Numquam duo, semper tres

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Numquam duo, semper tres és una locució llatina que significa mai a dos, sempre tres. És una màxima al món monàstic, entre altres dels benedictins i dels jesuites, així com als pensionats catòlics per tal d'evitar relacions homosexuals massa íntimes.[1][2] Implicava, entre altres, que a les passejades o a la recreació, sempre s'havia de caminar a tres.

S'entén que no és pas un precepte que volia promoure les relacions a tres. Partia del principi que una relació a tres sovint és més inestable pel fet que tendeix a evolucionar vers una relació de dos contra un. En aquest cas, l'un, gelós o exclòs, se sentiria més inclinat a denunciar els altres. De manera més positiva: ser igualment amable amb tots, però no gaire íntim i amable amb un,[3] i sobretot canviar sempre la composició dels grups de tres.[4]

En la psicologia moderna, Jay Haley el 1963 va descriure les interaccions del triangle pervers quan per exemple, en una família es crea una coalició permanent d'un nen amb un dels pares contra l'altre.[5]

Referències[modifica]

  1. Robert E. Goss & Wolfgang Schürger (red.), «Mehr als Zwei, neue sexuelle Theologien. Der promiske Christus», Werkstatt Schwule Theologie, München, Herz, 2004, volum 11, pàgines 183-197 (en català: Més de dos: noves teologies sexuals. El Crist promiscu)
  2. Kjell Jacobs, Jan Daelemans, een franstalige voor de Vlaamse zaak, Gent, Universitat de Gant, 2007, pàgina 29 (en català: Jan Daelemans, un francòfon a favor de la causa flamenca)
  3. Stephen Casey, Greater Glory: Thirty-Seven Years with the Jesuits, Montreal/Québec, Editor McGill-Queen's Press, 2007, pàgina 81 i 215, ISBN 9780773581234 (en català: A la glòria major: trenta set anys amb els jesuites)
  4. S.J. Martin, In Good Company: The Fast Track from the Corporate World to Poverty, Chastity, and Obedience, 2010, Sheed & Ward, pàgina 126, ISBN 9781580512374 (en català: En bona companyia: el carril exprés del món de les empreses cap a la pobresa, la castedat i l'obediència)
  5. Jay Haley, «Family Conflicts and their Resolution», Strategies of Psychotherapy, Nova York, Grune & Stratton, 1963, pàgina 151 ss., ISBN 0-8089-0168-0 (en català: «Conflictes familials i la seva solució» en: Estratègies de psicoteràpia)