Numerals en català

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els numerals en català són els determinants usats per expressar quantitats conegudes, a diferència dels indefinits, que fan referència a xifres menys concretes. Existeixen diferents tipus de numerals en català: cardinals, ordinals, multiplicadors, partitius i col·lectius (si bé molts d'aquests no són determinants sinó substantius que expressen el mateix concepte). Exceptuant aquests darrers, tots els numerals són infinits, com les xifres a què es refereixen.

Cardinals[modifica | modifica el codi]

Les formes bàsiques del numerals cardinals són les següents:

Unitats Desenes Altres
Xifra Cardinal Xifra Cardinal Xifra Cardinal Xifra Cardinal
1 un/u 11 onze 10 deu 0 zero
2 dos 12 dotze 20 vint 100 cent
3 tres 13 tretze 30 trenta 1.000 mil
4 quatre 14 catorze 40 quaranta 106 un milió
5 cinc 15 quinze 50 cinquanta 109 un miliard
6 sis 16 setze 60 seixanta 1012 un bilió
7 set 17 disset 70 setanta 1018 un trilió
8 vuit 18 divuit 80 vuitanta 1024 un quadrilió
9 nou 19 dinou 90 noranta 1030 un quintilió
Variacions[1]
Xifra Valencià Balear Septentrional
8 huit
17 dèsset desset* desasset
18 díhuit devuit desavuit
19 dènou/dèneu denou* desanou
80 huitanta
* També en alguerès[2]

El cardinal un (i els seus derivats) pren la forma reduïda u com a substantiu per referir-se a la xifra i al nombre 1, i quan s'utilitza amb valor d'ordinal: l'u de maig (el primer dia de maig), la pàgina trenta-u (la trenta-unena pàgina).

Les formes del 17 al 19 estan compostes per l'al·lomorf di-, o de-, com a simplificació de deu. Les desenes a partir del 30 presenten la terminació -nta.

Les potències decimals són noms col·lectius que formen part del sistema de numeració. Les més usuals són: milió, bilió (un milió de milions) i trilió (un milió de bilions). D'ús més restringit és miliard (mil milions) que equival al billion anglosaxó, terme que sovint genera confusió. Altres potències són formacions cultes poc habituals: quadrilió, quintilió, sextilió, septilió, etc.

En la resta de casos els numerals tenen formes compostes. Del 21 al 29 van coordinats amb la conjunció i: vint-i-un, ..., vint-i-nou. Del 31 al 99, i les centenes (200 al 900), són juxtaposats amb un guionet: trenta-un, ..., noranta-nou, ..., dos-cents, ..., nou-cents. En els altres casos no hi ha guionet: cent dos (102), dos mil (2.000), cent vint-i-dos (122), dos mil dos-cents vint-i-dos (2.222).

Flexió dels cardinals[modifica | modifica el codi]

Xifra Masculí Femení
1 un una
2 dos dues
21 vint-i-un vint-i-una
22 vint-i-dos vint-i-dues
100 cent cent
200 dos-cents dues-centes
300 tres-cents tres-centes
2000 dos mil dues mil

En la majoria de casos els cardinals no tenen flexió de gènere i nombre. En són excepcions l'1, el 2 i el 100, i els seus derivats.

El cardinal un és inherentment singular, però pot adoptar una forma plural en cas que especifiqui un substantiu pluralia tantum (com ara uns pantalons).

El cardinal dos (i els seus derivats) s'utilitza de forma invariable també pel femení en alguns parlars.

Els cardinals presenten flexió de nombre quan s'utilitzen com a substantius: dosos, tresos, quatres... (apostar amb un trio de cincs). Però en canvi, són invariables quan es refereixen a hores o anys (són les vuit, durant la dècada dels seixanta).

Ordinals[modifica | modifica el codi]

Abreviatura Ordinal Valencià Alternatiu
llatinitzat
1r primer prim
2n segon
3r tercer terç
4t quart
cinquè cinqué quint
sisè sisé sext
setè seté sèptim
vuitè huité octau
novè nové
10è desè desé dècim
11è onzè onzé
21è vint-i-unè vint-i-uné
35è trenta-cinquè trenta-cinqué
100è centè centé centèsim
1000è milè milé mil·lèsim

Els numerals ordinals presenten unes formes específiques per als quatre primers, i la resta es formen a partir del cardinal corresponent amb el sufix , o en valencià.

