Nurag
Els nurags (en sard Nuraghes) són unes construccions de l'edat del bronze en forma de torre cònica formades per grans blocs de pedra, presents a l'illa de Sardenya. Es desconeix gairebé tot sobre el seu significat simbòlic o sobre l'estil de vida de la civilització que els va edificar, però semblen ser torres de guaita i centres comunals que van anar adquirint funcions religioses. El Poblat de Su Nuraxi a Barumini ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
La presència de Nurags a l’illa de Sardenya és impressionant; el càlcul que actualment podem fer és d'aproximadament uns 6.500, encara que dissortadament molts d’ells es troben en un greu estat de degradació, d'altres han anat desapareixent lentament. El fet de situar-se molts d’ells dins de terrenys particulars cultivables, ha provocat que al llarg del temps els propis propietaris agraris hagin anat desfent a poc a poc el nurag de la seva propietat, per aprofitar les pedres ja tallades o simplement per alliberar els camps per conrear. Durant els darrers 150 anys el procés de destrucció ha estat devastador, la creació i consolidació de la xarxa viària sarda ha contribuït a accelerar aquest procés. Malgrat això, el patrimoni que ens resta és encara molt important, el problema és conservar-lo degut als seus costos. Convé dir que on hi ha una gestió cooperativa per part de persones de la localitat, aconsegueixen conservar en condicions el patrimoni històric i al mateix temps creen llocs de treball, tot oferint un servei públic a tots els visitants interessats en l’estudi del passat humà.
Les torres nuràgiques s'esmenten moltes vegades dins la tradició literària clàssica, per part dels grecs amb el nom tholoi i dedaléi i dels romans que les anomenen castro i spelonche. Uns posen més atenció a l’arquitectura i els altres a la seva possible funcionalitat. Els grecs i romans admiraven les construccions nuràgiques; els primers decidiren que eren obra dels seus herois, els romans tenien un cert temor als Nurags, consideraven que eren fruit del treball d’un poble misteriós.
Amb la seva forma més simple, el nurag és una torre amb un tronc cònic construïda amb blocs de pedra que tenen una dimensió variable, segons la seva situació dins l’estructura de la torre. Els blocs de pedra no tenen cap tipus de lligam, com podria ser el ciment, és una construcció al sec, on la construcció realitzada pels picapedrers de l’època ve feta amb fileres de pedres situades de forma circular, les quals són normalment treballades per l’home per facilitar el seu encaix a l’interior de la pròpia filera i amb aquelles de la fila inferior i superior. Els espais situats entre un bloc de pedra i l’altre venia omplert amb pedres més petites, treballades pels nuràgics per fer-les encaixar de forma perfecte, aconseguint aixi amb el pas del temps, el propi pes de les pedres superiors i laterals, així com les filtracions d’aigua, una compactació total de totes les parts d’aquest trencaclosques arquitectònic que és un Nurag. A mesura que la torre guanya altura, les pedres és fan més treballades, sobre tot a les parts superiors que són més exposades a la degradació atmosfèrica.
A l’interior del nurag tenim accés normalment des d’un ingrés situat majoritàriament a ras de terra, no tenim noticia de que mai cap excavació hagi trobat una porta per l’entrada del nurag, la hipòtesi més generalitzada entre els arqueòlegs és que la porta d’entrada al nurag fos realitzada en fusta i per tant impossible que arribes fins els nostres dies, els detractors de la utilització defensiva dels nurags agafen aquest aspecte com a element important per reforçar les seves posicions.
Normalment l’ingrés ens porta a un rebedor o corredor més o menys gran que condueix a la sala principal del pla de terra del Nurag, tot sovint a la part esquerra de la paret trobem una escala, que entre les parets del nurag va pujant en espiral vers els pisos superiors fins a sortir a l’aire lliure al sostre del nurag.
