en premsa. Llavors, en trobar-se estudiant a Madrid actuaven sovint als diferents escoles de la Complutense fins que van guanyar el Patio Folk, un certamen de música popular organitzat per la sala Patio de Reyes, que els valgué un contracte amb la discogràfica que editava els discs de Nino Bravo, Fonogram, el director de la qual era membre del jurat; per això, durant els primers vint-i-cinc anys de carrera tots els seus discs durien el segell de Philips: el primer, Romances y canciones populares, de l'any 1971.

Fernando Ortiz amb la dolçaina

Els components del grup començaren a fer recerca etnomusical per terres castellanes a la manera de la que ja havia fet Joaquín Diaz (màxima figura de la música popular en aquell temps) o de la que farien més tard a terres valencianes Vicent Torrent i companyia per a la Fonoteca de Materials: la primera cançó recollida (que més avant seria enregistrada com a Jota de los pollos) els la va cantar l'àvia del baixista en Aldeonsancho. Durant esta primera etapa d'arreplegada de jotes, mayos i romanços populars van conèixer l'etnomusicòleg segovià Agapito Marazuela, que els influïria durant tota la seua trajectòria.[4]

En 1977 Fernando Ortiz se'n va anar a fer el servici militar i el grup es va vore en l'obligació de trobar-li un substitut temporal: Javier Castro (fundador, junt amb Pedro Piqueras, del duo Carcoma); en llicenciar-se Ortiz, el conjunt va decidir mantindre ambdós músics i passava de sis a set components. El 6 de desembre del 78, el Mester va actuar junt amb Jarcha (els de Libertad sin ira) durant la retransmissió de RNE del referèndum sobre la Constitució en un programa especial que va durar tota la nit.

Al llarg de la seua trajectòria, el conjunt ha rebut diversos guardons: el més important per a ells, el XI Premio Nacional de Folklore Agapito Marazuela; a banda, van ser nomenats Castellanos de Pro l'any 2004 pel partit Tierra Comunera i han sigut pregoners de les festes de la seua ciutat i de Villalar, on els van dedicar un carrer.[5] Recentment, en juliol de 2004 van actuar en el Fòrum de Barcelona[6] i en octubre de 2007 a Castelló de la Plana.[7]

Discografia[modifica | modifica el codi]

any títol discogràfica comentaris
1971 Romances y canciones populares Fonogram gravat en directe amb només quatre pistes i dos micros
1972 Levántate, niña Fonogram l'únic disc senzill del grup, amb Eres nogal, roble y pino en la cara 2
1973 Romances y canciones populares (vol. II) Fonogram arranjaments de Manuel Gas
1974 Romances y canciones populares (vol. III) Fonogram amb La jota de Chatún
1975 Romance de «El Pernales» Fonogram inclou el Canto de segadores
1975 Segovia viva Fonogram material fonogràfic d'Agapito Marazuela i d'altres
1976 Los Comuneros Fonogram la seua obra clau, precursora de Quan el mal ve d'Almansa...
1977 Párate y te contaré Fonogram dedicat a la sociologia religiosa
1978 10 años de canción tradicional Fonogram en viu amb dotze cançons clàssiques i dotze de noves
1980 Contentos estamos Fonogram amb el romanç La loba parda
1982 A bombo y platillo Fonogram amb el Romance del soldado
1984 El dia de la función Fonogram amb peces del cançoner popular d'Agapito
1986 Coplas del tio Sidín Fonogram encara inèdit en CD, inclou la Jota del Mester
1988 Para bailar Fonogram adreçat a la xicalla i dirigit per Javier Iturralde
1990 La voz del vino Fonogram monogràfic sobre el vi basant-se en un romanç de cego
1992 Plaza Mayor Fonogram inclou De paloteos i una peça original dedicada a Perico Delgado
1994 25 aniversario Fonogram doble recopilatori amb les millors cançons, algunes d'elles regravades
1996 Todos en un Cantar Fonogram selecció de cançons populars amb col·laboracions il·lustres
1998 Del romancero segoviano Fonogram romanços de la seua província editats amb ajuda institucional
2001 A tí, querido cochino Universal monogràfic sobre el porc amb lletres d'Ignacio Sanz
2004 Los Comuneros, 25 años después Universal nova versió, estesa i en viu de la cantata de 1976
2007 Todo Duero Universal monogràfico sobre el riu Duero

A més a més, existixen diferents recopilatoris de fins a tres compactes amb etapes selectes de la discografia del grup.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. AlTall.org missatge de benvinguda on es comparen amb el Mester
  2. (castellà) Wikipedia Canto de esperanza
  3. (castellà) MadridMusic.com El Mester encumbra a la musa marrana
  4. (castellà) El Adelantado de Segovia El Nuevo Mester consigue el Premio Agapito Marazuela
  5. (castellà) NuevoMesterdeJuglaría.com Anecdotario
  6. (català) Barcelona2004.org fitxa de l'event
  7. (castellà) Castelló Cultural fitxa de l'event

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Aldea, José: Nuevo Mester de Juglaría: 25 años de canción tradicional [1969-1994] (Edyse Ediciones Musicales S.L 1994, Madrid) D.Legal M. 22.683-1995.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nuevo Mester de Juglaría