La pronúncia del sufix sol ser amb e oberta en català central i septentrional, vocal neutra en balear, i e tancada en català occidental. L'Acadèmia Valenciana de la Llengua ha adoptat la grafia amb accent agut.

Com a adjectius, presenten variació de gènere i nombre: primer/primera/primers/primeres, ..., onzè/onzena/onzens/onzenes, ...

Els ordinals llatinitzats es mantenen en el llenguatge col·loquial. En registres formals s'utilitzen les formes regulars, tret d'algunes expressions concretes (la quinta essència), o com a substantius cultes referits a intervals musicals (p. ex. octava) o combinacions de versos.

Els ordinals poden anar posposats al nom, però normalment s'hi posen davant: el segon dia o el dia segon.

Com a abreviatura s'utilitza la xifra corresponent i l'última lletra de l'ordinal, en el cas del singular (1r, 1a, 5è, 5a), i les dues últimes lletres en el cas del plural (1rs, 1es, 5ns, 5es). Darrere de noms propis i de segles, i davant d'esdeveniments periòdics, se solen utilitzar xifres romanes amb valor d'ordinals: Pere IV (Pere quart), XIX Concurs de castells (dinovè concurs).

Es pot utilitzar el cardinal amb valor d'ordinal, sobretot posposats a noms propis a partir de l'onzè, i quan es pot pressuposar l'existència del nom número: Joan XXIII (Joan vint-i-tres), la fila [número] sis.

Partitius[modifica | modifica el codi]

Per als numerals partitius s'utilitzen els ordinals corresponents, amb l'excepció del segon: mig, mitja, mitjos, mitges (1/2). Com a partitius s'utilitza exclusivament la forma llatinitzada terç (1/3), i preferentment les formes dècim (1/10), centèsim (1/100) i mil·lèsim (1/1.000).

Els partitius tenen una funció nominal, excepte mig que funciona com a especificador nominal i com a substantiu pot ser també meitat.

A partir de terç és freqüent la construcció amb l'ordinal femení seguit de part o fracció: una quarta part de pastís, una dècima [fracció] de segon.

Col·lectius[modifica | modifica el codi]

Els numerals col·lectius s'expressen amb l'ordinal femení: una dotzena d'ous, una cinquantena de persones. Per a nombres grans sol tenir un caràcter aproximat.

Són formes específiques: parell (2), tern o terna (3), qüern o tètrada (4), quintern (5), centenar (100), grossa (144, dotze dotzenes), miler o milenar (1.000).

En contextos específics s'utilitza també duo (2) i trio (3), i alguns ordinals en diminutiu: tercet (3), quartet (4), quintet (5), ...; o alguns cardinals en diminutiu: treset (3), quatreta (4), cinquet (5), ...

Per designar períodes d'anys prenen la terminació -enni: bienni (2), trienni (3), quadrienni (4), quinquenni (5), sexenni (6), septenni (7), decenni (10), centenni (100), mil·lenni (1.000).

Multiplicadors[modifica | modifica el codi]

Factor Multiplicatiu
2 doble, duple
3 triple
4 quàdruple
5 quíntuple
6 sèxtuple
7 sèptuple
8 òctuple
9 nònuple
10 dècuple
100 cèntuple

Els numerals multiplicadors estan formats per un radical llatí i la terminació -uple, excepte doble i triple. Tenen flexió de gènere, excepte doble, però són invariables quan expressen el nombre d'elements (la triple aliança).

Habitualment, sobretot a partir de quàdruple, se sol substituir per una perífrasi amb el cardinal i vegades més.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255 [Consulta: 25 maig 2009]. 
  2. «Llicions: Numerals» (pdf). Curs d'Alfabetització de Català de l'Alguer. L'Alguer: Ajuntament de l'Alguer. [Consulta: 25 maig 2009].