Quan el nurag té més d’un pis -dos, tres, al màxim 4 comptant el pla de terra- els pisos superiors tenen lògicament unes dimensions més reduïdes, doncs la torre a forma cònica té el diàmetre més reduït a la part superior. A l’interior d’una torre nuràgica tenim una o més càmeres sobreposades i cobertes amb votes a “Tholos”, amb la tècnica d’anar pujant la torre i en cada nou cercle de pedres anar restringint progressivament el diàmetre, fins arribar a la part superior amb un cercle mínim que serà tancat amb una llossa de pedra. Les pedres d’aquesta manera restaran estables gràcies al propi pes i a la pressió que exerceixen les unes sobre les altres.
Els materials que utilitzaven eren aquells més propers al lloc de construcció, les pedreres que fornien les pedres no eren molt llunyanes, per un simple motiu d’economitzar esforços, per això trobem els Nurags construïts amb els més diversos materials, roca calcària, basalt, granit... i altres seran utilitzats també per realitzar les torres i els poblats. Contràriament al que és pensa induïts per la industria cinematogràfica americana, els pobles de l’edat del bronze com els nuràgics o els egipcians no desplaçaven els grans blocs de pedres amb una espècie de carretera de troncs on anaven lliscant els grans blocs i de tant en tant queia algun pobre desgraciat sota els troncs, aquest efecte resulta molt cinematogràfic per les pel·lícules amb regust faraònic, però les grans construccions egipcianes i creiem que també aquelles nuràgiques foren fetes intentant economitzar també vides humanes, el transport de les pedres com veien documentat en les escriptures murals egipcianes era realitza sobre una espècie de trineus gegants que permetia el lliscament sobre la terra d’una manera ràpida i constant de les pedres, creiem que algunes de les tècniques utilitzades pels nuràgics no diferien molt d’aquelles que pogueren utilitzar els egipcians, malgrat els primers no ens han deixat cap document ni escrit ni gràfic que ens doni més pistes al respecte.
Al terra de l’habitació del pla inferior d’alguns Nurags trobem excavat un pou o una sitja, on els nuràgics podien conservar líquids i aliments, de fet aquests recipients podem considerar-les com veritables fresqueres primitives, aquesta possibilitat de conservació dels aliments ens ve ràpidament al cap quan visitem un Nurag en ple estiu, les temperatures exteriors poden arribar en alguns dies als 40 graus, el millor lloc per estar en els moments de màxima calor de l’estiu sard és a l’interior d’un Nurag i aquest aspecte conservatiu dels aliments ens apareix clar al moment de refugiar-nos dins el Nurag.
[modifica] Bibliografia
- AA.VV., Il paesaggio nuragico. Atti del convegno 12 gennaio 2008, Santa Cristina-Paulilatino (OR), Paulilatino, 2010
- Melis, P. Civiltà Nuragica. Sassari - Delfino editore - 2003. [1]
- Aa.Vv., Ichnussa. La Sardegna dalle origini all'età classica - Milano, 1981.
- Lilliu, G. La Civiltà Nuragica, Sassari - Delfino editore - 1982.[2]
- Lilliu, G. La civiltà dei Sardi dal neolitico all'età dei nuraghi. Torino - Edizioni ERI - 1967.
- AA.VV. La civiltà in Sardegna nei secoli - Torino - Edizioni ERI.
- Pallottino M. La Sardegna nuragica edizioni Ilisso - Nuoro -ISBN 88-87825-10-6 [3]
- Montalbano Pierluigi SHRDN, Signori del mare e del metallo - Nuoro, Luglio 2009 - Zenia editrice - ISBN 978 88 904157 1-5.
- Navarro i Barba Gustau La Cultura Nuràgica de Sardenya Barcelona 2010. Edicions dels A.L.I.LL ISBN 978-84-613-9278-0
- Ugas Giovanni L'Alba dei Nuraghi - Cagliari , 2005 - Fabula editrice - ISBN 88-89661-00-3
